La Guàrdia Civil assenyala a Aragonès per gastar més de 6.000 euros en viatges per construir estructures d'Estat

 

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès (Europa Press)

L'actual vicepresident i conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i altres càrrecs de la seva administració van gastar més de 6.000 euros quan, sent secretari d'Economia del Govern entre octubre de 2016 i gener de 2017, van viatjar per diferents països d'Europa per, segons la informació que obra en mans del jutge, informar al voltant de la construcció i disseny d'estructures d'Estat de cara a una hipotètica Catalunya independent.

Aquesta és la conclusió que va extreure la Guàrdia Civil després d'analitzar la informació recollida en el marc de les investigacions sobre el finançament del referèndum il·legal de l'1 d'octubre, que apuntarien al fet que diversos càrrecs de la Generalitat van realitzar viatges al Regne Unit, Irlanda, Flandes, Eslovènia i Noruega per 'aprendre' d'estructures com la gestió de la Hisenda Pública, el Cadastre, els ports, les duanes o la banca de cara al disseny d'aquesta regió independent.

El jutjat número 13 de Barcelona, que instrueix la causa, va requerir a la Generalitat que aportés tota la documentació i les factures relatives a aquestes expedicions, no només la identitat dels que van viatjar sinó també la dels que van autoritzar els viatges i l'ordre del dia de cadascuna de les reunions que es van mantenir.

En el sumari, a què ha tingut accés Europa Press, consten les factures de les dietes i els bitllets d'avió, que sumen un import de 6.287,09 euros entre els desplaçaments, les pernoctacions, que eren d'una nit o com a màxim 2, i la manutenció, dinars de treball incloses. No hi ha més detalls adjunts a aquests documents.

El primer dels viatges posat en qüestió va anar a Irlanda entre el 24 i el 25 d'octubre de 2016. Pere Aragonès, llavors secretari d'Economia i número 2 d'Oriol Junqueras, es va desplaçar fins allà al costat de la directora general d'Anàlisi Econòmics, Natalia Mas, i un tècnic del seu departament, Jaume Domènech Roca. Va costar 862,5 euros en bitllets d'avió, 626,1 euros en concepte d'allotjament i 23,7 euros en taxis. No es consignen menjars.

Més tard, entre el 20 i el 22 de novembre de 2016, el que era número dos d'Aragonés, Josep Lluís Salvadó, va viatjar a Flandes generant despeses per import de 659,04 euros entre els bitllets (128,4 euros), l'allotjament (294,14), un sopar de treball de quatre comensals (136 euros), taxis (45 euros) i despeses d'aparcament (58,5 euros).

D'aquesta expedició, la Guàrdia Civil destaca un intercanvi de correus electrònics intervinguts entre Salvadó i el director d'Estratègia i Innovació del CTTI català, que "posa de manifest que alts càrrecs polítics de la Generalitat utilitzaven" delegacions a l'exterior com la de Brussel·les " per a activitats vinculades al procés independentista".

El següent viatge que detalla la Generalitat va tenir lloc ja al desembre de 2016, els dies 12 i 13. El tècnic de la Direcció General d'Anàlisi Econòmica Jaume Domènech va viatjar en solitari a Noruega per import de 749,81 euros que inclou els bitllets, el allotjament, la manutenció (114 euros) i els taxis (284,35 euros en aquest concepte). El motiu era, segons ell va consignar en justificar les seves despeses davant de la Generalitat, "entrevistes amb financers".

En aquestes mateixes dates van viatjar a Londres Pere Aragonès i Natalia Mas i van generar factures a la Generalitat per un import de 826,6 euros, dels quals 350 eren dels bitllets d'avió, 320 euros corresponien a l'allotjament, 106,65 euros en concepte de taxis i 49,89 per bitllets de tren.

S'adjunta sobre aquest viatge una ressenya de la justificació de les despeses de taxi a càrrec de Pere Aragonès en la qual explica que entre el 12 i el 13 de desembre de 2016 va generar aquests rebuts en els desplaçaments a Londres "per mantenir reunions amb agents econòmics i financers del Regne Unit ".

Al gener de 2017 va tenir lloc el primer dels dos viatges a Eslovènia que ha posat en qüestió la Guàrdia Civil i el Jutjat número 13. Entre el 8 i el 11 de gener es van desplaçar allà Pere Aragonès i Natalia Mas al costat d'una "persona externa "a qui també es van pagar les despeses. L'expedició dels tres costar en total 2.410 euros.

Es tractava d'Ana Stanic, "advocada especialitzada en dret comunitari amb experiència en l'assessorament del Govern d'Eslovènia i actualment establerta a Londres, al despatx E & A, a través del qual assessora a diversos governs i empreses en l'àmbit de la Unió Europea" , segons l'informe que va signar Aragonès per justificar el pagament del seu viatge.

INTERNACIONALITZACIÓ I FINANÇAMENT EXTERIOR DE LA INDEPENDÈNCIA

En aquest text explica que Stanic, que ja col·labora amb el Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, viatja amb la delegació catalana a Eslovènia per "assessorar" a la reunió de treball prevista i per això, se li abonaran les despeses de el seu bitllet d'avió des de Londres (407,82 euros).

Pel que fa al motiu de la trobada, aquest mateix document signat per Aragonés exposa que els dies 9 i 10 de gener es va celebrar una reunió a la ciutat eslovena de Ljubljana "entre una delegació del Govern de Catalunya i diversos representants del Banc Central d'Eslovènia, amb la finalitat de compartir experiències sobre l'anàlisi de l'economia internacional i dels sectors financers dels àmbits territorials de competència de tots dos governs".

Per a la Guàrdia Civil, l'objectiu de tots aquests viatges era "reunir-se amb personalitats polítiques de tercers països, directius d'entitats bancàries que operaven a nivell internacional, responsables de fons d'inversió especialitzats en l'adquisició de deute sobirà així com amb les societats de qualificació de deute públic "per" tractar qüestions vinculades amb el futur finançament exterior d'una Catalunya independent".

En aquesta tasca de recerca de "internacionalització i finançament exterior" es van veure a Eslovènia amb el que va ser el primer ministre d'Economia quan el país es va escindir de l'extinta Iugoslàvia, amb el responsable de la negociació que va ficar el país a la Unió Europea i amb el primer governador del seu banc central, entre d'altres.

EL PROCÉS ESLOVÈ COM REFERÈNCIA

Un dels documents confiscats per la Guàrdia Civil descriu el "full de ruta" que va seguir Eslovènia en la seva independència amb al·lusions a la situació de Catalunya, amb comparacions directes sobre la situació que vivia aquell país mentre la confederació iugoslava "estava col·lapsant" davant l'actualitat catalana en una Espanya que descriu com "un Estat poderós".

El número 2 d'Aragonés, Josep Lluís Salvadó, tenia previst tornar al país per a noves reunions dues setmanes després, en concret entre el 29 i el 31 de gener de 2017. La Generalitat de Catalunya va pagar els seus bitllets d'avió, 129,34 euros que no va reemborsar quan "a última hora" va dir que no podria assistir i el viatge va ser cancel·lat, sempre segons la documentació que està en poder del jutjat.

La Guàrdia Civil, basant-se en un document trobat a una de les secretàries del propi Salvadó, sosté que es va produir aquest segon viatge a càrrec del secretari d'Hisenda de Catalunya "i diversos dels seus col·laboradors" per a "continuar amb l'aprenentatge de la 'full de ruta ' "eslovena. Considera que la trobada va poder centrar-se "en l'estudi de l'Administració Tributària que va crear Eslovènia després de la seva independència de Iugoslàvia".