El president Torra va demanar la dimissió del president del Banc Sabadell, Josep Oliu, en un tuit de 2017

 

Els tuits del passat segueixen perseguint Quim Torra, el nou President de Catalunya. Aquest cop a sortit a la palestra el tuit en el qual a principis de 2017 demanava canviar al President del Banc de Sabadell, Josep Oliu , per anunciar que en cas de secessió el Sabadell traslladaria la seva seu fora de Barcelona. Una cosa que finalment va ocórrer a l'octubre de 2017 per decisió del consell d'administració de Banc Sabadell en una reunió extraordinària.

El Sabadell va traslladar el domicili social de l'entitat a Alacant davant la incertesa política i econòmica que va originar la celebració del referèndum de l'1-O.

Cal recordar que les decisions de trasllat de les seus socials de tots dos bancs vénen motivades per la necessitat de garantir la seguretat jurídica i protegir els interessos dels clients, mediadors, accionistes i empleats donat el context actual a Catalunya.

Suguiendo l'estela de sortides iniciada pel Banc Sabadell i per tot el grup la Caixa. Entre ells l'asseguradora Winterthur on l'actual president, Torra, va treballar durant 20 anys fins a la seva marxa el 2008 potser oblidant per sempre principi bàsic del negoci d'assegurances: "cal donar confiança al client perquè contracti el producte".

En el seu discurs d'aquesta setmana Torra no va fer ni un gest de complicitat per aconseguir que les empreses dels seus antics companys i, sobretot, les més de 3.800 que han abandonat Catalunya des de l'1-O puguin tornar sense córrer el risc de col·lapse financiero.Los dos grups més poderosos i emblemàtics: Caixa i Sabadell van reafirmar, després de conèixer l'actitud de Torra, que mantindran les seves seus socials fora de Catalunya sine die.

"Amb Quim Torra no ens és possible tornar a l'antiga seu, no dóna raons perquè el retorn sigui el millor per als nostres empleats, accionistes i clients", coincideixen fonts autoritzades de tots dos emporis financers.

A més, Torra va recolzar en 2017 les amenaces de boicot als dos bancs catalans i va demanar públicament la dimissió del president del Sabadell, Josep Oliu. Mai va ser rebut ni per ell ni pel cap de la Caixa, Isidre Fainé, quan presidia Òmnium Cultural i els criticava que amenacessin amb canviar de seu.