Els residus d'amiant posarien en risc el macroprojecte de Roca?

 

S'aniria a viure a prop d'una antiga fàbrica d'amiant? Aquesta és la pregunta que molts ciutadans poden formular-se a la llum del pla per reconvertir la fàbrica de Roca en una zona habitable.

L'anomenat 'Espai Roca', que ja compta amb l'aprovació dels ajuntaments de Viladecans i Gavà, planeja edificar habitatges en aproximadament el 13% del terreny ocupat per la factoria per crear així un nou barri a Viladecans.

Però l'ús continuat d'amiant per part de Roca --així com d'altres productes químics en fàbriques properes--, genera seriosos dubtes sobre la seva habitabilitat. Des de la cooperativa d'advocats Col·lectiu Ronda, s'afirma que no han rebut "cap denúncia sobre com està el solar ni tenim mesuraments del sòl".

No obstant això, el col·lectiu ho té clar: "l'experiència ens diu que les plantes que han fet servir amiant han deixat restes". Per això és molt important l'estudi tècnic que s'ha de dur a terme abans de començar les obres de reconversió.

La cooperativa d'advocats assenyala que el grau de contaminació depèn de la quantitat usada en l'elaboració de fibrociment, de manera que l'entitat crida a la "prudència" i a esperar l'elaboració d'informes tècnics sobre el sòl.

SENSE PROJECTE TÈCNIC NI PERMISOS D'OBRA

En declaracions a Vilapress, un portaveu de l'Ajuntament de Viladecans ha reconegut que el projecte es planteja a "bastant llarg termini", assenyalant que "es calcula un mínim de 10 anys per culminar-lo". De fet, des de l'ajuntament s'afirma que "encara no hi ha permisos d'obra ni projecte tècnic".

"Totes les obres municipals que es duen a terme al municipi que requereixen un enderroc previ han de comptar amb un informe de materials molt tècnic", assenyala una font del consistori. Igual que es va fer amb la Bòbila de Sales o amb la teulada d'uralita del pavelló poliesportiu, si en el procés d'enderroc es troben materials contaminants, "cal contractar una empresa externa especialitzada per a retirar-los".

Per la seva banda, l'Ajuntament de Gavà ha respost a les preguntes de Vilapress afirmant que "som conscients dels efectes que té l’amiant per la salut de les persones i estem i estarem amatents a qualsevol repercussió que se’n derivi".

Però el propi consistori de Gavà informa que s'haurà d'esperar als "corresponents estudis mediambientals per determinar si compleixen amb la normativa vigent". Del contrari, el projecte quedaria en paper mullat. Roca no ha volgut fer cap declaració.

Però aquestes explicacions contrasten amb la posada de llarg del projecte, on ni els ajuntaments de Viladecans i Gavà, ni l'empresa ni la resta d'associacions involucrades van parlar en cap moment de la importància de realitzar aquests informes tècnics.

Carlos Ruiz, alcalde de Viladecans; Ramón Asensio, CEO de Roca, y Raquel Sánchez, alcaldesa de Gavà.

EL PRECEDENT D'URALITA S.A.

En un altre cas defensat per l'equip d'advocats del Col·lectiu Ronda, l'empresa Uralita S.A., amb seu a Cerdanyola del Vallès, es va veure obligada a indemnitzar amb més de 2 milions d'euros a un conjunt de veïns per l'afectació de l'asbest als afores de la fàbrica.

En la sentència, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va considerar que l'empresa "no va actuar amb la diligència exigible en fer emissions sense el control adequat a l'ambient exterior de fibres d'amiant de la seva explotació industrial".

Aquest antecedent demostra no només la perillositat de l'amiant per als treballadors en contacte directe amb el material, sinó també els efectes que pot causar en les àrees circumdants, incidint negativament en la salut dels que viuen a prop.

ELS RESIDUS D'AMIANT, UN GREU PROBLEMA DE SALUT PÚBLICA

La preocupació pública per l'amiant és recent. Fins a la meitat del segle XX, no s'havien establert científicament els efectes perjudicials que el material causa en l'organisme humà. Però després dels primers casos confirmats de mesoteliomes de pleura i de peritoneu, es va comprovar que era un mortal agent cancerigen.

Això explica abocaments extrems com el del barri del Polígono a Toledo. Allà es troba un abocament de 90.000 tones d'asbest, un dels més grans d'Europa. L'abocador va ser autoritzat l'any 1996 pel llavors alcalde Agustín Conde, quan les alertes sobre els efectes perjudicials sobre la salut de l'amiant no eren tan freqüents.

Avui seria impensable que s'autoritzés una acumulació a l'aire lliure d'una quantitat semblant de residus d'amiant.

LA PROPOSTA DELS ECOLOGISTES

Jaume Grau intenta veure el costat positiu de la reconversió de la fàbrica de Roca. El portaveu de l'associació ambientalista Les Agulles-Ecologistes en Acció pensa que "no és la millor opció construir habitatges, ja que sobren pisos buits", però reconeix que "si els ajuntaments han optat per desenvolupar urbanísticament aquesta zona, com a mínim s'hi podrien traslladar dos grans projectes propers que són d'un gran impacte ambiental".

Grau es refereix als plans urbanístics de Oliveretes, situat en el límit nord-est de Viladecans i amb una previsió de 2700 habitatges, i el de Pla de Ponent, que preveu edificar part dels 5000 habitatges projectades en un bosc que és l'única connexió natural que queda entre el massís del Garraf i la plana del Delta.

En un àmbit més general, Grau remarca la manca de reflexió sobre els costos de la construcció. "La lògica del totxo té un risc econòmic, però també ambiental", explica Grau, afegint que "en la construcció d'un pis es consumeix tant com en 100 anys de consum domèstic de l'habitatge". De fet, Grau apunta que "l'impacte sobre l'entorn és molt gran i es menja qualsevol proposta d'eficiència". "I els ajuntaments, ho saben", conclou el portaveu ecologista.