"El gaudi de la lectura és molt més tangible amb un llibre de paper"

L'editor de Diëresis, José Ángel Martos, aposta per la lectura com a plaer i diversió, no en va el lema de l'editorial és 'llibres per a l'oci intel·ligent'. La novel·la segueix sent el gènere estrella, però també hi ha espai per a les històries de superació, la narrativa de viatges i autèntics 'best-sellers' sobre la literatura de muntanya.

Diëresis es defineix com una editorial orientada a l'oci intel·ligent, quins són els temes estrella?

Tot allò que faci gaudir de la lectura entesa com a plaer. Oferim la paraula escrita i la narració com a fonts d'entreteniment i gaudi, de diversió en el millor sentit de la paraula. Per això no ens tanquem a res: aquest any ens hem esforçat molt a donar a conèixer nous narradors de viatges i crec que hem trobat una estrella a Ricardo Fité ('No li diguis a la mama que he marxat a Mongòlia en moto') .

També és tremendament plaent llegir i publicar Tomás Alcoverro, un dels més grans exemples del periodista capaç d'imbuir-se a una altra cultura (l'oriental, si escau) i transmetre'ns en els seus articles i en llibres com 'La noria de Beirut'. També fem incursions en el camp de la novel·la, dins el qual ens interessa molt la narrativa dirigida a la dona, que és la gran lectora al nostre país, i tenim la sort de comptar amb autores com Raquel Villaamil (trilogia 'Manhattan Beach').

Com a periodista, quin paper juga el periodisme en el món editorial?

Ha estat essencial per a la difusió dels llibres, jugant un doble paper d'altaveu i d'àrbitre, és a dir, els periodistes decidien -i encara decideixen- què és digne de donar-se a conèixer i què no, amb la qual cosa es converteixen en un filtre gairebé tan important com ho pugui ser el mateix editor. Tinc els meus dubtes de fins a quin punt podran seguir exercint tanta influència perquè els nous prescriptors (YouTubers, blocaires, instagramers ...) els estan substituint acceleradament.

Òbviament, els periodistes professionals continuen tenint un impacte molt notable en el món editorial, però segurament han de reflexionar sobre com aconseguir reconnectar amb un públic que està abandonant els mitjans tradicionals.

Quin tipus de llibre demana més el lector?

La novel·la continua sent el més sol·licitat. Tant els gèneres més populars d'evasió com l'alta literatura formen en conjunt els dos pilars sobre els quals se sosté el mercat del llibre. I com he dit abans, la dona és la principal consumidora de ficció novel·lesca a Espanya. Ara bé, també hi ha un mercat per a altres gèneres menys comentats en els mitjans de comunicació, com els llibres de superació, reflexió i coaching, que és l'àrea en què nosaltres hem publicat autèntics best-sellers com 'Monterapia' i 'Slow Mountain', del muntanyenc basc Juanjo Garbizu, que avui és ja un escriptor molt reconegut i estimat per la seva capacitat d'extreure d'un espai tan literari com són els alts cims una font d'inspiració per a la nostra vida quotidiana.

Quines són les tendències literàries actuals?

El que més em crida l'atenció és el creixement de la poesia, que està experimentant un boom. Els poetes que enlluernen els joves comDefreds, Miguel Gane o Ajo, la micropoetessa, han renovat el gènere i ho han fet a connectar amb aquest segment de la població que es creia que anava a abandonar la lectura, cosa que afortunadament no ha passat. També és molt interessant el fenomen "submarí" de la novel·la romàntica juvenil i adulta, que nosaltres mateixos vam comprovar a Diëresis amb l'èxit de Raquel Villaamil.

Quines són les apostes de Diëresis per al pròxim any?

Anem a llançar obres importants en el gènere de viatges, que crec que agradaran moltíssim al públic. Hi haurà viatges pel món i també pel nostre país, amb autors molt carismàtics. Espero poder explicar-te més detalls en un o dos mesos.

Per què el llibre digital no acaba d'arrencar en una època en què allò tecnològic triomfa?

Va haver-hi uns anys, entre 2011 i 2015, que coincideixen amb la crisi econòmica, en què va semblar que el procés de substitució del llibre de paper pel digital era imminent. Després, com per encant, es va paralitzar aquest 'sorpasso'. Porto reflexionant bastant de temps sobre per què ha passat i, amb la perspectiva dels anys que ja han transcorregut des de l''aturada' de l'ebook, crec que segurament la crisi havia tingut més a veure amb el seu auge del qual ens va semblar al principi, ja que el llibre digital és més barat.

En esmorteir-se la crisi i perdre importància els arguments econòmics, el públic va tornar cap a la lectura en paper perquè no acaba d'apreciar que el format electrònic li resulti més atractiu.

El gaudi de la lectura és molt més tangible amb un llibre de paper. I això ho experimenten els mateixos joves, a priori el públic que havia d'haver imposat el llibre digital.

En aquest sentit, tenen tirada les presentacions i fires del llibre?

Les fires del llibre a Espanya gaudeixen de molt bona salut, en particular la de Madrid, en la qual per primera vegada aquest any nosaltres hem participat com a editorial, una experiència que ens ha impressionat. I per descomptat, hi ha el gran fenomen del Dia de Sant Jordi a Barcelona i la resta de Catalunya, on l'entusiasme popular pel llibre segueix sent únic i desbordant.

Pel que fa a les presentacions, mai han estat fàcils. Quan vam començar a publicar, el 2004, el llibre digital amb prou feines existia i ja era complicat atraure públic a una presentació. És una cosa que em fa pena, ja que sempre he pensat que en les presentacions literàries s'aprèn i gaudeix moltíssim, i gratis. En elles es té la possibilitat de tractar de tu a tu amb els escriptors, que acostumen a ser persones de gran intel·ligència, amb experiències interessantíssimes que explicar-nos.

En el cas de Diëresis, hi ha molta diferència entre les vendes de llibres digitals i les del llibre en paper?

Hi ha molta diferència pel que fa a la seva importància econòmica, ja que el llibre digital és massa barat. Encara que venguem molts, produeixen pocs ingressos a causa dels seus preus molt reduïts. Això no és una cosa sostenible per a les editorials i ens preocupa, sobretot pels autors, que reben una remuneració molt baixa en proporció a la quantitat de lectures que tenen en formats digitals.

M'he trobat amb autors que em diuen que els és igual que el seu llibre aparegui en ebook perquè la compensació percentual que rebran serà mínima. Ens hem d'esforçar, per tant, en explicar al públic que la dinàmica de preus que s'ha imposat en l'ebook no pot durar eternament.

Com sobreviu una editorial mitjana davant els grans grups en un sector tan competitiu?

Treballant sense descans -literalment- i mantenint una vocació a prova dels molts obstacles que saps que sorgiran. Sense aquesta vocació seria impossible. Però també és molt necessària la creativitat per posar llibres atractius a les llibreries i l'agilitat i el dinamisme per adaptar-se als gustos i interessos dels lectors quan els detectes. Finalment, cal donar a conèixer el valor dels nostres autors i dels seus llibres. Creiem que publiquem excel·lents obres i un dels nostres majors esforços és donar a conèixer aquest gran contingut que tenim, perquè no passi desapercebut en l'oceà de publicacions que apareixen cada mes.