Torra amenaça amb fer efectiva la república catalana pels presos i els "exiliats"

 

Quim Torra durant el missatge institucional de la Diada.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha amenaçat amb complir el seu "compromís" de fer efectiva la repúblicana catalana "pels presos polítics i els exiliats".

En el tradicional missatge institucional del president de la Generalitat amb motiu de la Diada, Torra ha fet referència explícita a la cita judicial que els presos sobiranistes hauran d'afrontar en els propers mesos i ha demanat als catalans que escullin entre "resistir" o " conformar-se "davant" la por i la violència ".

"El nostre Govern s'ha compromès a fer efectiva la República. Una República compartida que ha de ser la de tots els catalans. Ho farem per tots els presos polítics i exiliats i per tots aquells perseguits per defensar la llibertat", ha dit Torra.

Així, ha defensat que la lluita per la república es fonamenta en el referèndum que es va celebrar l'1 d'octubre de 2017 i ha assegurat que és factible concretar-la.

També ha advertit que hi haurà alguns que intentaran que els catalans abandonin el diàleg i la pau com a vies polítiques, i ha assegurat que no ho aconseguiran perquè les úniques eines de la ciutadania mobilitzada són "la paraula i el vot".

"HUMILIACIONS I INSULTS"

Torra demana als ciutadans a "fer valer sempre la veritat i desemmascarar la mentida quan calgui", mantenint sempre el bon to i el somriure, i tot i la humiliacions i insults que, segons ell, s'aboquen contra la societat catalana.

"O resistim i avancem o ens conformem amb les injustícies, la por, la violència, la presó i l'exili", resumeix Torra, que considera que Catalunya està en una cruïlla històrica com quan fa 300 anys la ciutat de Barcelona va caure a la Guerra de Successió.

'JUNTA DE BRAÇOS'

Torra ha iniciat el seu discurs rememorant la 'Junta de Braços' de juliol de 1713, l'òrgan que es reunia quan no podien fer-ho les Corts Catalanes, en la qual per 78 a 45 es van optar per resistir i no rendir-se davant el setge de les tropes de Felip V.

El president defensa que aquella votació va ser "un dels actes de sobirania plena més importants" que ha fet Catalunya en la seva història, i considera que és un exemple del projecte polític actual, on, segons la seva opinió, la bandera de la llibertat està per sobre de l'interès particular.