La fi de cicle revifa les protestes contra la manipulació a TVE

 

Treballadors de TVE dediquen un Divendres Negre al ministre d'Hisenda

El tractament de la informació relativa als comentaris de la Secretària d'Estat de Comunicació, Carmen Martínez Castro, ha disparat en els últims dies el cansament i les denúncies de manipulació a TVE per part dels seus redactors i del conjunt de treballadors.

Durant la seva visita a Alacant, Mariano Rajoy es troba amb la protesta del col·lectiu de jubilats. Carmen Martínez Castro, s'acosta a algú proper i li confessa entre somriures: "Donen ganes de fer-los una botifarra i cridar: 'Us foteu'. Una càmera ha captat el so i tots els mitjans es fan ressò. Però no a TVE. Només després que Martínez Castro demani disculpes i sense emetre l'àudio del comentari.

Un reportatge publicat aquest dissabte per 'El Confidencial' assenyala que Alejandro Caballero, president del consell d'informatius de TVE, l'òrgan elegit pels professionals per vetllar per la independència i que porta anys denunciant la manipulació de la informació, sosté que el cas resumeix en el que s'ha convertit TVE. "Informem que demanava perdó Martínez Castro per alguna cosa que no havíem explicat i sense que s'escoltessin mai les seves paraules. És una cosa que es repeteix: la informació sensible va en cues o en breus. No la signatura ningú i així en edició poden tocar el que vulguin i no tenen problemes. Un altre exemple? l'altre dia va ser la primera sentència ferma de la Gürtel i no va ser en titulars. va sortir en el minut 25 o així i en cues".

LA MAREA NEGRA DENÚNCIA

La redacció ha començat a expressar obertament les seves queixes en xarxes socials. Dia rere dia. Amb l'etiqueta # asísemanipula, impulsada per un grup de dones de RTVE, il·lustra les queixes amb casos concrets de redactors de base. "Ens censuren el vídeo en què la secretària d'Estat de Comunicació, Carmen Martínez De Castro, desqualifica els xiulets i esbroncades Rajoy a Alacant...", afirmava un redactor de València, Ricardo Pomares. Després dimitia l'editora de l'informatiu de RTVE a València, Arantxa Torres. Diversos dels presentadors i corresponsals vestits de negre en senyal de protesta han acabat sortint en mitjans internacionals.

Així, segons 'El Confidencial', una de les impulsores és Almudena Ariza, corresponsal a Nova York i una de les cares més visibles de la protesta explica que la idea de fer una campanya en xarxes socials i visibilitzar la reivindicació va començar en un canal de WhatsApp des del qual desenes de treballadores de RTVE van coordinar les aturades feministes del 8-M. "Quan ens vam assabentar que el PP tornava a bloquejar això al Congrés, vam decidir que estàvem fartes de romandre al servei de polítics i de partits en lloc de en mans de professionals".

Les pressions de la direcció no van frenar la 'marea negra', a la qual s'han unit estrelles emergents com Mara Torres i històrics com Lorenzo Milá, avui corresponsal a Roma. "És que hi ha un cansament general", diu Milá. "Vam tenir anys de consens i quan es va tornar al control polític es va generar una enorme decepció. Jo mateix no esperava que el Govern fes una cosa així. Reconec que, al meu ingenuïtat, no ho esperava. Des d'allò ja ha passat molt de temps i la gent ara està molt cansada perquè es van produint petits, i no tan petits, moments de descrèdit, de pèrdua de credibilitat i de control de la informació. Els empleats reaccionen com poden i fer-ho públic és l'última opció", diu.

MANIPULACIÓ HISTÒRICA

El reportatge assenyala que Milá és crític, per exemple, amb la cobertura de la crisi de Catalunya, que considera "distorsionada en molts casos" i que ha ofert "una perspectiva que no reflecteix la realitat del que passa allà, almenys no tota , com hauria de ser obligatòria en un mitjà públic". Això, afegeix, "no fa altra cosa que perjudicar a tots perquè genera un descrèdit a l'empresa i, per reacció, genera més persones que se'n van a l'altra banda si no reben informació veraç". Així, el cansament ha arribat a molts periodistes sense ideologia definida, a professionals (alguns molt veterans) que mai havien participat en protestes d'aquest tipus abans i que fins i tot van ocupar càrrecs de confiança en la primera etapa de govern de Mariano Rajoy.

Segons indica 'El Confidencial', ha consens en què TVE sempre va ser objecte de manipulació. Maria Antonia Iglesias, directora d'informatius entre 1990 i 1996, presumia de ser més felipista que Felipe González. Després amb el PP, amb Ernesto Sáenz de Buruaga i, sobretot, Alfredo Urdaci, com a caps visibles. Però el 2004 el PSOE designa Fran Llorente com a director d'informatius ia TVE el perceben com aire fresc, una mica diferent, com que per primera vegada es fa periodisme de forma independent. El 2012, quan Rajoy arriba al poder, la idea inicial de l'Executiu era demostrar que podia fer una televisió independent, que això no era patrimoni dels socialistes. "Entre 2012 i 2014, quan va arribar el PP i van portar a Leopoldo González-Echenique com a president i Julio Somoano com a director d'informatius, almenys no s'anava contra la centralitat de la redacció. Hi havia un biaix, com sempre n'hi ha. I hi havia protestes del sector bolxevic. Però el que va venir després van ser dos voltes de rosca. es van buidar els llocs clau de la gent més professional i es va radicalitzar el control. i, per reacció, es va radicalitzar la protesta. Ara mateix hi ha un abisme i la redacció està com està", assegura un dels redactors.

