La fiança dels exconsellers podria doblar en confirmar el Suprem una desviació de 4,7 milions

 

El jutge Pablo Larena (Europa Press)

La Generalitat de Catalunya hauria desviat més de 4,7 milions d'euros de diners públics per a l'organització del procés independentista que va culminar en el referèndum de l'1 d'octubre, segons els informes amb què compta l'instructor de la causa al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i que provarien la malversació de fons públics.

Així ho revelen les nombroses anàlisis encarregats pel magistrat, que llançarien, per tant, xifres molt superiors als 2,1 milions d'euros que Llarena ha posat de fiança en qualitat de responsabilitat civil als 14 exmembres del Govern processats en aquesta causa per cobrir la indemnització fixada en una eventual condemna.

El jutge va decidir fixar aquesta fiança perquè l'ordre de processament es va dictar el passat 21 de març, però la investigació no ha cessat, ja que encara no s'ha tancat la instrucció. Per tant, si alguna de les acusacions - Fiscalia o Vox - reclama que s'incrementi aquesta quantitat atenent els últims informes, Llarena podria acordar-lo.

Des que es va obrir la causa, els investigadors de la Guàrdia Civil han anat presentant informes a l'instructor per tal d'acreditar els delictes pels quals han estat processats 14 exmembres del Govern de Puigdemont, els integrants de l'antiga Mesa del Parlament i altres diputats catalans: rebel·lió, malversació i desobediència.

Si bé les primeres proves lliurades al jutge es van centrar més en la "violència" que, per als investigadors, va envoltar determinats episodis del procés independentista, així com la desobediència mostrada en prendre decisions en contra de les sentències del Tribunal Constitucional, en les últimes setmanes Llarena ha tingut accés a informes que podrien acreditar la malversació de fons públics.

MÉS D'UN MILIÓ I MIG JA PAGAT

La primera vegada que la Guàrdia Civil va fer una detallada anàlisi del cost que va suposar l'organització del procés independentista i la preparació del referèndum de l'1 d'octubre va ser en un informe que es va conèixer el 5 de juny --però que es va lliurar al magistrat 01:00 mes abans-- i en el qual s'acreditava que la Generalitat va comprometre 3,26 milions d'euros, dels quals havia pagat 1.588.000 i té pendent d'abonament 1,66 milions.

Aquesta xifra de 3,2 milions va incloure per primera vegada els 1,3 milions d'euros que es van emprar en rehabilitar la nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per tal d'albergar el centre d'atenció telefònica del referèndum.

En aquest document de maig, els investigadors exposaven les xifres que es van dedicar per sufragar la campanya de la consulta i el referèndum en si departament per departament del govern que va presidir Carles Puigdemont.

I és que, segons l'informe, "el pla no és individual, sinó que ha respost a una estratègia conjunta perfectament dissenyada consensuada pels llavors president i els seus consellers, assumint de manera col·legiada oa través dels diferents departaments les contractacions, l'aprovació del despesa i les accions polític-administratives necessàries per a la seva execució".

En el quadre elaborat per l'Institut Armat figuren adjudicacions de Vicepresidència i les conselleries de Presidència, Treball, Afers Socials i Família, Salut, Cultura i el Diplocat per a l'emissió d'anuncis, creació de campanyes publicitàries, difusió en mitjans escrits, configuració d'una pàgina web per a la campanya de l'1-o, cartells publicitaris, servei de repartiment de cartes certificades o serveis d'observadors internacionals.

DESPESES EN CESSIÓ I HABILITACIÓ D'IMMOBLES PER A LA VOTACIÓ

En l'últim mes, el jutge Llarena ha obtingut noves dades que incorporar als 3,2 milions d'euros que ja estarien confirmats. Recentment, la Societat Mercantil Estatal de Gestió Immobiliària de Patrimoni (Segipsa) ha lliurat el càlcul que se li va encarregar que fes sobre la "estimació del valor d'ús per arrendament dels immobles cedits o habilitats per diversos òrgans administratius per a la materialització del procés de votació".

Segons aquesta empresa estatal pertanyent a la Direcció General de Patrimoni de l'Estat, el Govern de Puigdemont s'hauria gastat 900.906,70 euros en habilitar els 2.259 immobles que es van utilitzar per al referèndum independentista.

REGISTRE DE CATALANS A L'EXTERIOR CREAT PER AL 9-N

A tot això cal afegir els 621.928,34 euros que la Generalitat va invertir en el registre de catalans a l'exterior, una aplicació que ja va ser creada per a la consulta del 9 de novembre de 2014 amb Artur Mas com a president i que ha anat experimentant any rere any despeses de manteniment. Finalment, va ser actualitzada amb Carles Puigdemont al capdavant per a la preparació de l'1-O, invertint altres 94.253 euros més.

Sumant els 3,2 milions d'euros del primer informe, més els 900.906,70 euros del cost estimat dels centres de votació, més els 621.928,34 euros del registre de catalans a l'exterior, l'instructor del Tribunal Suprem hauria ja acreditat alguna cosa més de 4,7 milions d'euros de diners públics malversats durant el procés sobiranista.

No només Llarena disposa d'aquestes dades, ja que el jutge d'instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, també investiga --des de fa més temps-- la preparació de l'1-O ia dia d'avui segueix acordant diligències.

A més, l'instructor del Suprem ha enviat part de la documentació que ha anat recollint en el seu instrucció a la Fiscalia alemanya, que defensa davant el Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein el lliurament a Espanya de l'expresident Puigdemont.