El Madrid guanya la seva 13ª Champions contra el Liverpool

 

El president del Govern, Mariano Rajoy, ha felicitat el Reial Madrid per la seva victòria davant el Liverpool per 3-1 a la final de la Champions League, disputada a l'Olímpic de Kíev.

"Fins al final, anem Real! Enhorabona, campions. Hala Madrid", ha escrit el cap de l'Executiu en el seu compte de Twitter.

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i el president de Ciutadans, Albert Rivera, també han donat l'enhorabona al conjunt merengue després de la conquesta de la seva tercera 'Orejona' consecutiva.

"Implacables. Una altra Champions League que es ve per a Madrid. Ja són tretze i tercer títol europeu consecutiu. Enhorabona al Reial Madrid i a tota l'afició merengue!", Ha celebrat Sánchez; mentre que Rivera ha apuntat: "Enhorabona al Reial Madrid ia tota l'afició merengue, novament campions d'Europa. Una altra fita per a l'esport espanyol".

UN BELL DUEL

Reial Madrid i Liverpool (3-1) van oferir un bonic duel com a final de la Lliga de Campions i van deixar per al record La Batalla de Kíev, en la qual el porter alemany Loris Karius, amb dos errors ridículs, va capitalitzar el protagonisme. Els seus errors van engreixar la victòria d'un Madrid rediviu amb Gareth Bale, revulsiu quan la final estava empatada.

El Liverpool va sorprendre de sortida amb un fenomenal partit en intensitat i actitud, el que li va valer per dominar i fins aclaparar per moments davant un rival irreconeixible. Encara que sense gols. Que és, al cap ia la fi, el que més importa contra el Madrid en previsió del que passarà després. En un començament de final potser inesperat en qualsevol llibret previ, els de Klopp es van llançar a guanyar la final amb el seu màgic trident Salah-Firmino-Mané. I va semblar que ho aconseguirien.

El Madrid era un flam i el Liverpool, la cullera. Tal qual. S'ho menjava de primer plat com si fos un llaminer postres. El repàs no tenia, això sí, confirmació al marcador, el gran ha de 'xarxa', la principal virtut blanca. El Madrid era un'pinball 'defensiu i emergia Navas com el gran porter que és. Així anaven salvant les onades per deixar la porteria a zero. Llavors va aparèixer el primer detall definitori a Kíev: Una clau de judo de Rams a Salah, que va acabar amb l'egipci retirat del partit a la mitja hora.

Això va marcar un primer temps comandat pel Liverpool. Tan sols la muralla defensiva del Madrid, més un excel·lent Keylor Navas, van ajornar la definició de la final. El gol anul·lat a Benzema després del cop de cap de Cristiano, als 43 minuts, va tenir la seva transcendència, que el Madrid va estar a punt d'avançar-se la seva manera, aquesta que té copyright i que diu que és igual el que passi que, en final, guanyarà.

A la segona part, amb el precedent l'any anterior de la resurrecció madridista davant el Juventus, el joc ja va estar més igualat. L'efecte Salh va donar ales a uns i empetitir als altres, com el porter Karius al regalar el 1-0 a Benzema tipus el do de Ulreich amb el Bayern també al francès. Coses que li passen al Madrid.

Al Liverpool li va donar el seu orgull post Salah per empatar, en un cop de cap simple però molt anglès de Mané. Però no seria suficient. Mai ho és davant d'una màquina de guanyar de qualsevol manera com és el Madrid europeu. El 2-1 de Bale, amb una altra xilena per al record com la de Cristiano a Torí, ja va mostrar el camí a La Tretzena confirmat amb el nou lamentable error d'Karius a un xut llunyà de Bale. Són 13 però a aquest pas seran 20. I la següent toca al Wanda Metropolità.