El càncer és responsable de 95.866 pensions per incapacitat permanent a Espanya

 

El càncer és el responsable d'un total de 95.866 pensions contributives per incapacitat permanent a Espanya, el 10,1 per cent del total d'aquestes prestacions, d'acord amb les dades de l'Institut Nacional de Seguretat Social recollits en un estudi de Omakase Consulting, que han estat exposats aquest dimarts al IX Seminari de la Fundació per a l'Excel·lència i la Qualitat de l'Oncologia (ECO).

Sota el títol "Com millorar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients amb càncer?", Diferents experts en oncologia han definit quines són les claus per solucionar la càrrega del càncer a Espanya, i també els canvis de paradigma en càncer de mama, pulmó, gastrointestinals i genitourinaris, així com els propers avenços en l'abordatge del tractament d'aquest tipus de tumors.

El doctor Eduardo Díaz Rubio, president d'honor de la Fundació ECO i vicepresident de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, ha estat l'encarregat de fer la conferència inaugural, en què ha ressaltat les dades més rellevants de l'informe de Omakase Consulting, al que ell mateix ha col·laborat.

L'objectiu de l'informe ha estat analitzar l'impacte del càncer a Espanya per a l'any 2015 mitjançant l'anàlisi de la càrrega epidemiològica, formada per la prevalença a 5 anys (casos de càncer), la incidència (nous casos de càncer), la mortalitat i la incapacitat; i la càrrega econòmica, formada pels costos directes (costos de l'ús de recursos del Sistema Nacional de Salut), els costos indirectes (costos de la pèrdua de productivitat) i els costos intangibles (anys de vida saludable perduts per càncer).

D'acord amb dades de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM), la prevalença del càncer, estimada segons el nombre de casos en els últims cinc anys, es fixa en uns 579.935 processos de càncer.

La prevalença del càncer de mama es va estimar en 104.405 casos de càncer, mentre que la de pulmó en 27.985.

Sobre la incidència, amb dades de Globocan i REDECAN, es van registrar el 2015 un total de 247.771 nous casos de càncer, el 60 per cent en homes i el 40 en dones, sent els cinc primers els següents: correctal (41.441), pròstata ( 33.370), pulmó (28.347), mama (27.747) i bufeta (21.093). En perspectiva, es van produir 111.381 morts produïts pel càncer en 2015, amb una proporición idèntica pel que fa a sexe. Això vol dir que el 44,9 per cent dels pacients que són diagnosticats de càncer moren a causa de la malaltia.

Pel que fa a la incapacitat, calculada amb les xifres de l'Institut Nacional de Seguretat Social, els processos d'incapacitat temporal per càncer van representar un 4,5 per cent del total, amb 38.343. La dada s'eleva fins 95.866 en el cas de les pensions contributives en vigor per incapacitat permanent producte del càncer, el 10,1 per cent del total de prestacions en vigor per aquesta causa.

MILLORES A REALITZAR

Després de detallar els principals punts de l'informe, el doctor Díaz Rubio ha passat a explicar altres xifres i fixar reptes per a millorar la qualitat de vida dels pacients oncològics. En aquest punt, ha citat l'informe de la revista mèdica 'The Lancet', que va recollir que la qualitat de la sanitat espanyola ha baixat del lloc 10 al 19.

"La sanitat pública està rebent diferents trucades d'atenció en relació a la incidència, tractament i supervivència en càncer", ha assenyalat l'expert, qui ha afegit que la puntuació en el tractament del càncer és la més baixa per a Espanya d'entre tots els seus paràmetres , així com que hi ha "un problema de desigualtat geogràfica en l'accés al tractament".

En aquesta línia, ha recordat també les xifres del Eurohealth Consumer 2017, elaborat per 974 associacions de pacients a nivell europeu, en el qual la sanitat espanyola suspèn en l'accés al tractament del càncer, en temps d'espera i de finançament dels nous fàrmacs .

Així, resumint tots aquests aspectes, ha apuntat com a reptes millorar l'organització, solucionar l'accés desigual al tractament estàndard, facilitar l'accés a la innovació i ressaltar la importància de la monitorització i seguiment dels resultats farmacològics.

En concret, sobre la innovació, ha reclamat "passar a l'acció" a través de la planificació i execució d'una estratègia definida. Aquesta, en la seva opinió, passa per realitzar una anàlisi de la situació, conèixer els punts crítics, fixar les accions a desenvolupar, identificar les barreres a salvar, incorporar exemples d'altres països, elaborar un pla de viabilitat i, finalment, dedicar una finançament "finalista i específica". Finalment, ha reclamat que es mesuri la incidència del càncer en totes les comunitats autònomes, "i no només en unes poques".