JxCat i ERC escenifiquen la seva farsa al Parlament amb suport dels Comuns

 

El Parlament de Catalunya ha reprès la seva activitat després de dos mesos bloqueig amb una votació de la qual ja se sabia el resultat. Un acte més simbòlic que útil, en el qual els independentistes, sense suport de la CUP, han fingit desobeir al jutge Pablo Llarena -o sigui, a la Justícia espanyola- amb el suport dels Comuns.

El parlament ha aprovat aquest dimarts 2 d'octubre que els diputats suspesos pel Tribunal Suprem poden designar un company del seu grup en el qual delegar els seus drets parlamentaris, inclòs el vot.

Durant el ple específic sobre aquesta qüestió, JxCat, ERC i CatComú han votat a favor del punt del dictamen presentat per JxCat i ERC, perquè els diputats puguin delegar les seves funcions; la CUP ha votat en contra; PSC-Units no ha votat, i Cs i PP fins i tot han abandonat l'hemicicle abans de la votació.

També s'ha rebutjat el punt del dictamen que proposava la suspensió dels diputats tal com dicta el Suprem, amb els vots en contra de JxCat, ERC, comuns i CUP, mentre que els altres grups tampoc han participat de la votació.

DEBAT

En el debat, Marta Madrenas (JxCat) ha defensat que el Parlament voti i decideixi sobre la suspensió perquè el mateix jutge del Suprem diu que "cal prendre mesures parlamentàries" per aplicar aquesta suspensió i perquè més de 1.800.000 ciutadans van votar a favor que ocupessin un escó a l'hemicicle.

Des d'ERC, