Científics catalans resolen una de les paradoxes de l'ADN

 

Investigadors de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB) del CSIC han desxifrat com l'ADN realitza els seus primers plegaments, els més bàsics, que contenen la informació genètica.

Així, aquests científics catalans han demostrat que és certa la teoria sobre l'empaquetament de l'ADN en les cèl·lules.

L'estudi ha resolt una paradoxa que ha estat objecte de debat durant més de tres dècades, amb la qual cosa posa noves bases a l'estudi sobre com l'empaquetament de l'ADN permet emmagatzemar tanta informació en un petit espai del nucli de les cèl·lules.

"El que s'havia descrit teòricament sobre com es plegava l'ADN no coincidia amb els resultats de calcular el nombre d'entrecreuaments segons aquesta teoria, així que, o bé la teoria no era certa, o els càlculs eren incorrectes", ha explicat l'investigador principal, Joaquim Roca.

Investigadors de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona.

Els investigadors han aplicat una nova estratègia per a calcular amb gran precisió el nombre d'entrecreuaments de la doble hèlix en els nucleosomes -estructures que constitueixen la unitat fonamental de la forma d'organització de les cèl·lules eucariotes, la cromatina- en condicions fisiològiques.

"Hem examinat la topologia de més de 1.000 nucleosomes dins de la cèl·lula, el que ens ha permès descobrir un valor diferent al que s'havia assumit com a correcte fins ara", ha destacat la primera autora de l'article, Joana Segura.

El nou valor obtingut al laboratori de Barcelona ha resolt l'anomenada "paradoxa del nombre d'enllaç de l'ADN nucleosomal", que es refereix a una incongruència en la forma en què es plega l'ADN per formar els nucleosomes.

"Aquest problema implicava que realment encara no enteníem del tot com s'empaqueta l'ADN a l'interior de la cèl·lula, ni tan sols en el seu nivell més elemental", segons Roca.