El càncer de tiroide té un nivell de curació d'entre un 80 i un 90% dels casos
L'afecció es diagnostica gràcies a dues tècniques: Una ecografia del tiroide pot mostrar un nòdul, del qual s'extreuen i analitzen les cèl·lules que el componen. També pot realitzar-se una gammagrafia per captar el contrast de la tiroide pel que fa al nòdul.
Un percentatge que se situa entre el 80 i el 90 per cent dels pacients que pateixen càncer de tiroide aconsegueixen curar-se, ha recordat el cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'MD Anderson Cancer Center de Madrid, el doctor Enrique Gran, amb motiu de la celebració, aquest dilluns, del Dia Mundial de l'afecció.
"És un dels únics tumors sòlids dels que podem parlar de curació", ha apuntat el doctor Gran. L'alta taxa de curacions de la malaltia, que cada any es diagnostica a 5.000 persones, de les quals entre 3.000 i 3.500 són dones, es deu a l'efectivitat del tractament estàndard per al càncer de tiroide, cirurgia per extirpar la meitat o el tiroide complet i aplicar radioiode en els casos en què hi ha alt risc que l'afecció reaparegui.
Precisament, l'ús de iodació en el pacient es deu al fet que una de les raons que poden explicar l'aparició d'aquest tipus de tumor és la manca de iode. "Els problemes en la iodació de l'aigua, com a Espanya en les zones de les Hurdes (Extremadura), genera una hiperestimulació de la tiroide que causa el tumor", ha explicat l'expert. Hipotiroïdisme o hipertiroïdisme no comporten un major risc de desenvolupar un càncer de tiroide en el futur.
No obstant això, a causa de les possibles seqüeles dels pacients després d'un tractament quirúrgic, com disfonies o alteracions en empassar, i la possibilitat de recurrència, l'abordatge del tractament del càncer de tiroide exigeix un equip multidisciplinari de professionals experts en el tractament d'aquest tipus de tumors.
"No són necessaris només oncòlegs mèdics, sinó que és important implicar també endocrinòlegs, cirurgians, patòlegs, metges nuclears, infermers i psicooncòlegs", ha subratllat.
"La major taxa de recurrències es produeix a nivell cervical, en moltes ocasions perquè la cirurgia no ha estat tot el completa que hauria d'haver estat", ha emfatitzat l'especialista, que ha afegit que "el major factor pronòstic en aquests pacients és la recaiguda local d'aquesta malaltia ".
No obstant això, un percentatge entre el 10 i el 20 per cent dels pacients no refereixen funcionament per al radioiode. No obstant, també hi ha opcions de tractament per a ells. El doctor Gran ha especificat l'existència d'unes pastilles inhibidores de tirosina quinasa que "s'aprofiten de la debilitat d'aquests tumors, que és que produeixen molts vasos sanguinis. El que fan és tallar aquesta producció i l'ofeguen", el que aconsegueix "si no resposta en termes de reducció del tumor, una estabilització prolongada ", ha dit.
BIOLOGIA MOLECULAR I IMMUNOTERÀPIA
En general, el doctor Gran considera que sí que s'ha avançat en el tractament del càncer de tiroide perquè s'ha aconseguit augmentar la qualitat de vida dels pacients, la supervivència global per al tumor i els tractaments per als quals no els funciona la iodació.
L'especialista també ha volgut referir-se als avenços en aquest sentit a nivell de biologia molecular. Sobretot, ha posat èmfasi en el disseny de fàrmacs que "fan diana sobre les alteracions moleculars dels tumors", com els fàrmacs MEK, amb els quals es pretén "resensibilizar als pacients als quals no els funciona la iodació".
D'altra banda, la immunoteràpia també comença a provar-se en el càncer de tiroide, encara que el doctor Gran no creu que sigui el tumor al que més èxit tingui aquesta tècnica. No obstant, ha reconegut que "la combinació de fàrmacs, els inhibidors com els inmunoterápicos", puguin resultar en una sinergia.
A més, en el camp del tractament del càncer de tiroide també s'estan duent a terme avenços a nivell genètic, el que també aconsegueix que millori el tractament de la malaltia.
TEST GENÈTIC
El doctor Gran ha reconegut que no és habitual la realització de proves genètiques en aquest tipus de tumors. No obstant això, en l'últim Congrés Americà d'Oncologia Mèdica, celebrat al juny a Chicago (Estats Units), va ser l'escenari de presentació de l'avanç que suposa la utilitat de realitzar un test genètic per identificar la presència de reordenaments, encara sense causa clara, que poden afectar el oncogen RET.
Podrien suposar una diana sobre la qual poder actuar amb fàrmacs, però només en els pacients amb càncer de tiroide de tipus papil·lar que ja han esgotat totes les línies de tractament possibles. No obstant això, la troballa té valor per al doctor Gran, que ha apuntat que l'avanç és "important en la teràpia personalitzada del càncer de tiroide".
A aquesta troballa pot sumar-se la comprovació d'alteracions en un altre panell de gens, com el ALK, el Ros1 o el PI3K, que, analitzats de forma individual, en general no podrien determinar si existeix una alteració gènica en els pacients, però sí que es aconsegueix estudiant-en conjunt.
De fet, entre un 20 i un 30 per cent dels casos de càncer de tiroide avançat presentarien aquesta modificació genètica. En ser detectada permet ampliar les possibilitats de tractament amb fàrmacs diana selectius que s'afegirien a la teràpia estàndard, el que augmentaria les xifres de supervivència.
"Cal maximitzar les determinacions genètiques que es fan en càncer de tiroide per a la personalització màxima dels tractaments", ha resumit l'expert, que ha considerat que, "sens dubte", el futur en aquest tipus de càncer és, precisament, la personalització del tractament.
SÍMPTOMES I DIAGNÒSTIC
El càncer de tiroide "no dóna símptomes", ha manifestat el doctor Gran "com a molt, un nòdul al tiroide que el mateix pacient es autopalpa". Si s'identifiquen els símptomes, el metge ha instat a preocupar-se "perquè significa que la malaltia està o avançada oa distància". La palpació cervical és una tècnica que entra dins d'una exploració clínica rutinària, pel que és possible detectar un bony al coll d'aquesta forma.
"Hauríem d'anar al metge davant de qualsevol bony al coll, si bé en la majoria de les ocasions això es deu a un goll, és a dir, a un tiroide augmentat de mida", ha indicat el doctor Gran.
L'afecció es diagnostica gràcies a dues tècniques. En primer lloc, una ecografia de la tiroide pot mostrar un nòdul, del qual s'extreuen i analitzen les cèl·lules que el componen. D'altra banda, també pot realitzar-se una gammagrafia de tiroide per captar el contrast de la tiroide pel que fa al nòdul.
És, a més, molt difícil de prevenir, segons ha matisat l'expert de l'MD Anderson Cancer Center. Només pot fer-se quan hi ha associació familiar, però ni tan sols pot considerar-se prevenció, sinó "que es diagnostica abans", ha explicat el metge, perquè es "realitza un seguiment mitjançant ecografies per veure si apareix un nòdul o no".
Per la seva banda, el coordinador de l'Àrea de Coneixement de Tiroide de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició, el doctor Joan Carles Galofré, ha indicat que "l'assignatura pendent en el diagnòstic és arribar a conèixer què nòdul tiroïdal maligne va ser agressiu i quin no ", perquè" actualment tenim dificultats per poder conèixer l'agressivitat de la malaltia ".
Escriu el teu comentari