Eloi Badia fa reunions selectives amb la premsa perquè tem les preguntes incòmodes?

 

El Regidor d'Aigua i Energia de l'Ajuntament de Barcelona ha realitzat una reunió "selectiva" amb mitjans aquest dimecres 6 de juny. Hi ha exclòs els mitjans que habitualment li fan les preguntes més incòmodes.

En aquesta trobada amb periodistes, Badia ha presentat un informe jurídic de l'Ajuntament de Barcelona en relació al servei d'abastament d'aigua a Barcelona i ha donat el seu parer sobre la possible posició del Tribunal Suprem (TS) davant la sentència recorreguda del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 2016.

Al costat de la gerent de Recursos, Pilar Miràs -una de les signants de l'informe jurídic- van parlar també d'indemnització d'actius sobre la finalització d'un contracte vigent.

Badia va treure pit davant els mitjans "escollits" als quals havia convocat sobre les "moltes eines" per poder dur a terme una gestió pública del contracte del qual versa l'informe jurídic que va presentar en qualitat de representant de l'Ajuntament de Barcelona. Cap pregunta allà li va ser incomoda ni va concretar res; Badia va versar la seva intervenció en generalitzacions i vaguetats.

Sembla ser que aquest és el tipus de rodes de premsa en què Eloi Badia se sent com peix a l'aigua ningú li contradiu ni li pregunta cosa incòmoda, en aquest dia estel·lar on alguns mitjans no van poder aprofundir sobre l'informe que presentava i els seus detalls .

¿Defuig Badia que se li interpel·li sobre dades que contradiguin els seus?

Es va omplir la boca el regidor, també vicepresident de l'AMB, de dir que això tenia a veure més amb un debat polític i no només tècnic, un "terreny de joc en el qual es podrà decidir quin és el model de gestió més interessant per a la ciutadania ".

Es va oblidar Badia d'afegir que per això la gent ha de rebre tota la informació perquè es pugui realitzar un debat a fons a la llum de la política practicada a alguns mitjans, en un acte de censura en tota regla.

Oblida el regidor Badia que la ciutadania, en una democràcia del segle XXI, mereix accedir a una informació plural i no que l'Ajuntament de Barcelona es converteixi en el seu NODO particular amb rombes. La propera vegada, si us plau, convidi a la seva trobada a mitjans plurals.

L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, UN CÚMUL D'ERRORS SENSE FI

Així, en la multiconsulta promoguda per l'alcaldessa Ada Colau, es van acumular també controvèrsies que van cristal·litzar en una de les derrotes més doloroses per l'edil dels comuns.

La multiconsulta és un clar exemple de com l'acumulació d'errors es prodiga dins el consistori barceloní. Amb ella, Ada Colau volia fer bandera de la seva aposta per la participació ciutadana i va acabar estavellant estrepitosament en quedar estirada aquesta iniciativa en el ple municipal.

L'alcaldessa, el govern municipal i Barcelona en Comú van encaixar fatal la derrota, i Colau va comparèixer amb les entitats impulsores de les dues preguntes per acusar l'oposició i als seus crítics de complicitat amb una ofensiva per soscavar l'autonomia municipal.

El reglament de participació de l'Ajuntament va ser aprovat a l'octubre amb els vots a favor de BComú, el PSC, ERC i dos regidors de la CUP, l'abstenció del PDeCAT, Cs i el PP i un únic vot en contra, de l'altre regidor cupaire, com a protesta perquè la norma no contemplava que les consultes fossin vinculants. Però en l'actualitat hi ha tres contenciosos oberts contra aquest reglament: un de l'associació Advocats Catalans per la Constitució, un de la Cambra de Concessionaris i empreses vinculades al sector públic en l'àmbit de les Infraestructures, dels Equipaments i Serveis Públics (CCIEs), i un de la delegació del govern a Catalunya.

A més la fiscalia té obertes diligències arran d'una denúncia presentada per l'Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica (ATCD) referida al cens de la consulta. El plec de condicions del concurs per adjudicar els serveis tècnics de la consulta preveia cedir les dades del padró a l'empresa adjudicatària del servei per elaborar el cens, que inclou a menors d'edat, perquè es pot votar a partir dels 16 anys. Aquesta entitat entén que això suposa una vulneració de la llei de protecció de dades.

El concurs de la logística relativa a la consulta també va ser polèmic i un dels punts més controvertits. L'Ajuntament va iniciar el procés per externalitzar la logística de la consulta, per un pressupost inicial de 759.216,66 euros més IVA. Una de les licitants, 3CS Canvis Estratègics, va portar el procés al Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, perquè entenia que les empreses de fora de Barcelona tenien menys opcions, i el tribunal va suspendre el concurs de forma cautelar. Colau va cancel·lar la licitació definitivament i va anunciar que l'Ajuntament assumiria la logística amb els seus propis recursos, motiu pel qual 3CS va denunciar davant la fiscalia a l'alcaldessa i al govern municipal per prevaricació i malversació de fons.

El ball de xifres de la multiconsulta també va ser polèmic i va generar dubtes sobre el cost mai aclarit. Al març, el govern va repartir als grups municipals un pressupost provisional que ascendia a 1,68 milions d'euros, que la regidora de Participació va arrodonir en 1,8 milions en la comissió de Presidència, en la qual va remarcar que la xifra podria variar. En tot cas, d'aquesta quantitat, un milió correspon al concurs dels serveis tècnics de la consulta, el denunciat a la Fiscalia, i 535.642 euros, l'enviament de cartes amb codi de participació als ciutadans. És a dir, no consta que s'inclogui aquí el cost de la logística de la consulta (759.216,66 euros), la del concurs fallit, després del qual es va aprovar una ampliació de crèdit d'1,5 milions.