Cas Palau: vuit mesos després de la sentència, cap condemnat està a la presó

 

Han transcorregut vuit mesos des d'una de les sentències més importants dels últims anys a Catalunya. Quina és la situació actual de cada un dels condemnats?

L'Audiència de Barcelona va condemnar Jordi Montull, Gemma Montull, Fèlix Millet i Daniel Osàcar a sengles penes de privació de llibertat per malversació de fons públics i falsificació documental, entre altres delictes. La resta dels vuit condemnats pel cas Palau només van ser obligats a pagar una multa.

Tot i que la filla de Montull va aconseguir esquivar la presó després de negociar amb la Fiscalia una rebaixa de la pena (com no superava els tres anys, no implicava l'ingrés en presó), Montull pare i Millet van ingressar a Brians 1 el passat 5 de febrer. No obstant això, la seva estada seria breu.

SI PAGUES, SURTS DE LA PRESÓ

El 27 de febrer, Jordi Montull va ser el primer condemnat a sortir de la presó. Montull només va estar empresonat 22 dies malgrat que, segons consta en la sentència, va ser l'intermediari usat per Convergència per cobrar les comissions del Palau que recaptava Fèlix Millet. Va haver de pagar una fiança de 100.000 euros per obtenir la seva llibertat.

El següent en abandonar Brians 1 va ser el propi Millet, que el 2 de març va abonar 400.000 euros de fiança per obtenir la llibertat condicional. Millet ni tan sols va estar en una cel·la durant un mes sencer, ja que des del 23 de febrer es trobava ingressat al Pavelló Penitenciari de l'Hospital de Terrassa, on les condicions de l'empresonat no eren les mateixes que les de qualsevol pres comú d'una presó catalana.

En ambdós casos, l'Audiència va tenir en compte el delicat estat de salut i l'avançada edat dels condemnats per alliberar-los. Les dues circumstàncies descartaven el risc de fuga.

OSÀCAR VA RECÓRRER LA SENTÈNCIA

El extresorer de Convergència va optar per una tàctica diferent per esquivar la presó. En comptes de passar uns dies a Brians 1 i reclamar la llibertat condicional pel seu deteriorat estat físic, va recórrer la sentència i així va evitar entrar a la presó.

A això cal sumar que ni tan sols s'ha recuperat un sol euro dels diners defraudats. Una vegada que la sentència sigui ferma, serà un jutjat d'execució el que persegueixi als condemnats perquè abonin els decomissos i multes.

UNA INSTRUCCIÓ ERRÀTICA

A aquest panorama cal sumar la falta de diligència que va caracteritzar tota la instrucció. La vista oral es va celebrar set anys, set mesos i sis dies després que els Mossos d'Esquadra es personessin per primera vegada en el Palau de la Música, la qual cosa va deixar temps a Millet de recrear-se en alguns dels restaurants de més renom de Catalunya.

Durant una primera fase de la instrucció, la polèmica es va centrar Juli Solaz, el jutge d'instrucció número 30 de Barcelona sobre el qual va recaure la investigació. Solaz va interrogar Millet i Montull i els va deixar en llibertat amb càrrecs però sense mesures cautelars.

Aquesta decisió sense precedents va enfurismar la Fiscalia, però més sorprenent encara va ser la completa absència d'instruccions demanades pel jutge. Ni tan sols se li va ocórrer a Solaz ordenar el registre del domicili de Millet durant els quatre anys en què va portar el cas.

De fet, no va ser fins a 2011, quan Solaz va demanar el trasllat fins a l'Audiència Provincial, que van arribar dos jutges que serien clau pel desenllaç de la investigació. D'una banda, Josep Maria Pijuan, que va concloure la instrucció amb gran celeritat i competència, i d'altra banda Montserrat Comas, que va ser ponent de la sentència després de la celebració del judici.

TANCAMENT EN FALS

El major escàndol de corrupció de la història recent de Catalunya s'ha saldat amb zero condemnats a la presó i sense recuperar ni un sol euro del desfalc del Palau.

A tot això, s'ha de sumar que els alts càrrecs de Ferrovial que van reconèixer pagaments a l'entramat organitzat des del Palau de la Música per finançar a Convergència van ser absolts per la prescripció del delicte.

Així doncs, s'ha fet justícia?