El judici del "procés" es retarda fins a la primavera de 2019

 

El calendari de la causa pel 'Procés' instruït pel jutge Pablo Llarena ha saltat pels aires, a causa que les defenses segueixen una estratègia que allargarà diversos mesos el procés, tot i que les previsions del magistrat eren dictar interlocutòria de conclusió del sumari aquest mes de juny.

El tancament de la instrucció amb els nous càlculs de l'alt tribunal situen la línia vermella per a la celebració del judici oral prop de maig del 2019, abans de les eleccions municipals i autonòmiques previstes per al dia 26.

Encara que des del Suprem es preveu que en cap cas la vista oral irrompi en plena campanya electoral perquè, hi ha una norma no escrita, que regeix en tots els tribunals i tots respecten i que impedeix que els procediments judicials influeixin en processos plebiscitarios. El Suprem no és una excepció, pel que és previsible que l'arrencada de la vista pels fets previs al referèndum de l'1 d'octubre i la posterior declaració unilateral d'independència se situï després de les municipals de 2019.

Així si una primera previsió que situava el judici a la tardor-hivern del 2018 ara és possible que la celebració s'allargui fins a la primavera de 2019. Entre els factors que han influït està l'acció defensora dels processats i la seva intenció de recusar diversos magistrats de la Sala Penal, que assumirà la causa quan la tanqui Llarena i que és pública des de fa vuit mesos. El president Manuel Marchena i els magistrats Antonio del Moral, Andres Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo i Luciano Varela són designats per jutjar els acusats per rebel·lió, sedició, malversació i desobediència.

També s'està a l'espera que l'empresa pública de taxació, Segipsa, aporti un informe sobre quants diners es va destinar a l'ús dels 2.315 centres de votació que van obrir durant la jornada de l'1-O, és a dir, el cost derivat de la utilització d'aigua, llum, telefonia, neteja i personal. També la utilització de mitjans informàtics. Investiguen a petició de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, la línia que ja va apuntar Cristóbal Montoro en la famosa entrevista en què assegurava que no s'havia destinat ni un euro públic a l' 'Procés'.

Tot això suma i dilata el ritme de la causa, més encara després de la reforma de la llei de 2015 que, en adaptació de diferents directives europees que aconsellaven una major protecció dels investigats, va incorporar que aquests poden declarar totes les vegades que ho sol·licitin. Aquest reforç en la protecció de l'imputat s'alenteix, evidentment, el ritme.

Les defenses preveuen impulsar que s'aparti a alguns dels encarregats de jutjar els 25 processats i, si es decideixen per promoure-ho, la qüestió quedarà en mans de la coneguda com a Sala el 61, dissenyada per ocupar-se de determinats assumptes especials, entre ells la recusació del president del Tribunal Suprem, o dels presidents de sala, o de més de dos magistrats d'una sala. La compon el president Carlos Lesmes, els presidents de cadascuna de les sales, cinc en total, i els magistrats més antics i més moderns de tots elles, en funció del seu accés a l'alt tribunal.

Cal recordar que el nou executiu del govern central presidit per Pedro Sánchez no decidirà sobre el trasllat dels dirigents independentistes empresonats fins que hi hagi un acte de conclusió de sumari i molts dels empresonats, entre ells Junqueras, han de complir en breu vuit mesos en preventiva. La dilació del judici provocarà noves reclamacions perquè recuperin la llibertat amb mesures en un moment en què, a més, la direcció de la Fiscalia General canvia de mans després de l'arribada de l'Executiu socialista.