La jutge Lamela processa a Sandro Rosell per blanqueig de capitals i organització criminal

 

La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha dictat ordre de processament contra l'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell; la seva esposa, Marta Pineda; el seu soci Joan Besolí i tres persones més per delicte de blanqueig de capitals i organització criminal.

La titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 considera provat que tots ells van formar una xarxa a través de la qual es van apropiar de fons de la Confederació de Futbol Brasilera (CFB) pels drets de retransmissió dels partits de la seva selecció, així com de quantitats procedents del contracte de patrocini de la firma Nike amb la selecció de futbol del país sud-americà.

Per aquest cas Rosell i Besolí porten a la presó provisional més d'un any, des que van ser detinguts a finals de maig de 2017 en l'anomenada 'Operació Rimet' que va destapar aquesta organització en què l'exdirectiu del Barça hauria blanquejat gairebé 20 milions d'euros .

DRETS DE RETRANSMISSIÓ

La resolució de Lamela se centra en dues operacions investigades en les quals l'organització va procedir a ocultar les quantitats illícitament desviades per l'expresident de la CFB Ricardo Terra Teixeira, i que van ser, d'una banda, la venda dels drets de retransmissió de 24 partits de la selecció de futbol de Brasil i, d'altra banda, el contracte d'esponsorització signat també per la CFB amb Nike, on va intervenir una societat de Rosell denominada Ailanto.

Lamela detalla en la seva ordre com "es va imposar a la compradora el pagament d'uns fons dels quals en benefici propi es van apoderar Rosell i Terra Teixeira en perjudici de CFB", de manera que el primer rebria un total de 6.580.000 euros i el segon, 8.393.328 euros, "en tots dos casos sense coneixement de la CFB i en perjudici dels beneficis deixats de percebre per la Federació Brasilera, els quals, a més, s'haurien blanquejat a través d'aquest entramat empresarial i econòmic".

La magistrada relata totes les operacions dutes a terme pels investigats per donar aparença de legalitat al cobrament d'aquestes quantitats, a través d'un entramat societari i transferències bancàries ordenades des de societats que pertanyien al grup empresarial saudita que figurava comprador i que acabaven en comptes d'Andorra on figuraven com a signatures autoritzades Rosell i l'advocat andorrà Joan Besolí.

Aquestes transferències "reflecteixen un moviment de flux de diners amb destinació al propi Teixeira i persones del seu entorn que figuraven com testaferros, en alguns casos de forma directa i en uns altres de forma indirecta, a través d'empreses intermèdies administrades i/o relacionades amb el citat Besolí i el seu cunyat Pedro Andrés Ramos", apunta.

EL CONTRACTE AMB NIKE

En relació amb el contracte d'esponsorització signat per la CFB amb Nike, en la qual va intervenir una societat de Rosell, la magistrada instructora descriu totes les operacions realitzades des de 2008 a 2011 i que van culminar amb un ingrés de 5 milions d'euros en un compte andorrà vinculat a Rosell que després es van ser repartint entre el exdirectiu del Barça, Terra Teixeira, una societat de Besolí i Ramos. Una altra part dels diners va tenir destinació desconeguda.

Lamela conclou que "els cinc milions que aparentment Ricardo Terra va prestar a Rosell estaven relacionats amb els presumptes ingressos il·lícits obtinguts per Ricardo Terra i canalitzats a través de Rosell i Pedro Andrés Ramos a benefici de tots ells", principalment de Ricardo Terra i en aquest cas també de Jerome Valcke (persona de la FIFA investigada)".

ROSELL S'HAURIA APROPIAT D'ALMENYS 7,7 MILIONS

Per tot això, la recerca de la instructora permet concloure que els diners blanquejats per l'organització liderada per Rosell ascendeix a uns 20 milions d'euros (els gairebé 15 milions de la venda dels drets de retransmissió i els 5 milions del contracte de Nike), si ben l'expresident del FC Barcelona s'hauria apropiat d'almenys 7,7 milions.

Una vegada que s'ha conclòs la recerca, s'ha pres declaració a totes les persones investigades i testimonis, analitzat la documentació, les observacions telefòniques, així com les comissions rogatorias realitzades a diversos països, la instructora considera que els fets investigats encaixen en els delictes de blanqueig de capitals realitzat per caps, conforme als articles 301 i 302.2 i delicte d'organització criminal de l'article 570 bis del Codi Penal.

La jutge dóna deu dies al fiscal perquè sol·liciti l'obertura de judici oral o, si escau, sobreseïment. La resolució de Lamela es pot recórrer en reforma i/o en apel·lació davant la Sala penal de l'Audiència Nacional.