Un document involucraria Artur Mas en la gestió de la caixa B de CDC

 

La Guàrdia Civi l ha trobat una prova que involucraria Artur Mas en la gestió de la caixa B de Convergència (CDC). Els investigadors van localitzar un "power point 'a la seu de la formació que descriu els seus mecanismes interns de funcionament i confirma que el president era el responsable de supervisar i coordinar el treball dels departaments de tresoreria i gerència, els dos pilars que van sostenir durant més d'una dècada la presumpta trama de finançament il·legal del 3%.

El document està sent analitzat per la UDEF però ja ha provocat que les actuacions situïn a Mas, president de CDC entre 2012 i 2016, com a presumpte cervell d'una organització delictiva que hauria captat fons opacs per import de 1.040.800 euros només entre 2008 i 2013.

El document acreditaria que Mas tenia l'obligació d'estar al corrent de l'activitat del seu tresorer i el seu gerent i que aquests havien de rendir comptes de la seva tasca davant Mas segons publica aquest dimecres El Confidencial .

El 'power point' atorga una nova dimensió al cas, que va arrencar el 2014 després de trobar proves del finançament il·legal de Convergència a una causa que aparentment es circumscrivia al municipi de Torredembarra (Tarragona). Les indagacions havien tancat a l'tresorer Andreu Viloca i, sobretot, a Germá Gordó, gerent de la formació fins a 2011, secretari general del seu primer Govern i conseller de Justícia en el segon. No obstant això, Artur Mas havia sortit indemne de les diligències practicades fins ara.

Però ara les diligències assenyalen que Viloca i el seu predecessor, Daniel Osàcar, s'encarregaven de gestionar el cobrament de les donacions il·legals dels empresaris que volien aconseguir contractes d'obra pública i serveis en les institucions controlades per CDC. I en un àmbit diferent actuava el grup que havia de arreglar els concursos per afavorir els donants. Fins a 24 adjudicacions que sumen 218 milions d'euros haurien estat manipulades.

Sembla ser que Gordó liderava suposadament aquesta altra estructura, secundat pel president de l'Autoritat del Port de Barcelona (APB), Sixte Cambra; l'expresident de l'ens Barcelona Infraestructures Municipals (Bimsa) Antoni Vives i els exdirectors generals de l'organisme públic Infraestructures de Catalunya Joan Lluís Quer i Josep Antoni Rosell, entre altres alts càrrecs convergents. El que fa el 'power point' és col·locar a Mas com a nexe d'ambdues esferes, la peça de l'engranatge que permetia que el partit i el Govern operessin d'una manera perfectament sincronitzat.

Els investigadors també haurien aconseguit acreditar que CDC i CatDem i Fòrum, operaven sota el principi de caixa única, és a dir, circulant per els mateixos comptes i amb la tutela d'idèntics dirigents. D'aquesta manera, els diners dels empresaris hauria servit per finançar les despeses de funcionament ordinari del partit i fins i tot les seves campanyes electorals, incorrent així en un presumpte finançament il·legal.

La sentència del Palau va dictaminar que el partit va aprofitar la Fundació Trias Fargas, antecessora directa de CatDem, per canalitzar el cobrament de donacions il·legals. Almenys 630.000 euros van sortir del Palau de la Música. També van fer aportacions grans adjudicataris d'obra pública com la constructora Ferrovial. Els diners va arribar als comptes de la formació mitjançant crèdits falsos. La sentència va concloure que aquesta trama va operar entre 1998 i 2008.

El que s'investiga ara seria la seva continuació com a mínim fins al 2015. Al febrer d'aquest any es va produir el tripijoc de la licitació del túnel de les Glòries de Barcelona, que va ascendir a 60 milions d'euros. És l'última atribuïda a aquesta segona època i una de les més quantioses, encara que les indagacions continuen obertes i la llista de tripijocs podria créixer.