Fonts de la direcció d'Informatius consideren que pateixen atacs esbiaixats des de l'esquerra. "A TVE no emetem cap informació sobre els missatges de Telegram de Pablo Iglesias en què parlava de assotar Mariló Montero fins que sagnara, i això que ella era de la casa. Vam decidir que era una conversa privada sense interès informatiu. Doncs t'asseguro que no es va queixar cap sindicat ni ningú va parlar de censura. Tampoc protesten ara que tot just tractem l'anomenada Gürtel del PSPV. Si fos al revés ...". Aquestes fonts assenyalen l'extensa fiscalització a què està sotmesa TVE, des del Congrés, fins a la CNMC o la Junta Electoral sense que hagi rebut retret.

POLÍTICA PARTIDISTA DE CONTRACTACIÓ

Per a Miguel Charte, delegat de personal del sindicat CGT, "en aquesta etapa la contractació i designació de càrrecs periodístics està sent escandalós. Van portar gent de Telemadrid, de 'La Razón' i de mitjans molt afins al PP per als llocs clau. S'ha anat creant una redacció paral·lela, que és la que pren les decisions i manipulen pitjor que si fossin estudiants de primer de periodisme".

Segons revela 'El Confidencial', la redacció acusa José Antonio Álvarez Gundín, director d'Informatius, d'imposar a persones molt properes a llocs clau per controlar la informació. L'editora de l'TD1, un dels càrrecs més sensibles, l'ocupa ara Pepa Sastre, germana de la número dos d'Gundín. També ho és José Gilgado, director d'informatius diaris. Tradicionalment, aquests llocs estaven reservats a gent de la casa i no per al que es coneix com un contractat, aquells que no han aconseguit la seva plaça per oposició. Aquesta tradició es va trencar en arribar al PP, que va posar a Álvaro Fernández (que va deixar el lloc per anar-se'n al Santander) a editar el telenotícies. En 2014, Gundín va recuperar per a la prefectura d'Economia a Cecilia Gómez, defenestrada el 2011 quan per error va enviar un correu al consell d'informatius amb una llista negra amb la ideologia dels seus membres. En la redacció en diuen el 'ceciliazo'.

També hi ha crítiques a la cúpula per certa deixadesa. Assenyalen que mentre Urdaci i Buruaga podien fer les hores que fes falta o entrar al control, ara no és així. Que si abans els directius anaven al menjador gairebé a les quatre, quan havia acabat el telenotícies, ara molts deixen Torrespaña fins i tot abans que comenci, com si no necessitessin veure-ho. La tensió ha crescut aquests dies. "Estem tots de negre i els caps vestits normal asseguts a la cadira, com si estiguessin enganxats amb cola i desitjant quedar-se com estan", explica un periodista.

LA FI DE CICLE TENSA LA SITUACIÓ

'El Confidencial' assegura que la fi de cicle s'ensuma en totes les esferes i que això ha portat a la direcció de TVE a marcar més la seva postura a favor del Govern perquè quedin clares les lleialtats. Alhora, el nerviosisme del Govern amb les enquestes s'estaria filtrant fins afectar els informatius de la cadena pública. D'aquí les denúncies recents de purga de tertulians fins i tot al 24Hores, una cadena amb una audiència menor. Encara que oficialment la cadena va esgrimir incompatibilitat d'horaris, als periodistes els directors dels programes els van traslladar que algunes de les seves intervencions no havien agradat amunt.

Així, segons comenta un exdirectiu, "les empreses públiques tenen sindicats molt forts que són d'esquerres i que, majoritàriament, actuen com corretges de transmissió dels partits d'esquerres. Jo em vaig trobar una redacció molt escorada que considerava que la televisió és seva i si no seguies l'agenda de la Cadena SER et acusaven de manipulació. Crec que el de Carmen Martínez Castro caldria haver-ho donat, que és un error no emetre'l, però aquestes coses sempre van a passar. TVE no és el paradís, però ull perquè tampoc ho és La Sexta. I ja ni parlem de TV3, per exemple", diu. "Em sembla vergonyós intentar fer creu que hi ha objectivitat quan governa el PSOE i censura quan governa el PP", conclou.

La protesta moment no para de créixer. Tots els grups de l'oposició, de Bildu a UPN, han donat suport als treballadors de TVE, la premsa internacional compte la seva vistosa protesta i ara el Parlament Europeu tractarà la gestió de TVE.