Junqueras critica els insults d'independentistes a Serrat, Évole o Molinero

 

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha publicat una carta escrita a la presó en la qual censura els insults de sectors independentistes a personalitats públiques com Joan Manuel Serrat, Justo Molinero i Jordi Évole.

"Quan el meu equip em comenta insults que aquestes persones reben cònicament per part d'alguns independentistes, simplement no surto de la meva sorpresa", assenyala en una missiva en El Periódico de Catalunya .

"Per això vull dir, i dir-ho ben alt, que sóc amic de Joan Herrera. De Justo Molinero o d'Eugenia Parejo. De Jaume Asens. I de Gemma Ubasart. I de Jordi Évole. I m'agradaria que Joan Manuel Serrat o Elisenda Alamany arribessin a comptar-me entre els seus amics, algun dia", afegeix el líder republicà.

En la seva opinió, "no importa quant discrepin de mi en moltes coses, començant per la valoració que puguin fer sobre la meva acció política i governamental, la qual reivindico amb orgull. Jo també discrepo de moltes de les seves posicions polítiques; profundament, de vegades. "

Junqueras sosté que "quan aquestes persones critiquen la repressió contra el republicanisme, quan demanen una solució política al conflicte entre els governs català i espanyol, no puc veure més que amics".

DEMANA SERENITAT

El líder d'ERC reprova els insults i demana una solució política al conflicte català, per al qual reclama una "dignitat serena" davant el judici als sobiranistes empresonats.

Culpa Ciutadans de la tensió creada amb polèmiques com la retirada dels llaços grocs en favor dels polítics presos i creu que aquesta guerra de llaços si, llaços no, "algun dia marxarà de les mans".

A la carta escrita des de la presó de Lledoners, titulada 'Oda a l'amistat', diu que "no hi ha República sense fraternitat, i la fraternitat només pot néixer de la nostra capacitat de fer-nos amics d'aquelles persones de les que discrepem".

Considera que seguirà havent discrepàncies polítiques, i fa una crida a "la decència i la bondat". "Crec que en els temps que ens han tocat viure és més important que mai recordar aquesta lliçó: no hi ha República sense fraternitat".