Podem s'enfronta a una crisi de lideratges territorials en vigílies d'eleccions

Aquesta setmana ha estat especialment traumàtica per als interessos de la formació a Catalunya, amb el sorprenent abandonament del seu secretari general i president del grup al Parlament, Xavier Domènech.

|
Domenech iglesias podemos ep

 

Domenech esglésies podem ep

Xavier Domènech i Pablo Iglesias al Congrés (Europa Press)


Un any i mig després de Vistalegre II ia falta de nou mesos perquè se celebrin les eleccions municipals, autonòmiques i europees, Podem segueix afrontant fuites en els seus lideratges, tant a nivell estatal com territorial.


Així, segons relata 'El Confidencial', aquesta setmana ha estat especialment traumàtica per als interessos de la formació a Catalunya, amb el sorprenent abandonament del seu secretari general i president del grup al Parlament, Xavier Domènech.


Només cinc mesos després que es tanqués la crisi oberta durant el mandat de l'exsecretari general Albano Dante Fachin, qui va protagonitzar una forta confrontació ideològica i de poder amb la direcció a Madrid fins a la seva renúncia.


La primera secretària general d'Podem, Gemma Ubasart, va dimitir vuit mesos després del seu nomenament, de manera que a hores d'ara Podem suma ja tres secretaris generals en tres anys i mig i ara busca el quart.


L'APOSTA DE ÍÑIGO ERREJÓN


En l'àmbit estatal, la sortida d'Íñigo Errejón de l'executiva de Podem per centrar-se en la seva candidatura a la presidència de la Comunitat de Madrid deixa al errejonismo sense un dels seus últims reductes de poder orgànic que l'exnúmero dos encara mantenia en el partit després de la seva derrota a l'assemblea de Vistalegre II.


A la segona assemblea ciutadana de la formació, es van produir els principals canvis de lideratges, bé per abandonament, bé perquè certs dirigents no van ser inclosos en cap de les llistes en competició o perquè els propis resultats que van situar a Esglésies i el sector pablista amb majoria en els òrgans van deixar en posicions secundàries a membres del partit que fins al moment havien ocupat llocs rellevants de l'organigrama.


Abans s'havien produït ja altres abandonaments o dimissions, també per diferents motius, com la marxa del també cofundador Joan Carles Moneder, un dels que segueix intel·lectual i activament més proper a la direcció, o de diferents líders territorials, com el secretari general de podem a Galícia, Breogán Riobóo, el d'Euskadi, Roberto Uriarte, o el de la Comunitat Valenciana, Antonio Montiel.


En el capítol de cessaments destaca el del primer secretari d'Organització de Podem, Sergio Pascual, per "pèrdua de confiança" del secretari general i que va rellevar la guerra subterrània entre el pablisme i el errejonismo fins a adquirir les seves majors dimensions a les portes de la segona assemblea ciutadana.


A Andalusia, l'estabilitat tampoc ha estat la norma durant els últims mesos. L'enfrontament entre Podem i la líder del partit a Andalusia, Teresa Rodríguez, sobre la creació d'un nou subjecte polític sense les sigles morades va arribar a generar situacions d'alarma a Madrid, a més d'una dimissió a l'executiva autonòmica per la decisió de integrar-se en el paraigua de Endavant Andalusia.


La crisi sembla haver-se apaivagat després de les primàries, però Rodríguez ho ha apostat tot a una carta i encara que finalment encapçalarà la candidatura, si els resultats electorals que culli no compleixen les expectatives seu futur està hipotecat ia Madrid no es veurà amb mals ulls un canvi de lideratge.


NAVARRA, LA RIOJA I EUSKADI


En alguns grups parlamentaris també s'han produït sonades crisi fruit de divisions internes i xocs amb la direcció del partit, com les encara actives a Navarra i la Rioja. A la Comunitat foral, fins i tot es va posar en risc l'estabilitat de l'Executiu quadripartit liderat per Uxue Barkos després de la suspensió de militància a la diputada i exsecretària autonòmica Laura Pérez.


La direcció navarresa de Podem nomenar a un nou portaveu i acte seguit els crítics, liderats per Pérez i que tenen majoria dins del grup, van presentar una altra proposta que l'òrgan rector no ha tramitat a l'espera que es pronunciessin els serveis jurídics. El resultat ha estat la divisió en dos del grup parlamentari, amb quatre dels set diputats apartats de l'organització.


A La Rioja es va produir un conflicte similar al navarrès, amb la suspensió de militància al seu portaveu al Parlament de la Rioja, Germán Cantabrana, per no reconèixer la direcció autonòmica. Cantabrana va recórrer la decisió i encara continua exercint les seves funcions. De fet, ja abans de l'estiu, dels quatre diputats del partit Podem al Parlament de la Rioja, 3 van anunciar que deixaven de reconèixer al Consell Autonòmic regional, defensant al seu portaveu i sol·licitant així mateix la destitució del secretari general, Kiko Garrido, i han obert expedient d'expulsió a la quarta diputada no afí.


A Euskadi, d'altra banda, la que va ser fitxatge estrella i cap de llista, Pili Zabala, anunciava aquest mes d'agost que no repetirà com a cap de llista. Zabala ja va romandre fora de l'activitat parlamentària per espai de mig any per una baixa mèdica fins que es va reincorporar al seu lloc al febrer. En Podem, algunes fonts, consideren que va ser en aquest període quan va prendre la decisió de deixar la política al terme de l'actual legislatura, que a ningú ha agafat per sorpresa.


ECHENIQUE I LA PRIORITAT CATALANA


Una de les prioritats internes de Podem ara mateix és solucionar l'absència de lideratge a Catalunya, com n'adona el viatge que el secretari d'Organització, Pablo Echenique, va realitzar aquest dijous a Barcelona per reunir-se amb l'executiva catalana i diferents càrrecs públics i orgànics de Podem Catalunya per analitzar la situació després de la renúncia de Xavier Domènech i posar-se a disposició de la direcció autonòmica.


Segons apunten fonts properes a la secretaria que dirigeix Echenique, la trobada va ser "productiu", amb un acord en que la feina feta per Domènech d'unió de totes les sensibilitats "ha estat tremendament important i molt positiu per a l'organització, i que aquest llegat serà preservat en qualsevol procés de transició que s'obri, sigui quin sigui el seu format ". En qualsevol cas, serà el consell ciutadà d'aquest territori qui decidirà els mecanismes per posar-lo en marxa.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA