Arrimadas veu la candidatura de Valls per Barcelona com una lliçó d'europeisme

 

Manuel Valls podria aspirar a l'alcaldia de Barcelona (Europa Presss)

La líder de Cs a Catalunya Inés Arrimadas ha afirmat que veu l'exprimer ministre francès Manuel Valls "animat" per liderar una candidatura a les municipals per Barcelona, que ha qualificat de europeista.

"Ha de prendre una decisió, que ja no és només política sinó també personal, sobre si decideix embarcar-se en aquesta aventura, que per a mi seria fantàstica i innovadora", ha expressat en una entrevista d'Europa Press.

La portaveu de Cs ha destacat que la història de Valls reafirma el que significa ser un ciutadà de la UE: "Un senyor que neix a Barcelona i es cria també Barcelona en els estius, que es va a França, que arriba a primer ministre i després pot tornar a la seva ciutat natal a ser alcalde ".

"Em sembla que seria europeisme en estat pur, seria una lliçó d'europeisme que seria més vista per primera vegada a Barcelona, per tant Barcelona seria pionera a tot Europa amb aquesta lliçó d'europeisme", ha assenyalat.

Sobre quan preveu que Manuel Valls pugui anunciar la seva decisió, ha insistit que tot està en mans de l'exprimer ministre i que ell decidirà quan ho explica, si bé ha reconegut: "No queda gaire temps com per poder esperar-nos fins a dos mesos abans de les municipals, però espero que en els propers mesos sapiguem alguna cosa ".

Arrimadas defensa que Valls gestionaria un projecte europeista d'impuls de la ciutat a nivell nacional i internacional a través d'un projecte transversal i guanyador: "Seria més transversal del que és únicament una candidatura d'un partit polític".

Ha concretat que, un cop decideixi si es presenta o no, caldrà definir com es presenta la plataforma que ha d'encapçalar i qui la compon i, en aquest sentit, ha lamentat que el PSC hagi descartat sumar-s'hi.

FER DAVANT DEL POPULISME I AL NACIONALISME

Amb tot, ha subratllat que el que busquen és transcendir les formacions polítiques, tot i que "a ningú se li escaparà que darrere d'aquest projecte hi ha el partit guanyador de les eleccions" catalanes, ha recordat Arrimadas.

Assegura que Cs té "una visió bastant generosa" del que ha de ser una candidatura perquè el seu objectiu és governar la ciutat, de manera que volen sumar a figures més enllà dels partits.

"Haurà de comptar amb el suport de més persones perquè, de manera transversal, puguem tenir una candidatura guanyadora, que faci front i que guanyi al populisme i al nacionalisme", ha dit sobre la candidatura que liderarà l'actual alcaldessa, Ada Colau, i les de les formacions independentistes.

RECUPERAR LA CONVIVÈNCIA

El Parlament celebrarà dimarts i dijous un ple monogràfic a petició de Cs que té dos objectius: "Recuperar convivència a Catalunya i prioritzar l'agenda social i econòmica al Parlament perquè el Govern se centri en polítiques socials i econòmiques".

En aquest ple, Cs presentarà propostes de resolució que pivotaran sobre quatre eixos: el primer busca que l'Executiu de Quim Torra "torni a la legalitat i respecti a tots els catalans, no segueixi amenaçant amb la il·legalitat, saltant-se la llei i dient que seguirà amb un 'Procés' il·legal".

El segon eix que proposaran demanarà "respectar la neutralitat institucional en espais públics i la pluralitat ideològica en de Catalunya" i el tercer que hi hagi un agenda social que sigui prioritària.

"Anem a oferir un pacte de priorització de les polítiques socials i econòmiques a Catalunya, que haurien de ser les prioritats del Govern, però que són altres", ha explicat Arrimadas.

El quart i últim eix proposa que el Parlament expressi una condemna clara a la violència, "a les actituds intolerants de declarar persona non grata, als actes de boicot a activitats culturals, a prohibir celebrar actes polítics a partits no independentistes".

"Es tracta que el Parlament pugui expressar la seva condemna a totes les pràctiques totalitàries, feixistes d'atacar seus de partits polítics per les seves idees, atacar associacions de joves a la universitat per no ser separatistes, o els atacs a la pluralitat en el espai públic a Catalunya o sobre el v ecte a institucions com la Casa Reial", ha concretat.