Del consell de ministres als consells d'administració després de la fallida de Lehman Brothers
La crisi mundial que va esclatar després de la fallida del quart banc d'inversió dels Estats Units va provocar, a Espanya, la punxada de la bombolla immobiliària i va empènyer a bona part dels responsables polítics i econòmics a recalar en entitats financeres.
Empleats de Lehman Brothers subjecten ha un rètol (Reuters)
Fa deu anys, la fallida de Lehman Brothers, fundat el 1850 com a corredoria de cotó per tres germans jueus que van emigrar d'Alemanya, va precipitar una crisi mundial només comparable amb el crac de 1929. A Espanya, les conseqüències immediates de la Gran Recessió van ser la punxada de la bombolla immobiliària, la desaparició de les tradicionals caixes d'estalvis i la creació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i la Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb).
Així, l'esclat de la crisi va agafar a la Moncloa a un reelegit José Luis Rodríguez Zapatero, al Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez i en la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) Julio Segura.
Gairebé nou anys després de la fallida de Lehman Brothers, el Congrés va constituir la comissió d'investigació sobre la crisi financera i el programa d'assistència. Per ella han comparegut fins a la data 83 persones, entre responsables governamentals, supervisors, reguladors, acadèmics, membres de plataformes ciutadanes i altres experts. Una comissió que ha estat testimoni de com l us compareixents es tiraven les culpes entre ells.
'El Confidencial' ha elaborat un reportatge sobre què ha estat d'alguns dels protagonistes d'aquella crisi. Així, dels 17 reguladors i supervisors espanyols elegits, sis d'ells han creuat la porta giratòria i avui treballen per bancs privats, mentre que altres tres ocupen actualment alts càrrecs en institucions financeres internacionals, tot i que molts d'ells han passat al llarg de aquesta dècada per institucions com el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial o el Banc de Pagaments Internacionals (BPI). Excepte David Vegara, secretari d'Estat d'Economia, i Carlos Arenillas, vicepresident de la CNMV, tots ells han passat ja per la comissió d'investigació del Congrés.
DEL CONSELL DE MINISTRES ALS CONSELLS D'ADMINISTRACIÓ
Tot i que després de ser titular del Ministeri d'Economia i director general de l'FMI accedís com a assessor en Lazard, Banco Santander i Criteria Caixa, Rodrigo Rato és qui pitjor part es porta. Està condemnat a quatre anys i mig de presó per les targetes 'black' (a l'espera de la decisió del Tribunal Suprem) i es troba a l'espera de sengles judicis per la sortida a borsa de Bankia, de la qual va ser president entre 2010 i 2012, i per blanqueig de capitals. Aquests problemes judicials van fer que Rato abandonés el 2015 el seu lloc d'assessor de Telefónica al consell internacional de la companyia. Actualment escriu articles d'opinió a 'La Gaceta'.
Luis De Guindos va viure la fallida de Lehman Brothers des d'un lloc privilegiat: la presidència executiva per a Espanya i Portugal del banc d'inversió nord-americà, al qual va arribar el 2006, dos anys després d'abandonar la Secretaria d'Estat d'Economia del Govern d'Aznar. Abans de ser nomenat ministre d'Economia i Competitivitat per Mariano Rajoy, De Guindos va treballar per PricewaterhouseCoopers (PwC) i IE Business School. Actualment és vicepresident del Banc Central Europeu (BCE).
Pedro Solbes justificava davant la comissió d'investigació que el PSOE no fes al·lusió a la crisi econòmica durant la campanya de les eleccions generals de març de 2008, alhora que va admetre "clars errors de previsió en l'àmbit macroeconòmic" i que "no vam ser capaços de detectar la crisi que venia en 2009 ". Després de la seva sortida del ministeri aquest any i complir els dos anys d'incompatibilitat, Solbes va recalar el 2011 a l'elèctrica italiana Enel i en Barclays Espanya, empreses en què va ser conseller durant tres i quatre anys, respectivament.
Tot i ser el número dos de Pedro Solbes durant l'esclat de la crisi financera, David Vegara no ha estat cridat a comparèixer davant la comissió. Als pocs mesos d'abandonar la Secretaria d'Estat d'Economia, Vegara va recalar a l'FMI com a director assistent en el Departament de Hemisferi Occidental. Posteriorment va ser sotsdirector gerent de Banca del Mecanisme Europeu d'Estabilitat, president d'Intermoney i professor associat d'ESADE. Des 2015 és conseller independent de Banc Sabadell.
A l'abril de 2009, Elena Salgado va prendre el relleu de Pedro Solbes al capdavant de la vicepresidència econòmica del Govern. Després de la majoria absoluta del PP a les eleccions generals de 2011, Salgado va entrar als tres mesos en una filial xilena d'Endesa. L'exministra es va escudar en el fet que es tractava d'una empresa estrangera per esquivar la incompatibilitat de dos anys. Actualment és consellera de Nova Pescanova i Doppel Farmaceutici, i assessora d'Abertis, Triatlantic Capital Partners i del bufet Maio Legal, a més de presidir l'Associació Espanyola d'Empreses de Consultoria.
José Manuel Campa va fer un parèntesi com a professor de l'IESE Business School, on avui dia segueix fent classe, per ocupar el 2009 la Secretaria d'Estat d'Economia. Després d'abandonar el govern amb l'arribada del PP, Campa va formar part del grup d'experts que va elaborar l'anomenat informe Liikanen, en el qual es proposava una sèrie de mesures estructurals per reformar el sector bancari de la Unió Europea. Des 2014 és director de Relacions amb Inversors i Analistes de Banc Santander.
Fernando Jiménez Latorre va abandonar en 2011 el seu lloc en NERA Economic Consulting, filial del grup Oliver Whyman, per convertir-se en el número dos de Luis de Guindos al Ministeri d'Economia i Competitivitat. A la seva sortida del ministeri es va traslladar a Washington per ocupar una direcció executiva de l'FMI. A l'octubre de 2016 va canviar el FMI pel Banc Mundial després de la renúncia de l'exministre José Manuel Soria. Actualment Jiménez Latorre segueix treballant en el Banc Mundial.
Escriu el teu comentari