El Suprem revisa el 9 de maig la presó de Turull, Rull, Romeva, Bassa i Forcadell

 

El Tribunal Suprem revisarà el proper 9 de maig a porta tancada els recursos presentats per la expresdidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i pels exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa i Josep Rull contra l'ingrés a la presó preventiva que va dictar contra ells l'instructor de la causa del 'Procés', Pablo Llarena, després procesarles pels delictes de rebel·lió i malversació de cabals públics -de aquest últim no s'acusa l'expresidenta de la càmera catalana-.

En una providència dictada aquest dijous pels magistrats Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge es designa ponent de la resolució que s'adopti al primer d'ells i es fixa la vista a les 11.30 hores.

Tots els recurrents, excepte Bassa han sol·licitat ser presents, han informat fonts de l'alt tribunal, de manera que hauran de ser traslladats des de la presó.

Llarena va citar als cinc investigat aquest 23 de març coincidint amb la notificació de l'ordre de processament que afecta un total de 25 exmandataris catalans, entre els quals s'enuentran l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers d'aquest Executiu i els exmembres de la Mesa del Parlament, a més dels líders socials de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez i d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart i l'exdiputada de les CUP Anna Gabriel.

Aquest dia també estava citada l'exsecretària general d'ERC Marta Rovira, tot i que va plantar al jutge i va fugir a Suïssa.

L'ingrés a la presó de Forcadell i els altres quatre exconsellers -inclòs Turull, que va ser candidat a la presidència de la Generalitat -, el va dictar Llarena a petició de la Fiscalia, de l'Advocacia de l'Estat i de l'acusació popular exercida per Vox, a l' entendre que persistia en tots ells el risc de reiteració delictiva.

En el seu acte, el jutge ho justificava en què no creia en les seves manifestacions assegurant que no tenien intenció de reiterar les seves conductes i perquè al seu parer cap d'ells va reconèixer la il·legalitat de la seva conducta.

Després escoltar-los en la vista celebrada en aquesta ocasió, Llarena ha conclòs "no s'aprecia en la seva esfera psicològica interna un element potent que permeti apreciar que el respecte a les decisions d'aquest instructor hagi de ser permanent, ni per la seva consideració general al paper de la justícia, ni perquè acceptin la presumpta il·legalitat de la conducta que determina la restricció dels seus drets ".

A més, el jutge apuntava que, si bé és cert que els processats havia comparegut davant del tribunal sempre que han estat cridats, la investigació també havia reflectit la seva clara insurrecció a les diferents ordres judicials -de prohibició de celebració del referèndum, entre d'altres- les quals "han desatès de manera contumaç i sistemàtica" durant els últims anys.

FETS GREUS

L'acte de presó que ara es revisarà s'esmentava igualment la gravetat dels fets descrits en l'acte de processament que va dictar per a tots ells i una altra vintena d'investigats en la causa, la utilització de les institucions per a la seva execució i la previsió de retornar l'actuació que contenia el 'Llibre Blanc' -una espècie de pla d'independència presentat públicament en 2012- determinen que "els seus drets polítics no mostren una preeminència i major necessitat de tutela" que els drets que preserva la decisió judicial.

Sobre el "marcat" risc de reiteració delictiva, Llarena exposava que sense perjudici que alguns dels processats hagin renunciat a la seva acta de diputat (Bassa i Forcadell) tots ells "han compartit la determinació d'assolir la independència de Catalunya".

Afegeix que aquesta "aspiració" l'han pretès satisfer "mitjançant instruments d'actuació que trenquen les normes prohibitives penals amb suport d'un moviment social administratiu i polític de gran extensió".

Per això, el jutge concloïa que la renúncia a l'acta de diputat "ni refusa la possibilitat que persisteixi la determinació per impulsar els objectius sense respecte a les normes penals ni exclou que els processats puguin fer aportacions a aquesta intenció des col·laboracions molt diverses, i totes elles diferents de l'activitat parlamentària ".