Elcano alerta de la descoordinació policial en els atemptats de Catalunya

 

Ofrena a la Rambla després dels atemptats de Catalunya a l'agost de 2017

Un informe del Reial Institut Elcano analitza els atemptats perpetrats a Barcelona i Cambrils fa un any i extreu algunes "lliçons pendents" que creu que han de ser abordades, com la "deficitària" coordinació policial que va precedir els atacs o el perfil dels terroristes.

L'estudi està signat pels investigadors Fernando Reinares i Carola García-Calvo i recorda que el risc que Espanya patís un atemptat terrorista ja estava latent abans dels d'agost de l'any passat.

Fins i tot, apunten que un estudi d'Elcano de juliol de 2016 situava Catalunya com a primer escenari de la mobilització promoguda a Espanya per Estat Islàmic.

Un dels principals punts que al seu parer han de ser analitzats és el de la cooperació entre els diferents cossos de seguretat, que creuen que va ser "deficitària" abans dels atemptats de Catalunya però que "és possible a través del Centre d'Intel·ligència sobre Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO).

Com a exemple d'aquesta manca de coordinació posen l'imam És Satty, considerat un dels cervells dels atemptats i que l'informe de Elcano defensa que hauria d'haver rebut "una especial atenció per part de les agències de seguretat que a Catalunya compten amb mandat antiterrorista ".

Segons recorden, l'imam comptava amb una "passada presència en cercles jihadistes" ia més havia viatjat a la ciutat belga de Vilvoorde, "una destacada borsa d'islamisme radical".

L'informe d'Elcano creu a més que els atemptats de Barcelona i Cambrils demostren que per perpetrar atemptats a Europa no és imprescindible la participació d'algun retornat, sinó que gihadistes radicalitzats i reclutats a Europa Occidental poden planificar i executar atacs "tan complexos i violents" com ells.

Segons argumenta, la cèl·lula de Ripoll posa de manifest la capacitat de gihadistes actius a Europa per actuar amb explosius, encara que disposin de procediments "menys sofisticats" però "igualment efectius per provocar atrocitats". "En qualsevol cas, és rellevant l'habilitat dels terroristes per improvisar el seu 'modus operandi', en el cas de veure obligats a això, d'acord amb els mitjans a què hagin tingut accés", subratlla.

PREVENIR LA RADICALITZACIÓ DE LES SEGONES GENERACIONS

L'estudi també posa l'accent en l'origen dels terroristes, que són descendents d'immigrants procedents de països islàmics en la majoria d'atacs perpetrats a Europa. Segons alerta, aquestes segones generacions "han resultat més vulnerables a la propaganda emesa per Estat islàmic".

Segons la seva opinió, encara que aquestes segones generacions siguin a Espanya encara minoritàries en comparació amb els països del seu entorn, les entitats públiques i de la societat civil han d'abordar les circumstàncies que van propiciar la seva "desarrelament i els factors que expliquen la seva adhesió al salafisme jihadista". Això amb l'objectiu de prevenir "amb encert i d'una manera coordinada" la radicalització violenta.

A més analitza la reacció de la societat als atemptats, que aviat va reflectir la "fractura" entre independentistes i els que no ho són. Segons la seva opinió, el debat sobre el desafiament terrorista va ser substituït per un "conflicte polític". "Això permet entendre la brevetat del dol col·lectiu pel que ha passat a Barcelona i Cambrils", argumenta.