L'Atlètic esclafa al Reial Madrid de Lopetegui a la Supercopa d'Europa

 

L'Atlètic de Madrid es va alçar aquest dimecres amb la seva tercera Supercopa d'Europa després d'imposar en la pròrroga (2-4) al Reial Madrid a la final celebrada a l'Estadi Lilleküla de Tallin, amb un gran Diego Costa i els gols de Saúl Ñíguez i Koke en aquesta prolongació que va acabar amb el regnat blanc, per començar amb un títol l'ambiciós projecte matalasser.

La final va estar entre el primerenc del curs i l'alta rivalitat del derbi de la capital espanyola. Un intercanvi de cops i errors, amb Diego Costa com a habitual en cada encert Atlètic, per prendre petita venjança sobre el Madrid i les dues finals perdudes de Champions. Un rei d'Europa que ara és blanc-, després de dos anys blancs, com ho va ser el 2010 i 2012.

El tres de tres atlètic en aquesta final no va estar clar fins a la pròrroga, i això que va començar amb el 1-0 en el primer minut. El Madrid va saber reaccionar, però no matar, i el doblet de Costa va allargar la final. El campió de la Champions va semblar afermar sobre la gespa, però dues urpades de l'Atleti van destronar el Madrid de Julen Lopetegui, que comença amb rebolcada i segur el rum-rum de cercar o no reforços a un equip sense Cristiano Ronaldo.

La rivalitat madrilenya va regalar a la Supercopa un ritme i una emoció que no té de sèrie aquest torneig. També va ajudar a això un gol als 50 segons. Diego Costa, del Mundial a Tallin, se'n va anar de Ramos i Varane amb dos cops de cap a una pilota que va rebentar a la xarxa de Navas. Un golàs que no obstant això va tenir més efecte en el rival.

El Madrid no es va posar nerviós i va generar poc a poc el seu futbol, amb bona profunditat de Bale i Asensio i un centre del camp que es va apoderar de la final, més enllà de la inquietud d'Casemiro. La situació no era nova per als de Cholo, amb avantatge i resguardats, però no tan junts com per evitar ocasions del rival, ni precisos per tornar a treure el cap a la meta de l'costa-riqueny.

Ni Lemar, ni Griezmann van aparèixer, ni Navas va tenir més feina en un primer temps blanc des d'aquest primer minut. Els de Lopetegui van perdonar, Oblak es va esforçar a un cop de taló d'Asensio, fins que Bale va trobar el vol de Benzema per al 1-1 a la mitja hora. El balear va fallar en aquest pas endavant que se li reclama i després del descans va deixar el seu lloc a Luka Modric. El Atleti va prescindir de Griezmann, gairebé sense pretemporada.

Amb el croat, el Madrid va recuperar aquesta superioritat al centre del camp, tot i el gran desplegament matalasser de Rodri. Un domini que va rebre el regal en forma de penal de Juanfran, innocent a les mans que van posar la pilota en els onze metres perquè Ramos fes el 2-1, quan la pretemporada començava a pesar més que el piqui d'un derbi en una final continental.

El grandiós escenari també va tenir minuts fluixos, amb l'Atleti buscant la seva reacció en un Lemar més per dins i el far de Costa. El curtcircuit de l'estiu també va afectar els blancs, quan Marcelo va donar continuïtat a un atac matalasser per no cedir un servei de banda. La pilota va buscar, com l'imant al ferro, a un Costa en posició per signar el seu doblet a 10 minuts del final (2-2).

L'PRÒRROGA DE LA VICTÒRIA

En l'últim sospir la va tenir Marcelo, però la final va arribar a una pròrroga que va tornar a semblar de domini madridista. No obstant això, el bagatge ofensiu dels de Lopetegui va seguir sent nul, des del gol de penal, no va generar arribades. Una possessió estèril que no va preocupar l'Atlètic i que va donar pas a les batalles de Costa, a la qual es va sumar Thomas per permetre el gardela de Saül.

Ni Ramos ni Varane van estar fins, ni tampoc Carvajal poc després, també superat per l'arpa de Costa, que va tornar a ficar la pilota a la recerca del gol que va signar Koke. La sentència amb la qual estrenyia el puny el Cholo des de la grada, encara sancionat del passat curs, i lligava el títol una Atleti que creu més que mai.