Llarena rebutja l'extradició de Puigdemont amb dures crítiques als jutges alemanys

 

Pablo Llarena ha pres finalment una decisió. El jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa de l'1-O ha decidit rebutjar l'extradició parcial del expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, solament pel delicte de malversació.

El jutge de la Sala II ha dictat un acte en el qual destaca “la falta de compromís” del tribunal alemany amb uns fets que podrien haver infringit l'ordre constitucional espanyol, i estima que amb la seva decisió han anticipat un enjudiciament pel qual no tenen cobertura normativa, sense subjectar-se ni als preceptes de la Decisió Marco sobre l'Ordre de Detenció Europea, ni a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ni al Manual sobre la euroorden elaborat per la Comissió Europea.

En una de les parts més dures de l'acte, Llarena assenyala que totes aquestes circumstàncies “no només cortocircuitan l'operativitat de l'instrument de cooperació internacional, sinó que deterioren indegudament la indiciaria apreciació de responsabilitat que recull la recerca i un acte ferm de processament”.

Per al jutge Llarena, el control de la doble tipificació per part de l'Estat d'execució hauria d'haver-se limitat a comprovar si els fets descrits per la jurisdicció espanyola estan contemplats en la legislació penal d'Alemanya. “En tal sentit -argumenta el magistrat- no resulta conforme amb la Decisió Marco que es denegui la tramitació de l'ordre de detenció respecte d'uns fets principals de rebellió o sedició (limitant-se l'exercici de la jurisdicció espanyola a la persecució del delicte de malversació de fons públics), a partir d'una anàlisi en el qual les autoritats judicials del país d'execució no realitzen una ponderació en abstracte del pronòstic de tipicitat sospitat, sinó que aborden el definitiu judici de subsunción dels fets en els tipus penals”.

Finalment, el jutge instructor sosté que el tribunal alemany va haver d'haver plantejat una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ja que, quan existeixen dubtes d'interpretació d'una norma de la UE, en aquest cas l'aplicació de la euroorden, en un assumpte pendent davant un òrgan jurisdiccional nacional les decisions del qual no siguin susceptibles de posterior recurs judicial a causa del seu dret intern, aquest òrgan està obligat a formular la qüestió prejudicial al TJUE.

RETIRADA GENERAL DE EUROÓRDENES

A més, Llarena ha retirat totes les euroórdenes dels polítics escapolits i tampoc plantejarà una qüestió prejudicial davant el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea. En el seu acte, Llarena fa referència a la denegació de lliurament acordat a Bèlgica respecte a altres tres processaments en la mateixa causa que eren exconsellers del Govern de Puigdemont (Antonio Comin, Luis Puig i Meritxell Serret).

Recorda que les autoritats belgues no van acceptar que l'ordre de processament contra els tres tingués la naturalesa executiva que l'ordenament jurídic espanyol li atribueix, entenent així que no hi havia una ordre de detenció nacional subjacent a l'ordre de detenció europea.

Així, la valoració sobre l'abast de l'ordre de processament, “discrepa obertament de la indicació de suficiència que traslladem al Tribunal d'execució, menyspreant el coneixement que cada òrgan judicial té del seu propi ordenament jurídic, a més de desconfiar dels seus aclariments. Es mostren així inassumibles les objeccions formals expressades en la resolució belga”, reitera Llarena, que en el seu acte retira també les ordres de detenció europees i internacionals contra Comin, Puig i Serret, reclamats a Bèlgica, així com les de Clara Ponsatí, que es troba a Escòcia, i la de Marta Rovira.

REACCIONS A l'ACTE DE LLARENA

Des de Jutges per la Democràcia, el seu portaveu, Ignacio González Vera, ha manifestat a Cataluyapress que la decisió del jutge Llarena respon a evitar una "situació de greuge amb altres processats", en referència als polítics catalans a la presó preventiva.

És a dir, si el magistrat hagués decidit extraditar a l'expresident català només per malversació, sense incloure el delicte de rebel·lió -rebutjat pel tribunal alemany-, seria l'únic procesat que no seria jutjat per aquest motiu.

Encara que des de l'associació no entren a valorar la decisió judicial, sí apunten al fet que "eren poques les possibilitats que li quedaven" a Llarena.

González Vera ha explicat que l'acte del Suprem implica que Puigdemont no podrà trepitjar territori espanyol o serà detingut perquè es manté l'ordre contra ell, però sí tindrà llibertat de moviments per altres països.

És a dir, Puigdemont no serà jutjat, sempre que no trepitgi territori espanyol, i quan passin dues dècades, el delicte haurà prescrit.

De fet, fonts properes al expresident apunten al fet que ja està preparant el seu retorn a la casa que té llogada en Waterloo, Bèlgica.

En canvi, des de l'associació de jutges catalans Àgora Judicial ha criticat la decisió de Llarena de retirar la euroorden contra Puigdemont i que anteposi l'estratègia a la "legalitat estricta".

En un comunicat, l'associació ha expressat la seva "sorpresa i preocupació per com l'estratègia i el principi d'oportunitat, més que el de legalitat, estan guiant aquesta instrucció", ja que no els consten precedents similars en els quals una instància judicial hagi retirat una ordre europea de detenció prèviament emesa per temor al fet que sigui denegada o que solament s'accepti parcialment.