"Calen institucions robustes i fiables per enfrontar i frenar la corrupció"

Jorge Jaraquemada / Captura de https://www.youtube.com/watch?v=0BnT7rJbQlQ

Jorge Jaraquemada, advocat de professió i director executiu de la Fundació Jaime Guzmán de Xile, ha estat durant uns anys president del Consell per a la Transparència de Xile, un organisme creat per garantir l'accés ciutadà a la informació pública. Segueix en el Consell com a conseller. 

Què ha significat a Xile la constitució del Consell per a la Transparència?

El Consell és l'òrgan garant del dret d'accés a la informació pública i ha vingut a omplir un buit institucional rellevant, possibilitant que les persones prenguin consciència que en exercir el dret a saber sobre els actes i les decisions públiques estan realitzant un escrutini social que és part molt rellevant del seu rol com a ciutadans. S'ha avançat, en aquests deu anys, en establir una cultura de la transparència que, cada vegada amb més força, està a les diferents institucions públiques i generant una ciutadania crítica. Però al mateix temps s'ha posat en relleu que perquè la transparència tingui un impacte rellevant en la nostra societat, és un esforç que ha de ser sistemàtic i mantenir-se en el temps.

Com s'ha actuat?

El Consell és part important d'un conjunt de reformes institucionals que van apuntar a la modernització de l'Estat que buscaven establir un govern més proper a la gent, facilitar la relació de les persones amb l'Estat, millorar la gestió dels serveis públics, professionalitzar la burocràcia estatal i aconseguir un Estat més transparent. És important recalcar que aquest disseny és complementari i que no serveix de gaire si s'avança aïlladament incorporant una reforma per aquí o una altra per allà. Ha de ser part d'una visió en què hi hagi claredat cap a on es pretén avançar amb l'Estat.

Quina és la situació de corrupció a l'Amèrica Llatina?

Lamentablement l'Amèrica Llatina, en general, exhibeix nivells bastants preocupants de corrupció. En el nostre subcontinent es presenten una sèrie de circumstàncies que debiliten les institucions i tendeixen a naturalitzar relacions informals que afavoreixen la corrupció, com ara la inestabilitat econòmica, baixa eficiència governamental, una baixa participació democràtica i insatisfacció amb la democràcia, baixos nivells de confiança, debilitat de l'estat de dret, fragilitat institucional i fins i tot episòdicament la irrupció del populisme.

A Amèrica Llatina conviuen països amb baixos nivells de corrupció, com Uruguai i Xile, amb altres extremadament alts, com Veneçuela i Haití.

Quin país és el que està fent un major esforç en la lluita contra la corrupció?

Em sembla que Colòmbia s'ha pres molt seriosament el combat anticorrupció, entenent que el poder corruptor del narcotràfic, principalment, ha de ser neutralitzat per després poder construir institucions que li permetin al país avançar en el seu desenvolupament.

La lluita contra la corrupció està perduda?

No. Tot i que hi ha països on la corrupció s'ha tornat sistèmica i, per tant, molt difícil d'eradicar, em sembla que encara és possible revertir la situació. Pot ser extraordinàriament difícil, prendre temps i probablement requereixi d'un esforç internacional de col·laboració amb aquells països on la corrupció s'ha tornat endèmica però, així com el món ha aconseguit avançar cap a la democràcia i el lliure mercat, aïllant els totalitarismes i el dirigisme estatal, així també crec que pot avançar-se en probitat. De fet, la llibertat política i econòmica que proveeixen la democràcia i els mercats lliures són filtres potents contra la corrupció.

Quins fenòmens concrets de corrupció segueixen afectant els sistemes polítics europeus?

Si bé diversos països de la Unió Europea compten amb un sistema normatiu modern en l'àmbit de la probitat i de l'accés a la informació, encara hi ha fets de corrupció que afecten a determinats països. Per exemple, fa poc temps a França vam poder observar que dos candidats a la presidència van ser objecte d'acusacions pel mal ús de les assignacions que els corresponien com a parlamentaris (Francois Fillon, a l'Assemblea Nacional i Marine Le Pen, a l'Eurocambra). La resposta d'aquest país va ser la correcta en impulsar una normativa que corregís aquestes pràctiques a través de l'anomenada Llei de Moralització de la Política, publicada l'any passat, i que pot servir d'estàndard per evitar casos d'aquesta naturalesa en el futur.

A Espanya hi ha denúncies d'irregularitats que afecten els partits polítics i podrien afectar la seva legitimitat.

Sense anar més lluny, fa poc més d'un mes el president del Govern espanyol va ser destituït pel Congrés com a conseqüència dels actes de corrupció pels que diversos membres del seu partit van ser condemnats pels tribunals. La normativa espanyola en matèria d'accés a la informació pública és relativament recent (data del 2013) i la cultura de la transparència, com a instrument per combatre la corrupció, recentment s'està començant a massificar en aquest país.

