Quim Torra anuncia un "procés constituent" i llaços grocs
Està previst que sigui Puigdemont qui governi des d'Alemanya amb Elsa Artadi i Pere Aragonès com a persones fortes.
El candidat a la Presidència de la Generalitat Quim Torra no usarà el despatx de la Generalitat per visibilitzar que es tracta d'un Govern provisional, ja que Carles Puigdemont pretén prendre les decisions a distància, i ha avançat que si resulta triat president, en la façana del Palau de la Generalitat lluirà un llaç groc en repulsa a l'empresonament dels polítics catalans.
Si l'antic president d'Òmnium Cultural aconsegueix fer-se amb les regnes de la Generalitat, està previst que sigui Puigdemont qui governi des d'Alemanya amb Elsa Artadi i Pere Aragonès com a persones fortes del seu executiu.
Si el Parlament avala la candidatura de Torra, en aquest nou Govern Artadi (JxCat) seria consellera de Presidència i Aragonès (ERC) seria vicepresident i responsable d'Economia.
Fonts de JxCat han explicat que ha estat Puigdemont qui ha proposat que Torra no faci servir "el seu" despatx per donar així la imatge de provisionalitat del Govern.
SIMBOLISME
En una entrevista a Tv3, Torra ha assenyalat:"Desconec on hauré de situar-me", en referència a si va a ocupar o no el despatx presidencial.
Ha dit que no és el més important si està en una o una altra ubicació -"no és rellevant"-, però reconeix que el simbolisme en política sí ho és, per la qual cosa ha remarcat que hi haurà un llaç groc en la façana del Palau de la Generalitat.
"Penjar un llaç groc en la façana del Palau de la Generalitat em sembla important. Posar un llaç groc també en els seients del Govern, em sembla un geto simbòlic important".
En aquest sentit, ha afirmat que a Catalunya hi ha una "crisi humanitària" perquè "hi ha gent a la presó" per les seves idees polítiques.
"Jo solament contemplo la possibilitat d'obeir El Parlament de Catalunya", ha sentenciat, i ha dit que el mandat exigeix iniciar un procés constituent.
Per això, després de nomenar Els consellers del Govern, en cas de ser triat president de la Generalitat, la primera mesura que durà a terme és un comissionat per a la recerca de les conseqüències de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya.
Torra ha destacat la necessitat de fer un pla de xoc d'anàlisi dels últims mesos i un pla de polítiques públiques per prevenir una possible fractura social.
OBEIR SOLAMENT AL PARLAMENT
En preguntar-se-li si la desobediència entra en els seus plans: "Jo solament contemplo la possibilitat d'obeir el que decideixi el Parlament, que és l'expressió de la voluntat dels catalans".
La seva primera decisió si li trien serà crear un comissionat per "investigar les conseqüències" d'aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya.
També impulsarà un pla de xoc per restaurar els efectes nocius que, al seu judici, ha tingut la intervenció de l'autonomia catalana: "La ciutadania ha de saber el que ha estat passant aquests mesos".
A més, considera que la seva obligació és mantenir i seguir aplicant el "fil històric" que uneix tant el referèndum de l'1-O com la declaració d'independència del 27-O, que és precisament el que va originar l'aplicació del 155.
CONSELLERS I PODER EN L'EXTERIOR
No ha volgut revelar noms de consellers perquè considera que el prioritari ara és la investidura, però està convençut de liderar un Govern "més fort i més unit que mai", i ha assegurat que ja té clara l'estructura de l'Executiu.
Ha detallat que el seu Govern tindrà tres vies d'acció política: a l'estranger a través de l'estructura que liderarà Puigdemont; a través de les institucions catalans que ell liderarà i dels ajuntaments, i també a través "de la ciutadania mobilitzada".
CRISI HUMANITÀRIA
"Catalunya té un repte monumental. No és solament un conflicte polític, és una crisi humanitària perquè hi ha gent a la presó i en l'exili", ha conclòs.
Torra ha promès ser un president pels 7,5 milions de catalans i ha defensat que la millor manera de demostrar-ho és fer una defensa del "republicanisme i dels valors republicans".
Torra no es tanca a dialogar amb el Govern central i les institucions europees, i ha criticat que fins ara no ho hi ha hagut perquè "el problema sempre ho ha tingut l'Estat espanyol".
"Aquesta aposta de mà tendida i diàleg la tindrem sempre", i ha afegit que el principal obstacle és que el Govern central no vol reconèixer al Govern com a interlocutor.
Escriu el teu comentari