Denuncien el "patiment inútil" dels migrants en els CIE, centres de detenció previs a l'expulsió

 

L'informe anual del Servei Jesuïta a Migrants sobre la situació als Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) a Espanya reflecteix internaments i repatriacions ràpides, sense temps per a identificar perfils de vulnerabilitat i protecció.

Així, denuncien una vegada més que els CIE són espais en els quals milers de migrants pateixen un "patiment inútil", i reclamen que no calen centres d'internament sinó una política migratòria diferent.

El Servei Jesuïta a Migrants és una xarxa d'entitats que treballen en l'acompanyament de persones migrants i en la defensa dels seus drets.

Compten amb equips de voluntaris que visiten persones internes a diversos CIE de l'Estat, concretament s'han visitat els CIE d'Aluche (Madrid), Zona Franca (Barcelona), Sapadors (València), la Piñera (Algesires) i Illa de les Colomes (Tarifa ).

Fruit d'aquest treball, de l'experiència de l'acompanyament i de l'anàlisi de les xifres sobre els internaments i els procediments de devolució i expulsió, es presenta cada any un informe sobre la situació als CIE.

XIFRES

Josep Buades, coordinador de l'informe, ha presentat algunes de les dades que es recullen. L'any 2017, 8.814 persones van ser internades en un CIE.

Això representa un increment del 16% dels internaments. Un 62% d'aquestes persones, 5.358, van ser finalment posades en llibertat, dada que posa de manifest que el seu internament ha suposat un patiment inútil.

Entre les persones internades durant l'any 2017 hi ha hagut 396 dones i es van identificar 48 menors.

La lectura de les diverses dades que recull l'informe mostra una dinàmica de CIE-Frontera, és a dir, que són utilitzats com a espais de contenció de les migracions, per dur a terme ràpides repatriacions de persones amb prou feines desembarcades de pasteres, amb poques garanties i sovint sense possibilitat d'identificació de persones vulnerables i amb necessitats de protecció.

Unes dades que posen de manifest que Espanya acull als que arriben amb la detenció, l'internament i la ràpida repatriació.

MENORS, PROBLEMES DE SALUT FÍSICA I MENTAL

Margarita García ha assenyalat les qüestions que segueixen preocupant més. Es tracta dels casos de persones amb situació de vulnerabilitat, especialment la presència de menors, alguns dels quals no són identificats com a tals, els problemes de salut física i mental que pateixen alguns interns, la difícil comprensió de la seva situació jurídica o les dificultats per accedir a serveis com els d'intèrpret.

Exemple especialment greu de la presència al CIE de persones en situació d'extrema vulnerabilitat és el cas d'una persona que patia ceguesa. Ho ha explicat Miguel Medrano, voluntari que va ser alertat per un intern que al CIE hi havia una persona cega, a causa d'un accident.

Malgrat aquesta discapacitat evident, es va decretar el seu internament al CIE. "Allà es va trobar amb la bondat dels seus companys, que ho van fer visible", ha dit el voluntari, que va poder entrevistar-se amb l'intern i alertar els serveis jurídics de Migra Studium per iniciar les gestions per aconseguir que fos posat en llibertat.

La coordinadora del grup de voluntaris, Marga Garcia, ha explicat quin es el sentit de les visites i la presència de les ONG al CIE.

En primer lloc acompanyar la persona, ia partir d'aquí, observar el respecte als seus drets, detectar i prevenir possibles vulneracions de drets.

"Som una finestra de cara a la societat civil", ha dit, "uns ulls que intenten veure i explicar el que està passant en aquests espais foscos", sosté Garcia.

D'altra banda, l'advocat José Javier Ordóñez ha recordat que també els jutges de Control i el mateix Defensor del Poble han dictat actuacions o emès recomanacions en el mateix sentit pel què fa a la necessitat de garantir els drets de les persones internes.

Més enllà del temps de l'internament, el contacte amb els voluntaris permet, en alguns casos, iniciar un camí d'acompanyament fora del CIE, perquè com remarcava M. Carmen de la Fuente, quan un intern surt del CIE es troba en una situació de màxima vulnerabilitat: "el patiment que ha viscut té unes conseqüències".

ALTERNATIVES

De la Fuente també ha insistit en l'existència d'alternatives possibles a l'internament, a través d'una política migratòria que posi l'accent en l'acollida.

Les respostes no han de passar pels CIE si no per l'articulació d'alternatives a la detenció dels migrants en centres de primera acollida dignes, per l'obertura de vies legals que permetin a les persones entrar regularment al territori i possibilitar una estància segura que obre portes la inclusió.