Més de 1.000 militars subscriuen la declaració a favor de Franco
Figuren oficials que han ocupat càrrecs de responsabilitat, d'altres que han estat al capdavant d'unitats i també exmembres de missions internacionales.
Més de 1.000 militars s'han sumat a la 'Declaració de respecte i desgreuge al general Francisco Franco Bahamonde, soldat d'Espanya'.
"Després dels permanents atacs a la persona del General Franco des de la seva mort, esborrant sense pressa però sense pausa tot vestigi del seu quefer per Espanya en els moments històrics que li va tocar viure, l'esquerra política i tots els seus mitjans afins han desencadenat una campanya sense mesura", comença el polèmic text, que defensa la figura militar del Dictador.
Entre els militars que subscriuen el document, figuren oficials que han ocupat càrrecs de responsabilitat, d'altres que han estat al capdavant d'unitats i també exmembres de missions internacionals.
Aquests soldats signants tenen també, molts d'ells, condecoracions com la Reial Creu del Mèrit Militar o Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild.
Fins al moment, cinc dels signants han estat convocats pel Ministeri de Defensa per la seva adhesió al document, informa El Confidencial Digital. Es tracta de militars en situació de reserva, és a dir, que tenen l'obligació de mantenir la neutralitat política. Defensa estudia si cal aplicar-algun expedient disciplinari que podria derivar en sanció.
NOMS DELS MILITARS
Entre els militars que han signat la declaració en defensa de la figura de Franco figuren:
El tinent general Luis Alejandre, ex Cap de l'Exèrcit de Terra (JEME) en l'època de Federico Trillo.
El tinent general Emilio Pérez Alamán, excap del Comandament Militar de Canàries.
L'almirall José María Treviño Ruiz, cap del gabinet tècnic de Federico Trillo.
El general de Divisió Juan Chicharro, excomandant general d'Infanteria de Marina i exajudant de camp del rei Joan Carles. Actualment és president de la Fundació Francisco Franco.
El tinent general Agustín Muñoz-Grandes Galilea, ex capità general de la II Regió Militar. Fill del general Muñoz-Grandes, que va manar a la Divisió Blava, va ser membre de la Cambra Militar del rei Joan Carles.
El general de Divisió Alberto Asarta, excomandant de les forces de l'ONU a la missió del Líban, on es va convertir en el militar espanyol amb més efectius al seu càrrec (12.200).
El general de Brigada d'Infanteria Blas Piñar Gutiérrez. Va ser arrestat 30 dies per enviar cartes al Consell Superior de l'Exèrcit el mateix dia en què va passar a la reserva, en què acusava a l'òrgan de "submissió" al poder polític. Fill del polític de dretes del mateix nom.
El general José Ángel Armada Sarriá, exdirector de l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo.
El general Miguel Largo Campo, exsegon cap de la Comandància General de Melilla.
El general Juan Antonio Álvarez Jiménez, exdirector general de Reclutamiento i Ensenyament Militar. Va ser un dels tinents que formava part de la famosa 'Patrulla Diumenge', que va ser capturada i feta presonera per part de forces sahrauís el 1975.
El general de brigada Emilio Abad Ripoll, excap d'Estat Major per a Logística en la Caserna General de les Forces de Pau de l'ONU desplegades a l'antiga Iugoslàvia.
L'almirall Antonio González-Aller Suevos, excap de la Cambra Militar de la Casa del Rei.
Escriu el teu comentari