La justícia espanyola rebutja que Llarena declari a Bèlgica
En relació amb la demanda civil presentada en aquest país per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.
El jutge degà de Madrid, Antonio Viejo, ha rebutjat tramitar la citació per al pròxim 4 de setembre realitzada per un jutge belga al magistrat del Suprem que instrueix la causa del' 'procés', Pablo Llarena, en relació amb la demanda civil presentada en aquest país per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.
La denegació es fonamenta en un Reglament del Consell de la Unió Europea que exceptua l'obligació de tramitar aquest tipus de notificacions entre països membres quan "afecten la responsabilitat de l'Estat en l'exercici de la seva autoritat", com és el cas.
L'expresident i els exconsellers fugits a Bèlgica -Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig ja Escòcia -Clara Ponsatí- van interposar a principis d'aquest mes una demanda civil conjunta davant la justícia belga contra Llarena per una suposada "falta d'imparcialitat" i per vulnerar la seva presumpció d'innocència.
Basant-se en aquesta demanda, els investigats per presumpta rebel·lió en el procés independentista van recusar al magistrat davant del Tribunal Suprem.
La resposta del jutge degà de Madrid -al que li corresponia aquest tràmit per figurar la seu del Tribunal Suprem a la capital com a domicili al qual localitzar Llarena- ha consistit en dir-li al jutge belga que no procedeix citar Llarena en compliment de l'article 1 del Reglament 1393/2007 del Parlament Europeu i del Consell.
Aquest article estableix les excepcions de compliment quan un document judicial o extrajudicial en els àmbits civil o mercantil hagi de transmetre d'un Estat membre a un altre.
"No s'aplicarà, en particular, als assumptes fiscals, duaners o administratius, o la responsabilitat de l'Estat per accions o omissions en l'exercici de la seva autoritat", assenyala la norma, i és aplicable a aquest cas l'última de les excepcions assenyalades.
L'acció judicial a Bèlgica té conseqüències a Espanya, ja que Puigdemont i la resta d'investigats s'han basat en ella per demanar al Suprem que a part de la causa a Llarena "ja que el fet de tenir" una causa pendent "amb" una de les parts "és" motiu suficient "pra considerar la seva falta d'imparcialitat, segons va explicar en el seu dia Comín.
Escriu el teu comentari