La fiscalia belga rebutja lliurar Comín, Puig i Serret per un error de forma de l'euroordre

 

La fiscalia belga ha rebutjat aquest dimecres el lliurament dels exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret a la justícia espanyola,per un error de forma en l'ordre de detenció i lliurament emesa pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

“Avui serà un bon dia”, apuntava a primera l'advocat Gonzalo Boye, que defensa la causa dels exconsellers i Puigdemont que s'enfronten a euroordres de lliurament.

Després de conèixer-se la decisió de la fiscalia belga, Comín ha assenyalat als mitjans de comunicació: "Volem mostrar la nostra satisfacció rotunda, més absoluta, perquè avui efectivament s'ha fet justícia. La Cambra del Consell de Bèlgica ha decidit que no s'executarà l'ordre europea de detenció perquè és una ordre irregular, una ordre que no compleix amb els requisits que determina el sistema europeu que regula les euroórdenes", ha afirmat l'exconseller.

L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha explicat que tant la defensa dels polítics catalans com la Fiscalia de Brussel·les han coincidit a assenyalar que existeix un defecte de manera que fa que la euroorden contra ells no sigui "tècnicament" admissible.

Segons han explicat els advocats, el problema de forma de l'euroordre emesa pel magistrat Pablo Llarena és que es basa en la euroordre emesa mesos abans per l'Audiència Nacional, però els delictes no es corresponen.

El tribunal belga ha decidit rebutjar la petició de la Justícia europea per aquest motiu i sense entrar a valorar el fons de la qüestió, segons han assenyalat els advocats, que també han apuntat que el jutge Llarena podria emetre una nova euroordre contra els tres exconsellers que es troben a Bèlgica.

EUROORDRE

El problema de forma de l'euroordre emesa pel magistrat Pablo Llarena és que no es basa en nova ordre nacional de detenció, sinó en el requeriment emès mesos abans per l'Audiència Nacional. Segons la jurisprudència comunitària, cada ordre de detenció europea ha d'estar recolzada per una ordre de detenció nacional.

"El Ministeri Públic ha demanat al tribunal que declari irregulars les tres ordres de detenció europea a causa de l'absència d'ordres d'arrest nacionals adequades. El tribunal ha acceptat aquesta petició", ha informat la Fiscalia de Brussel·les en un comunicat.

Per tant, el tribunal belga ha decidit rebutjar la petició de la Justícia europea per aquest motiu i sense entrar a valorar el fons de la qüestió, segons han assenyalat els advocats, que també han apuntat que el jutge Llarena podria emetre una nova euroordre contra els tres exconsellers que es troben a Bèlgica.

No obstant això, Alonso-Cuevillas ha expressat que aquesta hipotètica euroordre seria també "rebutjada" perquè "la Justícia belga té molt clar que s'està fent un ús polític de la Justícia per part dels tribunals espanyols".

Lluís Puig ha mostrat la seva confiança en què el resultat del procediment a Bèlgica "acabi ajudant els companys i companyes encara a la presó", així com Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Marta Rovira.

"Esperem que la Justícia d'aquests països (per Alemanya, Regne Unit i Suïssa) segueixin l'argument tècnic perquè estem segurs que hi ha una sola Justícia europea amb els mateixos Drets Humans per a tots els ciutadans europeus", ha dit.

En la mateixa línia, Meritxell Serret ha reclamat que s'acabi "la judicialització de la política" per "intentar resoldre un problema polític", al mateix temps que ha demanat al Govern central iniciar un "diàleg" amb Catalunya.

AUDIÈNCIA

Els consellers cessats pel 155, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig han comparegut davant del tribunal belga que es pronuncia sobre les ordres de detenció i lliurament emeses pel jutge del Suprem Pablo Llarena.

L'audiència comença a les 9.00 hores, a porta tancada i és la segona vegada que els tres polítics catalans fugits a Bèlgica acudeixen a la Cambra del Consell des que el magistrat reactivés les euroordres contra ells.

En la primera ocasió, que va tenir lloc el passat 18 d'abril, la vista va ser ajornada perquè la Fiscalia havia demanat més informació a les autoritats judicials espanyoles.

En aquella ocasió, en la qual la justícia belga va analitzar les euroordres, la Fiscalia belga va demanar el lliurament de Comín, Serret i Puig, així com de Carles Puigdemont i Clara Ponsatí -que llavors seguien al mateix país- pels delictes de rebellió i malversació, però no per prevaricació.

En el nou procediment, Comín és l'únic al qual Llarena ha processat per un delicte de rebel·lió, a més de malversació de diners públics.

Serret i Puig, per la seva banda, han estat reclamats per delictes de desobediència i malversació.

Un cop el jutge dicta sentència sobre el lliurament o no dels acusats a les autoritats espanyoles, la Fiscalia de Brussel·les o la defensa dels cinc tindran 24 hores per a presentar recurs i portar el cas al Tribunal d'Apel·lació.

Després de la sentència en Apel·lació les parts encara podrien recórrer a una última instància, el Tribunal de Cassació (equivalent al Suprem espanyol), que no es pronunciaria sobre el fons de l'euroordre, sinó sobre la forma del procediment.

Les regles de l'ordre europea de lliurament estableixen un termini màxim de 60 dies per decidir sobre l'extradició de la persona reclamada per un altre estat membre, amb la possibilitat d'una pròrroga de 30 dies més en casos excepcionals per arribar a un total de 90 dies.

No obstant això, aquests terminis estan previstos per protegir els drets dels detinguts, de manera que si els acusats no estan a la presó els temps són menys estrictes.