Torra assegura que serà necessari un altre acte de desobediència per fer la república catalana

 

Quim Torra i Pere Aragonès en un dels actes de l'1-O (Europa Press)

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat aquest diumenge que l'1-O va marcar una fita per a un nou moment en què tenir la mateixa cadena de confiances, el mateix esperit no violent, apostar-ho tot a la democràcia i tornar a fer un "acte de desobediència civil com pocs s'han fet en la història recent d'Europa".

En l'Acte de Suport a les Persones Afectades durant l'1-O, a la Generalitat, ha assegurat que l'1-O "representa el millor que durant anys" els catalans han estat capaços de construir, i ha acusat l'Estat d'enviar a policies contra ciutadans innocents aquest dia.

Ha qualificat l'1 d'octubre com a moment elèctric de solidaritat i fraternitat, i ha assegurat que va ser més enllà dels independentistes "per interpel·lar directament a la societat en general" perquè estava en joc la democràcia i la llibertat d'expressió i de pensament, ha dit.

"Haurem de ser capaços de dur a terme un acte de desobediència civil, ens necessitem a tots per tornar a fer-ho, per fer la república catalana", ha insistit en referència al judici contra els líders independentistes a la presó.

Torra ha defensat que es tracta d'una causa judicial "injusta" davant la qual Catalunya no pot romandre impassible i ha recordat que s'acosta el judici al Tribunal Suprem "construït sobre una falsedat immensa. Votar no és cap delicte, el delicte és que et peguin per anar a votar".

A més, el president català ha assegurat que algun dia els que van ordenar les càrregues policials de l'1-O "seran jutjats per tribunals internacionals".

ARAGONÈS: "HA DE DECIDIR LA CIUTADANIA, NO ELS TRIBUNALS"

El vicepresident, Pere Aragonès, ha destacat que la dignitat, la voluntat d'autodeterminació i la intel·ligència col·lectiva van fer possible votar, i que els votants van decidir que Catalunya ha de ser "un Estat independent en forma de república".

Ha defensat que l'1-O va ser un dia d'autodeterminació amb "un país que, sense demanar permís, estava disposat a defensar el seu dret a decidir ell mateix el que vol ser".

Aquest factor, segons Aragonès, va mobilitzar a moltes persones, incloent a les que no estan a favor de la independència però que creuen que ha de decidir la ciutadania i no els "tribunals, les lleis injustes i una interpretació restrictiva de la Constitució".

"Ha de ser la ciutadania d'aquest país la que ha de decidir quina és la relació que vol amb l'Estat, si és un estat independent o si és una altra opció", ha insistit.

TESTIMONIS: "NO DONAR NI UN PAS ENRERE"

A l'acte també ha participat Jaume Casamitjana, en representació de les "més de 1.000 víctimes de la violència policial"; l'alcalde de Fonollosa (Barcelona), Eloi Hernàndez; i l'expresidenta del Parlament escocès Tricia Marwick, que ha parlat en nom d'una delegació d'observadors internacionals que l'1-O van estar a Catalunya.

Casamitjana, que va estar en el punt de votació de Sant Julià de Ramis (Girona) on havia de votar el llavors president Carles Puigdemont, ha recordat que no s'imaginaven que hi hauria càrregues, però que van aguantar perquè no volien deixar-se "trepitjar. Era la força de democràcia contra la força de la violència".

Ha fet menció especial a Roger Espanyol, l'home que va perdre un ull per una pilota de goma, i ha defensat que "el millor homenatge a les víctimes de l'1 d'octubre és no donar cap pas enrere".

Hernàndez ha recordat la jornada a la seva localitat i com uns 70 agents de la Guàrdia Civil van carregar sense previ avís indiscriminadament contra els votants, segons ha descrit, i ha conclòs: "Espanya ens ha perdut per sempre".

"Aquest dia l'Estat espanyol va superar totes les línies vermelles que havíem imaginat fins al moment i les ha desbordat fins avui creant una situació excepcional que no podem normalitzar", ha afegit.

Tricia Marwick ha assenyalat que, en els seus més de 30 anys en la política, mai havia vist "res semblant a la por i la intimidació" que va veure aquell dia, i ha considerat que va ser vergonyós i un atac a la democràcia.

També ha ressaltat que mai havia vist "aquesta determinació de la gent de Catalunya" per votar.