Descobreixen com combatre el càncer atacant a la telomerasa que protegeix els tumors

 

Científics suïssos han descobert un sistema per impedir que les cèl·lules canceroses siguin pràcticament immortals: pertorbant dos enzims, els tumors queden exposats a l'envelliment i la mort cel·lular. La troballa permetrà desenvolupar noves estratègies per combatre el càncer.

Científics suïssos han identificat dos enzims que protegeixen els cromosomes de l'estrès oxidatiu i de la seva reducció i comprovat que bloquejar aquests enzims podria constituir una nova estratègia anticancerígena per inhibir la telomerasa, l'enzim que fa immortals als tumors.

Abans de la divisió cel·lular, les llargues cadenes d'ADN de la cèl·lula en s'enrotllen estretament per formar les estructures que anomenem cromosomes. Aquesta configuració permet protegir el material genètic de la cèl·lula de possibles danys físics o químics.

Les extremitats dels cromosomes s'anomenen telòmers, unes estructures especialitzades que han de replicar-se en cada cicle de la divisió cel·lular. No obstant això, la replicació completa dels telòmers fins als últims extrems dels cromosomes necessita mecanismes especialitzats, que són limitats.

Per aquest motiu, els telòmers són sensibles a l'estrès oxidatiu, que mina la seva capacitat de replicació. L'estrès oxidatiu és causat per un desequilibri entre la producció d'espècies reactives de l'oxigen i la capacitat d'un sistema biològic de descodificar ràpidament els reactius intermedis, o de reparar el dany resultant.

A causa del estrès oxidatiu, els telòmers perden longitud amb el pas del temps i aquesta disminució de les seves proporcions limita al seu torn la vida de les cèl·lules, ja que la reducció dels telòmers és la causa principal de l'envelliment cel·lular.

El que ha aconseguit aquesta nova investigació, desenvolupada per Joachim Lingner i Wareed Ahmed, de l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL), segons s'explica en un comunicat, és identificar dos enzims antioxidants l'acció combinada impedeix l'oxidació de l'ADN telomèric en les extremitats dels cromosomes.

En pertorbar a aquestes dos enzims, denominades PRDX1 i MTH1, en les cèl·lules canceroses, aquests científics van descobrir que els telòmers d'aquestes cèl·lules es reduïen amb cada divisió cel·lular i finalment acabaven per desaparèixer.

Un dels objectius més prometedors per al tractament del càncer és la telomerasa, un enzim que replica l'ADN en els extrems dels cromosomes eucariòtics i permet l'allargament dels telòmers.

Aquest enzim està molt present en les cèl·lules canceroses, conservant intactes els seus telòmers i fent per això gairebé immortals a aquestes cèl·lules malignes. El que ha descobert aquesta investigació és que pertorbant els enzims PRDX1 i MTH1, la telomerasa deixa d'obstaculitzar la reducció dels telòmers de les cèl·lules cancerígenes, propiciant així la seva mort.

Els intents realitzats fins ara per bloquejar l'acció de la telomerasa en les cèl·lules cancerígenes no han estat eficaços a nivell clínic, però aquest descobriment permetrà impedir la protecció de les cèl·lules canceroses de manera indirecta.

"En comptes d'inhibir l'enzim en si mateixa, el que hem fet és centrar-nos en el seu substrat, és a dir, a l'extremitat del cromosoma, perquè la telomerasa no pot allargar-se", explica Joachim Lingner.