Margarita Robles controlarà el CNI des del ministeri de Defensa

 

La magistrada progressista Margarita Robles, exsecretària d'Estat de l'Interior i veterana adobada en mil batalles tant en terrenys ministerials i parlamentaris com en les difícils aigües de la política judicial, torna 25 anys després a un Ministeri, el de Defensa, amb un Govern del PSOE, partit al que mai s'ha afiliat, encara que aquesta vegada ho farà com a principal responsable del departament.

El president del Govern, Pedro Sánchez, que la va collocar fa dos anys com #el seu número dos en les llistes de les eleccions generals de juny de 2016 i que la va recuperar com a portaveu del Grup Socialista en reprendre el lideratge del partit, torna a confiar en ella com una de les peces claus del seu Executiu, en un lloc en el qual recupera les competències sobre el CNI.

Treballadora tenaç, feminista i de costums austers -de les poques vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que va renunciar a tenir xofer, i a la qual es podia veure entrar i sortir d'aquest òrgan en el seu vell utilitari-, en realitat mai ha abandonat la política, mentre que el seu caràcter independent en extrem i la seva capacitat natural de lideratge li van fer mereixedora tant de lleials simpaties com de fortes enemistats en les diferents destinacions pels quals ha anat passant.

DE LA SANCIÓ PEL 'NO ÉS NO' A la PORTAVOCÍA

Robles va ser un dels 15 diputats socialistes que van ser sancionats per votar 'no' a la investidura de Mariano Rajoy, mantenint-se fidel a Pedro Sánchez, que va acabar dimitint com a líder del PSOE para després guanyar en les primàries a Susana Díaz i Patxi López.

En aquests mesos, la seva defensa pública del 'no és no' va provocar diversos encontronazos en el Grup Socialista amb diputats afins la presidenta de la Junta d'Andalusia, als quals va haver de dirigir després després de ser nomenada portaveu amb el retorn de Sánchez.

Fins a la seva arribada al Congrés en 2016 Roures pertanyia a la Sala Tercera del Contenciós Administratiu en el Tribunal Suprem, plaça que posseïa des de 2004, si bé una controvertida decisió del CGPJ, després de la seva última aposta per la política, que ella no va dubtar a qualificar de "venjança", va privar a Robles de la seva condició de magistrada de l'alt tribunal. Soltera i sense fills, entre 2008 i 2013 va ser vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta del PSOE i és membre de l'associació Jutges per a la Democràcia.

Nascuda en León en 1957, és jutge de carrera i va ocupar les seves primeres places a Balaguer (Lleida) i Sant Feliu de Llobregat (Barcelona).

Va ser la primera dona a presidir una Sala penal i una Audiència Provincial -la de Barcelona, en 1991- i la tercera a entrar en el Tribunal Suprem.