El Cercle d'Economia demana elevar l'Estatut al rang de "norma constitucional"

 

Juan José Brugera, president del Cercle d'Economia.

El Cercle d'Economia ha elaborat un document amb sis propostes per millorar l'autogovern de Catalunya i el funcionament del model territorial del conjunt d'Espanya, entre les quals destaca l'elaboració d'un nou Estatut amb "rang de norma constitucional".

El Cercle raona que el conflicte a Catalunya requereix accions per recuperar la convivència i la governabilitat, i ressalta que "el fet que sigui difícil no pot ser excusa per no fer res", de manera que advoca pel diàleg.

Considera que la via judicial ha estat "inadequada" per resoldre un problema polític, i ha lamentat també que des de les forces independentistes s'hagi posat el focus en el principi democràtic oblidant la legalitat, el que ha alertat que ha generat una forta divisió interna .

ESTABILITAT I LEGALITAT

Per aquest motiu, afirma que la primera tasca del Govern ha de ser "donar un senyal clar d'estabilitat jurídica i respecte a la legalitat" a l'hora d'adoptar decisions polítiques, i ha assegurat que el millor indicador d'èxit d'aquesta tasca serà la volta de les seus empresarials.

Segons la seva opinió, la segona prioritat ha de ser la recerca d'un pacte intern entre totes les forces polítiques representades al Parlament, el resultat sigui un nou Estatut "amb naturalesa de veritable constitució catalana dins el marc de la Constitució Espanyola".

Així recorda que Catalunya és l'única comunitat autònoma que no té aprovada per referèndum la seva norma institucional bàsica a causa de la sentència del Tribunal Constitucional de 2006, segons el Cercle.

Ressalta que la idea de l'Estatut com la norma suprema de l'autogovern de Catalunya "implicaria el reconeixement nacional que demana una majoria de ciutadans", i ha concretat que aquest canvi de rang legal exigirà un referèndum entre els catalans, alhora que ha afegit que no seria necessària una segona consulta a tots els espanyols.

COMPETÈNCIES PRÒPIES

L'entitat considera que l'actual sistema de repartiment de competències és confús, el que ha obligat el Tribunal Constitucional a funcionar, sentència a sentència, com un òrgan legislatiu més, el que ha degradat la seva funció.

El Cercle proposa que entre les competències exclusives de Catalunya s'incloguin qüestions com la llengua, l'ensenyament, la cultura, el dret civil propi, l'ordenació territorial i l'organització interna de l'administració autonòmica: "En aquest nucli competencial hi ha el nucli fort del reconeixement de la identitat catalana ".

"Encara que l'exclusivitat de competències com la llengua i l'ensenyament puguin donar lloc a temors a què es lesionin drets individuals, pensem que en un sistema polític amb un elevat pluralisme com el català aquest risc no ha de produir-se", argumenta.