Rajoy, primer president que perd el Govern central per una moció de censura

 

Mariano Rajoy és des d'aquest divendres 1 de juny el primer president de la democràcia que perd el Govern central per una moció de censura, una iniciativa del PSOE que ha comptat amb el suport dels diputats de Units Podem, PNB, ERC, PDeCAT, Compromís, Bildu i Nova Canàries. Un total de 180 vots que han posat fi a més de sis anys d'Executiu del Partit Popular.

Després de la seva sortida del Govern central, una de les principals incògnites és si Mariano Rajoy seguirà com a líder de l'oposició al Congrés en aquesta dotzena legislatura, que va començar fa ara gairebé dos anys (26 de juny de 2016). La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, no va aclarir aquest dijous si el fins ara cap de l'Executiu seguirà com a president del Partit Popular.

Fa poc més d'una setmana, Rajoy i el PP donaven per garantida la seva continuïtat a Moncloa fins a esgotar la legislatura després tirar endavant al Congrés el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per a 2018 gràcies precisament als cinc vots del PNB.

La situació va donar un gir de 180 graus el dia després dels PGE després de conèixer-se la sentència del cas Gürtel que condemnava els capitostos d'aquesta trama de corrupció i el PP a pagar 245.000 euros com a partícip a títol lucratiu.

Tot i que en un primer moment, els populars van minimitzar la moció de censura presentada pel PSOE, davant la dificultat de sumar 176 'sís' partint només amb 84 diputats socialistes, el nerviosisme va començar a créixer en les files del PP quan va començar a estendre la idea que els nacionalistes catalans i bascos eren proclius a desallotjar Rajoy de la Moncloa.

BIOGRAFIA

Mariano Rajoy (Santiago de Compostel·la, 1955) és llicenciat en Dret i registrador de la propietat. Va ser elegit president de la Diputació de Pontevedra el 1983 amb tan sols 28 anys, després del seu pas pel Parlament gallec. Des de 1986 fins a 1987, en un breu període de deu mesos, va ser vicepresident de la Xunta de Galícia amb Manuel Fraga.

Rajoy es va embarcar en el PP quan Aliança Popular es va refundar el 1989 de la mà de Fraga. Aquest mateix any va entrar a formar part ja del Comitè Executiu Nacional del partit, ocupant llocs com el de vicesecretari d'Organització i Electoral del PP i fent-se càrrec de les campanyes electorals de 1996 i 2000, en què va guanyar José María Aznar.

Amb l'arribada del PP al Palau de la Moncloa, Aznar li designa ministre d'Administracions Públiques, una cartera que deixaria el 1999 per convertir-se en titular d'Educació, Cultura i Esport fins a l'any 2000.

En aquesta segona legislatura del Partit Popular, amb majoria absoluta, és nomenat vicepresident primer del Govern i poc després sumaria a aquesta responsabilitat la d'Interior. En 2002 va deixar aquest Ministeri per a ser portaveu del Govern i ministre de la Presidència.

Al setembre de 2003, Aznar li designa per ser el seu successor, de manera que el converteix en secretari general del PP i candidat a la Presidència del Govern. Un any més tard, el 2004, es converteix en president del Partit Popular, tan sols mesos després de perdre les eleccions generals davant del socialista José Luis Rodríguez Zapatero, que el 2008 tornaria a guanyar-lo en les urnes.

En aquest any, el PP li revalida com a president del partit en un complicat congrés a València i que guanya contra una oposició liderada per Esperanza Aguirre; s'evidencia ia la distància que el separa de José María Aznar, que no ha deixat d'augmentar fins avui.

Serà al novembre de 2011 quan Rajoy arriba al Palau de la Moncloa, amb una voluminosa majoria absoluta però en plena crisi econòmica. El PP tornava a guanyar els comicis de desembre de 2015 però la fragmentació parlamentària no va aconseguir que els partits es posessin d'acord per investir un candidat, el que va obligar a repetir les eleccions al juny de 2016. Després d'aconseguir un acord d'investidura amb Ciutadans, l'abstenció del PSOE -partit que aquest divendres l'ha fet caure del poder-li va permetre llavors seguir a la Moncloa.