Jutges i fiscals del Suprem recelen del criteri del Govern central sobre la causa de l'1-O

 

María José Segarra, fiscal general de l'Estat (Europa Press)

Els jutges i fiscals del Tribunal Suprem relacionats amb la causa del 'Procés' independentista es mostren inquiets davant la postura de la nova fiscal general de l'Estat, María José Segarra.

Així, després de conèixer la resolució del tribunal alemany de extradir Puigdemont únicament pel delicte de malversació, Segarra es va afanyar a dir que "només tenim informació de la premsa. De moment no podem dir més. Quan analitzem la resolució, ja l'hi direm . La fiscalia seguirà donant suport i creient en els mecanismes de cooperació i confiança mútues i seguirem treballant en aquest sentit".

No obstant, en el Suprem temen que la garrotada del tribunal de Schleswig-Holstein sigui l'excusa perquè el Govern, a través de la fiscal general, doni un tomb al cas. En la seva compareixença després de la Cimera de l'OTAN, Pedro Sánchez ha afirmat que "l'important és que van a ser jutjats a Espanya". A la qual cosa s'afegeix la insistència des de la Fiscalia General a la "imprescindible unitat de la causa". És a dir, que tots els processats siguin jutjats pels mateixos delictes.

Cal recordar que dos fiscals generals, el mort José Manuel Maza i el seu successor, Julián Sánchez Melgar, han mantingut l'estratègia i el criteri de la Fiscalia, que ha coordinat al jutjat de Pablo Llarena altra exfiscal general, Consuelo Madrigal.

No obstant això, el desglaç d'aquest dilluns entre Pedro Sánchez i Quim Torra i la cita d'aquest dijous entre els seus número dos, Carmen Calvo i Pere Aragonès, han desencadenat les suspicàcies. En una entrevista a RAC1, el vicepresident català ha posat la pilota a la teulada de la fiscal general, María José Segarra, i per elevació en la ministra de Justícia, Dolors Delgado. "La Fiscalia espanyola té una oportunitat d'or per corregir el seu enfocament", ha dit Aragonès, per a qui el jutge Llarena "va per l'autopista i tots van en sentit contrari". "Ha hagut de venir un tribunal alemany a dir-li que la rebel·lió armada és una construcció jurídica per amenaçar l'Executiu català que no se sosté", ha sentenciat. En definitiva, la fórmula passaria perquè els fiscals del Procés retirin l'acusació per rebel·lió i la edulcoren en un delicte de sedició o, simplement, de malversació.

Una tesi que comparteix el PDeCAT el portaveu al Congrés, Carles Campuzano, ha exigit com a fonamental "que la Fiscalia General de l'Estat reconsiderés les acusacions de rebel·lió i espero que la nova fiscal ho pugui fer".

Pel que en certs àmbits polítics de Catalunya es tem que el nou clima obert entre La Moncloa i la Generalitat i els successius revessos de les autoritats judicials de Bèlgica, Suïssa, Alemanya i Escòcia al jutge Llarena siguin l'excusa per donar un tomb a la causa. En qualsevol cas, serà ja la Sala de l'Alt Tribunal la qual tingui a les seves mans el futur penal de Puigdemont i la resta de líders de l'1-O.