Els jutges destinats a Catalunya se senten assetjats i aïllats després de les declaracions de Torra

 

La irada resposta del president de la Generalitat, Quim Torra, a la publicació de les opinions de diversos jutges en un xat corporatiu ha augmentat la distància que ja existia entre els magistrats destinats a Catalunya i les institucions d'autogovern.

El contingut dels missatges ha impulsat definitivament l'argument dels independentistes sobre la parcialitat dels tribunals davant la causa de l' 'Procés' i la nul·la separació de poders.

Una situació que ha posat de nou de manifest la sensació d'assetjament i aïllament que viuen els jutges a Catalunya i la incomoditat de comprovar que es troben a la diana del Govern.

Així, el diari digital 'El Confidencial' tradueix aquesta excessiva pressió en el fet que, des de setembre de 2016 fins ara 67 jutges han abandonat la comunitat autònoma. Gairebé 70 d'un col·lectiu de 775, segons els càlculs de les associacions.

En aquest mateix sentit, els que es queden transmeten una enorme s ensación d'impotència. Asseguren que la relació amb la Conselleria de Justícia està trencada i no flueixen les vies de comunicació necessàries ni per reclamar ni per obtenir el suport de recursos humans i material que ha de aportar-los la Generalitat.

En 2017, el Govern va aprovar un Reial Decret per a la creació de nous jutjats en el territori que, de moment, no han arribat. Havien implantar-14 nous jutjats: el de primera instància número 59 de Barcelona, el número 8 de Badalona, el 8 i el 9 de Granollers, el 8 de l'Hospitalet, el 9 de Mataró, el 9 i el 10 de Sabadell, el 9 de Terrassa, el 7 de Girona, el 9 de Lleida i el 7 de Reus, el de primera instància i instrucció número 9 del Vendrell i el jutjat mercantil número 11 de Barcelona. El departament de Justícia de la Generalitat va destinar el juny passat 7.396.235 euros per a la seva posada en marxa amb la promesa d'iniciar el camí amb cinc d'ells. Però es manté la incògnita de quan s'impulsaran els altres i si les prioritats pressupostàries del Govern permetran finalment la seva creació.

Les recents declaracions de Quim Torra s'interpreten com un assetjament a la figura del jutge que es tradueix, segons les dades del Consell General del Poder Judicial en una extraordinària mobilitat dels magistrats destinats a Catalunya. Així, des de finals de 2017, 22 jutges s'han anat a una altra comunitat autònoma i altres 55 s'han mogut d'una destinació a un altre dins de Catalunya.

Les associacions de jutges i fiscals han exercit en aquest temps una permanent tasca de suport als seus companys en aquesta zona. En el seu últim comunicat, les quatre associacions judicials (l'Associació Professional de la Magistratura, Francisco de Vitòria, Jutges i jutgesses per a la Democràcia i Fòrum Judicial Independent) van sortir en defensa de la independència judicial.

L'intent de desprestigiar al poder judicial, una elecció estratègica de cara al proper judici que s'asseurà a la banqueta a Oriol Junqueras i la resta d'acusats per rebel·lió i malversació, s'entén per alguns com un intent de forçar la promesa feta pel Govern de Pedro Sánchez de propiciar la creació d'un òrgan de govern propi i esqueixat del nacional.