Més de 6,4 milions d'hores de treball perdudes per vagues els primers quatre mesos de l'any

 

Les hores de treball perdudes per vaga van superar els 6,4 milions en els quatre primers mesos de l'any, segons l'últim informe de la CEOE sobre conflictivitat laboral.

La patronal recorda que en la comparació amb 2017 cal tenir present la repercussió de les vagues que es van celebrar al març de l'any passat en ensenyament i transports, a l'abril de 2017 en transport i comunicacions, la qual va tenir lloc el març d'aquest any amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la vaga d'estudiants a Catalunya de l'abril passat davant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola.

En els quatre primers mesos de l'any es van iniciar 217 vagues, un 26,7% menys que un any abans, secundades per 534.375 treballadors, xifra més de quatre vegades superior a la del mateix període de 2017.

Excloent vagues en serveis de caràcter públic i d'índole extralaboral, fins a l'abril van tenir lloc un total de 160 vagues, secundades per 15.461 treballadors i per les que es van perdre un total de 1,05 milions d'hores.

En els quatre primers mesos de l'any es van produir 51 vagues en empreses o serveis de caràcter públic, que van ser secundades per 516.652 treballadors i que van ocasionar la pèrdua de més de 5,4 milions d'hores de treball, gairebé quatre vegades més que en el primer quadrimestre de 2017.

52 VAGUES A L'ABRIL

Només en el mes d'abril es van comptabilitzar 52 vagues, un 23,5% menys que en el mateix mes de 2017, amb 60.442 treballadors implicats (+ 136,9%) i 1,4 milions d'hores perdudes (+ 99%).

La conflictivitat laboral del passat mes d'abril va incidir especialment en la província de Barcelona, amb 9 vagues, seguida de Madrid i Sevilla.

Atenent als treballadors que van participar en les vagues destaca Madrid, amb 7.766 vaguistes, i Barcelona, amb 626.

Des de la perspectiva de les hores no treballades també sobresurten Madrid, amb 114.904 hores perdudes, i Barcelona, amb 35.160 hores.

Els sectors d'activitat econòmica on es van perdre més hores per les vagues d'abril van ser educació, comerç, activitats sanitàries, transports i comunicaciomes i construcció.