Llarena comunica el seu processament als que formaven la Mesa i estudia els recursos dels presos

 

Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem (EFE)

El Tribunal Suprem celebrarà la setmana que diverses diligències relacionades amb els recursos presentats pels investigats en la causa pel procés sobiranista a Catalunya, com són les declaracions indagatòries (comunicació del processament) als exmembres de la Mesa del Parlament i als exconsellers que romanen en llibertat, que les ha de fer aquests propers dilluns o dimarts per l'instructor de la causa, Pablo Llarena.

Dimecres es celebrarà una vista per estudiar els recursos d'apel·lació que han presentat l'expresidenta de la Cambra Carme Forcadell i quatre exmembres del Govern que sí que compleixen presó preventiva.

Els primers a comparèixer, que han estat citats a les 10.00 d'aquest dilluns, seran els que fossin membres de la Mesa del Parlament Lluís Guinó, Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, tots ells processats pel delicte de desobediència . Llarena els acusa d'un delicte de desobediència per incomplir de forma "tenaç i perseverant" els requeriments realitzats pel Tribunal Constitucional per impedir l'aprovació de les lleis del procés independentista que van culminar amb la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) de l'27 d'octubre passat .

DESOBEDIÈNCIA I MALVERSACIÓ

Un dia després, el 8 de maig, a la mateixa hora, hauran d'acudir al Tribunal Suprem els exconsellers Meritxell Borràs (Governació), Carles Mundó (Justícia) i Santi Vila (Empresa i Coneixement), processats pels delictes de desobediència i malversació de fons públics. També està citada l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, a la qual se li atribueix un delicte de desobediència.

El jutge Llarena considera que Borràs, Mundó i Vila també van eludir els requeriments del tribunal de garanties en aprovar el decret que regulava la convocatòria del referèndum. A més, en el seu acte de processament, assenyala que aquests consellers van autoritzar als seus departaments les accions i contractacions necessària per fer possible la celebració de la consulta il·legal, així com la disposició de fons públics destinats per a altres fins.

Pel que fa a Boya, el magistrat del Tribunal Suprem diu que es va saltar les decisions del Tribunal Constitucional en registrar al Parlament la proposició de llei de Transitorietat Nacional i fundacional de la República, que perseguia la 'desconnexió' de Catalunya, i presentar la del referèndum.

PRESÓ I FIANÇA

Borràs i Mundó van ser empresonats i després d'un mes en ella van pagar 100.000 euros per poder quedar en llibertat; si bé, Santi Vila només va passar una nit al centre penitenciari, en fer efectius els 50.000 euros que li van demanar. Pel que fa a Mireia Boya, el jutge no va acordar cap mesura cautelar contra ella li declaració com investigada.

Fins aquesta setmana que, Llarena havia informat dels fets d'acusació a l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras; l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i últim candidat a la Presidència, Jordi Sànchez; el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; els exconsellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa; i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.

Tant aquesta última com Turull, Romeva, Rull, Bassa i Josep Rull han presentat recurs d'apel·lació davant la Sala Penal contra el seu ingrés a la presó, i el tribunal revisarà una vista el proper dimecres 9 de maig per revisar-la. Se'ls imputen delictes de rebel·lió i malversació de cabals públics --de aquest últim no s'acusa l'expresidenta de la càmera catalana--.

Tots els recurrents, excepte Bassa i Romeva, han sol·licitat ser presents, han informat fonts de l'alt tribunal, de manera que hauran de ser traslladats des de la presó.

L'ingrés a la presó de Forcadell i els altres quatre exconsellers --inclòs Turull, que va ser candidat a la Presidència de la Generalitat--, el va dictar Llarena a petició de la Fiscalia, de l'Advocacia de l'Estat i de l'acusació popular exercida per Vox , en entendre que persistia en tots ells el risc de reiteració delictiva.

En el seu acte, el jutge ho justificava en què no creia en les seves manifestacions assegurant que no tenien intenció de reiterar les seves conductes i perquè al seu parer cap d'ells va reconèixer la il·legalitat de la seva conducta.