Quins factors influeixen en la corrupció?

Hi ha una sèrie de factors que afavoreixen la corrupció. Al meu parer, els principals són l'opacitat o manca de transparència, una dèbil fiscalització i rendició de comptes de les autoritats, l'absència d'un servei públic basat en el mèrit, la ineficiència estatal, l'excessiva regulació dels mercats i l'alta discrecionalitat en l'adopció de decisions econòmiques, la manca de sanció dels actes corruptes i la manca de voluntat política per frenar-la. La conseqüència que aquestes circumstàncies provoquen és un ambient propici per a la corrupció que conspira contra el bon govern i la democràcia.

La corrupció a Europa és ara més gran que a la dècada dels 80 i 90?

Tota afirmació empírica de tal naturalesa enfronta dilemes de mesurament. No hi ha dubte que la normativa europea d'avui és moltíssim més exigent que la que existia en aquelles dècades per enfrontar el fenomen de la corrupció. En aquests anys, aquest fenomen va afectar fortament països com Itàlia o Espanya, per la qual cosa van haver d'actualitzar la seva legislació en la matèria.

A nivell regional, la Unió Europea va dictar l'any 2001 un reglament relatiu a l'accés del públic als documents del Parlament Europeu, del Consell i de la Comissió, atorgant un mecanisme per accedir a tota la informació provinent de la institucionalitat europea.

Aquest reglament, juntament amb les altres regulacions en la matèria, sens dubte contribueix a disminuir la corrupció o, almenys, comptar amb millors eines de control social per prevenir-la i fiscalitzar. L'anterior, comporta que l'exercici de la funció pública es desenvolupi apegat a la legalitat, reduint els espais d'arbitrarietat i afectant els incentius per cometre actes vinculats a la corrupció.

Com van impactar els casos de corrupció dels anys 80 i 90 a l'Europa política i econòmica?

Tots els fets de corrupció van impulsar nous esquemes regulatoris. En aquest sentit, es van generar condicions perquè la societat civil i política europea prengués consciència respecte dels desafiaments legislatius en matèries de probitat i accés a la informació pública. Per exemple, juntament amb el Tractat de Lisboa del 2007, va entrar en vigor la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, on s'incorpora el dret d'accés a la informació com a dret fonamental. A major grau de transparència en la tasca pública menors són els riscos de corrupció i en això Europa ha donat senyals importants des de l'ordenament que els regeix a nivell supranacional.

I el paper de les institucions en la situació de corrupció?

Les institucions tenen un paper clau en la lluita anticorrupció. Calen institucions robustes i fiables per enfrontar i frenar la corrupció. Per això és preocupant la debilitat que les institucions polítiques presenten en la majoria dels països d'Amèrica Llatina en les últimes dècades, amb algunes excepcions, i els baixos nivells de credibilitat que elles tenen entre els ciutadans. Per això, la millor manera d'enfrontar la corrupció, al meu parer, és amb un enfocament de modernització de l'Estat, on la generació de confiança i de fortalesa institucional siguin objectius centrals.

Quin paper juga la societat?

El paper de la societat civil és fonamental, ja que és una de les fonts de fiscalització sobre els actes dels qui exerceixen funcions públiques i efectuen el control social de les autoritats. En aquest sentit, les autoritats han de retre comptes de la gestió realitzada a la ciutadania i, per tant, cal que aquesta compti amb la possibilitat d'exercir un efectiu examen respecte de l'exercici de les potestats públiques i el correcte ús dels recursos públics . A Xile, l'exercici del dret d'accés a la informació ha estat una eina utilitzada per la ciutadania i per organitzacions de la societat civil, requerint diversos tipus d'informació als òrgans públics i complint així amb el seu rol de fiscalització.

Com s'ha d'actuar amb la corrupció?

La corrupció és un mal que afecta tots els estats democràtics i les seves conseqüències arriben a totes les persones i debiliten les institucions públiques. En aquest sentit, tant la regulació com les sancions a aquests fets han de ser idònies per dissuadir actes de corrupció i permetre el control de l'ús dels recursos públics. Des del Consell per a la Transparència hem donat suport a la revisió de la legislació en la matèria, amb especial focus en la transparència i l'accés a la informació pública, de manera de donar poder a la ciutadania. En el marc de la commemoració dels 10 anys de la publicació de la Llei de Transparència tenim una excel·lent oportunitat per modernitzar aquesta normativa i adaptar-la als desafiaments que se'ns presenten avui i que sorgiran en el futur, per coadjuvar en la tasca pública de frenar la corrupció al nostre país.

Article publicat inicialment a TheEconomyJournal