Torra reclamarà a Sánchez la creació d'un Consell de Justícia de Catalunya

Un dels elements de l'Estatut que va retallar el Tribunal Constitucional en la sentència de 2010, i que el president de la Generalitat tractarà en les comissions bilaterals.

|
Torra snchez jardines moncloa reunin 09072018

 

Torra su00e1nchez jardins moncloa reuniu00f3n 09.072.018



El president de la Generalitat, Quim Torra, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa que en les comissions bilaterals que van a reactivar el Govern central i el Govern català es tractaran les 45 reclamacions que l'expresident Carles Puigdemont va plantejar en el seu moment l'anterior Govern de Mariano Rajoy.


Més enllà de la demanda sobre el dret d'autodeterminació dels catalans, rebutjat per Sánchez, aquest llistat inclou la creació d'un Consell de Justícia de Catalunya, un dels elements de l'Estatut que va retallar el Tribunal Constitucional en la sentència de 2010.


La redacció original de l'Estatut de 2006, tal com va sortir del Congrés dels Diputats i va ser votat pels catalans en referèndum, presentava al Consell de Justícia de Catalunya no com un mer òrgan consultiu, sinó com l'òrgan de govern del poder judicial a Catalunya, el que vulnerava l'article 122.2 de la Constitució Espanyola, que prescriu que "el Consell General del Poder Judicial és l'òrgan de govern del mateix".


A la 'Declaració de Barcelona' que el PSOE va pactar amb el PSC fa ara un any, els socialistes proposaven reformar la Llei orgànica del poder judicial per recuperar precisament el Consell de Justícia Català, com a òrgan "desconcentrat" del Consell General del Poder Judicial.


ESCOLA CATALANA I MÉS INVERSIONS


Entre les demandes d'aquest llistat, figura també la reclamació del respecte al model d'immersió lingüística de l'escola catalana, així com la reclamació de traspassos de competències, com ara la gestió de les beques, la gestió i distribució de la recaptació de l'0, 7% de la declaració de l'IRPF, les línies ferroviàries interiors, o la competència en matèria de salvament marítim, entre d'altres.


La Generalitat també reclama, basant-se en la disposició addicional tercera de l'Estat, una inversió de l'Estat en infraestructures a Catalunya equiparable a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al PIB de l'Estat per a un període de set anys.


Un finançament suficient per a la sanitat pública i per a la llei de dependència, la possibilitat que Catalunya pugui crear nous impostos sense que aquestes iniciatives siguin recorregudes pel Govern davant del TC o la devolució definitiva dels Papers de Salamanca, són altres de les reclamacions incloses en el llistat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA