Sánchez cerca suports per controlar millor els fluxos migratoris en una cimera europea dividida
"Estem disposats a arribar a una resposta comuna al desafiament global dels fluxos migratoris que arriben a Europa, especialment a la Mediterrània occidental", ha dit Sánchez.
Angela Merkel al costat de Pedro Sánchez a la cimera d'emergència aquest diumenge
Els líders de setze països de la Unió Europea han començat aquesta tarda una cimera informal per acostar postures de cara al Consell Europeu de la setmana que ve, en què els Vint intentaran respondre a la situació dels immigrants que arriben per la Mediterrània.
Els caps d'Estat i de Govern que participen en la reunió, convocada per la Comissió Europea a petició de Berlín, van començar a arribar a la seu d'aquesta institució a Brussel·les a les 14.30 hores local i està previst que la trobada acabi a les 19.00.
SÁNCHEZ BUSCA SUPORTS
El president del Govern, Pedro Sánchez, ha assegurat aquest diumenge a Brussel·les que buscarà suports entre els socis comunitaris per "controlar millor" els fluxos migratoris, especialment a la Mediterrània occidental, on les xifres d'arribades de migrants han augmentat en els últims mesos a diferència de la resta de rutes com la de la Mediterrània central (Itàlia) o oriental (Grècia).
Així ho ha confirmat el nou cap de l'Executiu a la seva arribada a la mini cimera sobre migració i asil d'aquest diumenge a Brussel·les, en la qual es reuneix amb altres quinze líders de la UE, entre ells la cancellera alemanya, Angela Merkel, el francès Emmanuel Macron o l'italià Giuseppe Conte.
"Estem disposats a arribar a una resposta comuna al desafiament global dels fluxos migratoris que arriben a Europa, especialment a la Mediterrània occidental", ha dit Sánchez, que ha insistit que demanarà "suport" als "socis europeus per controlar millor els fluxos que estem patint actualment "a les costes espanyoles.
Així mateix, Sánchez també ha defensat la creació de "centres controlats" a les fronteres exteriors de la UE, com pot ser en països del nord d'Àfrica, i assegurar que "no només es respecten els drets humans d'aquells que arriben a les costes europees sinó sobretot i fonamentalment traslladar (als socis europeus) "la necessitat d'implementar" una política migratòria controlada que faci front a la realitat que tenim al conjunt de la UE ".
Finalment, el president del Govern ha apel·lat a la seva voluntat de traslladar "una actitud constructiva i integradora" alhora que reivindicarà "els valors europeus", pel que ha insistit que "compartirà experiències, ja que la societat espanyola i el conjunt d'institucions poden aportar molt "pel que fa a" gestionar de manera eficaç la realitat migratòria ".
FRANÇA APOSTA PER UNA SOLUCIÓ BASADA EN LA COOPERACIÓ
El president francès, Emmanuel Macron, va dir avui a l'arribar a la cimera informal sobre immigració que celebren alguns països de la Unió Europea que ha de trobar-se una solució basada en la "cooperació" i els "valors" europeus, encara que no participin els 28 Estats membres.
"La solució que hem d'aconseguir aportar avui és una solució europea. Aquesta es construirà únicament sobre la cooperació entre els estats membres de la UE, sigui una cooperació a vint-i o entre diversos estats que decideixin avançar junts", ha afirmat en declaracions als mitjans a seva arribada a la reunió a Brussel·les.
BÈLGICA DEMANA CONTROLS MÉS ESTRICTES DE LES FRONTERES
El primer ministre belga, Charles Michel, ha advocat avui per un control més "estricte" de les fronteres exteriors del bloc comunitari i per reformar el sistema de Dublín que regeix les demandes d'asil.
A la seva arribada a la cimera informal sobre immigració que celebren diversos països de la Unió Europea a Brussel·les, Michel va dir que ha de donar-prioritat al reforç de les fronteres exteriors de la UE ia abordar el "fons" dels centres d'identificació d'immigrants ( coneguts com "hotspots"), de manera que "siguin conformes al dret internacional".
"La tercera prioritat ha de ser trobar la manera de que el reglament de Dublín pugui ser reformat per conjugar solidaritat i responsabilitat", va afegir Michel, el primer a arribar a la trobada.
El reglament de Dublín estableix que els demandants d'asil han de sol·licitar protecció en el primer país de la UE a què arriben.
Els Estats comunitaris es van proposar reformar arran de l'arribada massiva a la Unió Europea de persones que fugien de la guerra de Síria el 2015.
PER MALTA NO ÉS MOMENT D'ASSENYALAR AMB EL DIT
El primer ministre maltès, Joseph Muscat, va afirmar que "no és moment d'assenyalar amb el dit" en matèria d'immigració, després de rebutjar al vaixell de l'ONG alemanya Lifeline que roman a la Mediterrània amb 230 persones a bord.
"Venim a aquesta reunió amb la ment oberta. Esperem que tothom al voltant de la taula adopti la mateixa actitud", va declarar Muscat la premsa a la seva arribada a la cimera informal de diversos països de la Unió Europea (UE) per abordar el problema migratori, organitzada per la Comissió Europea.
Ha considerat que "és obvi que la situació és extremadament precària" i ha assenyalat que seo està "presenciant de primera mà a la Mediterrània".
"No crec que sigui el moment d'assenyalar amb el dit, és moment de trobar solucions", ha recalcat.
Muscat va dir que no es tracta d ' "un joc de donar les culpes" i va afegir: "Crec de debò que és el moment de presentar solucions concretes, farem diverses propostes, espero que tothom tindrà voluntat d'escoltar".
Davant la qüestió migratòria "no crec que hi hagi una sola solució, no crec que construir un mur, fins i tot a alta mar, sigui una solució per si mateixa", ha considerat.
"Crec que necessitem un enfocament amb múltiples facetes. Presentarem les nostres pròpies propostes, espero que siguin benvingudes", ha conclòs.
Malta va instar aquest dissabte al vaixell de Lifeline a allunyar-se de l'illa i va reiterar que el seu país no és responsable d'aquest vaixell.
Muscat va criticar a la xarxa social Twitter que aquesta ONG, la embarcació porta bandera holandesa, no fes cas a les indicacions de la Guàrdia Costanera italiana, que li va comunicar dimecres que no intervingués en el rescat d'al voltant de 230 persones perquè procediria a això la Guàrdia Costanera de Líbia.
"Lifeline va trencar les regles a l'ignorar les instruccions dels guardacostes d'Itàlia. Hauria moure des de la posició (en la qual es troba) cap al seu destí original per evitar una escalada" de la situació, va dir llavors Muscat.
Escriu el teu comentari