Polítics i acadèmics adverteixen a la UE de la seva responsabilitat en el secessionisme català

 

Un total de 178 personalitats de la política i, sobretot, del món acadèmic, han enviat una carta als presidents de les institucions europees -del Parlament, Antonio Tajani; la Comissió, Jean-Claude Juncker i el Consell, Donald Tusk - en què acusen els independentistes catalans de vulnerar la democràcia i, a més, adverteixen que la UE també té responsabilitat en aquesta situació.

El text el signen polítics de l'entorn de Ciutadans o UPyD (Javier Nart, Maite Pagazaurtundua), membres de Societat Civil Catalana i personalitats del món acadèmic com Félix de Azúa, Félix Ovejero o Araceli Mangas, i altres personalitats com l'exdiputada popular Cayetana Álvarez de Toledo.

"VIOLACIÓ DE DRETS LINGÜÍSTICS"

Els signants veuen responsabilitat de la UE almenys en sis punts i es remunten per això al 2009, quan el Parlament Europeu, al seu parer, "va facilitar la violació de drets lingüístics" en aprovar, en contra de la seva pròpia Comissió de Cultura una esmena que preveia l'elecció de llengua vehicular d'ensenyament allà on coexisteixin una o més llengües oficials". Això, argumenten, va permetre als nacionalistes tractar els nens castellanoparlants" com estrangers "i" eliminar l'espanyol del currículum ".

En segon lloc, avisen que un pressupost europeu de només l'1% del PIB dels Estats membres "incentiva la secessió en les regions més riques perquè els ofereix moneda i mercat únics, però estalviant-la solidaritat fiscal més enllà de les seves fronteres".

La següent són les mancances en l'articulació econòmica de l'euro que, diuen, està ampliant la bretxa econòmica entre regions.

En quart lloc posen l'estratègia europea d'austeritat imposada pos els països creditors, que "ja ha castigat injustament a Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya i només condueix a la irracionalitat i el suïcidi col·lectius".

PUIGDEMONT, PROVA DE LES LIMITACIONS

Finalment, esmenta el Brexit com a mostra del "fracàs polític" de la UE, ja que no hi ha pertinença a un "demos europeu" i el cas de l'expresident català Carles Puigdemont, com a prova de les limitacions actuals de l'espai europeu i també "la amenaça plantejada pel tecno- populisme ".

Perquè els nacionalistes no "robin el somni europeu" amb el seu programa de "supremacismo", llancen propostes com la formació de partits polítics trans-europeus, amb programes comuns de solidaritat fiscal, justícia social i cessió de sobirania nacional cap a Europa o facilitar l' avanç, entre els països de l'eurozona que ho desitgin, cap a uns "Estats Units d'Europa".

En text, els signants acusen les "elits catalanes" d'haver construït "estructures d'Estat paral·leles" al servei del secessionisme, "pressionar" a professors d'Universitat, periodistes i jutges, fer servir a la política autonòmica "com a policia política per espiar" i generar un clima de violència simbòlica i institucional.

Així, adverteixen que el projecte europeu "no pot ser ambigu amb els nacionalistes" sense trair la solidaritat, perquè "el secessionisme, convertit en un projecte oligàrquic, classista, identitari i emocional, ha partit la societat catalana en dos, amb greus conseqüències polítiques i econòmiques per a Catalunya i per a tot Espanya ".

Els signants expliquen que el motiu del nacionalisme no és el centralisme, perquè Espanya és ja un dels països més descentralitzats, fins i tot argumenten que País Basc i Navarra tenen "privilegis fiscals que són inconstitucionals però tolerats pels governs nacionals per mantenir-se al poder" i opinen que "l'autogovern ja ha anat massa lluny" perquè l'autonomia fiscal fa que les comunitats incorrin en competència deslleial i nega el principi de solidaritat.

D'això culpen la "mala definició constitucional dels límits autonòmics" però també als "partits socialistes" i especialment al PSC, a qui acusen d'haver permès als nacionalistes "desenvolupar processos d'enginyeria etno-lingüística, de construcció nacional" a canvi de suports per aconseguir el poder. I afegeixen que "esperonar les masses" al secessionisme ha servit per tapar en part la corrupció.