L'Obra Social 'la Caixa' impulsa la teràpia amb robots per a nens autistes

 

L'Obra Social 'la Caixa' ha seleccionat a l'Institut de Robòtica per a la Dependència per dur a terme teràpies psicològiques assistides per robot per millorar l'eficàcia clínica en nens amb trastorn de l'espectre autista.

Per això, l'Institut de Robòtica farà servir un robot social assequible com Jibo juntament amb els sensors requerits (per exemple, micròfon extern, càmera, etc.) per desenvolupar intervencions psicològiques per a nens amb TEA (trastorn de l'espectre autista). Aquest tipus de robots són molt atractius, poden reproduir vídeos i sons a la pantalla tàctil, tenen mobilitat, són programables i de baix cost.

Aquesta inversió es produeix en el marc del programa d'ajuts a projectes d'iniciatives socials 2018 de l'Obra Social 'la Caixa', amb el qual impulsen projectes que fomentin la vida independent, l'autonomia i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i també la d'aquelles que, per raons d'envelliment o malaltia, pateixen el deteriorament de les seves capacitats i de la seva salut. El projecte compta a més amb la col·laboració de la Fundació Villablanca del Grup Pere Mata, que ha posat en funcionament una residència especialitzada en TEA.

AVAL CIENTÍFIC

Estudis recents confirmen que per als nens amb TEA la imitació i l'adquisició d'atenció conjunta milloren en els entorns en què estan involucrades les eines tecnològiques.

Tenint en compte que els pacients amb TEA tendeixen a aprendre més de la interacció amb tecnologia que amb éssers humans, els robots podrien tenir el potencial de ser utilitzats en les teràpies de TEA.

El trastorn de l'espectre autista (TEA) és un dels trastorns del desenvolupament infantil més comuns. Es caracteritza per patrons restringits de comportament i interessos i deficiències qualitatives en la comunicació i la interacció social.

Aquests símptomes sorgeixen d'hora i persisteixen en el desenvolupament. Encara que durant l'adolescència i l'edat adulta els símptomes semblen disminuir, es considera que el TEA és una discapacitat crònica. La majoria de les persones amb TEA requereixen atenció professional durant tota la seva vida i, per tant, exigeix un gran esforç físic, econòmic i emocional a la societat.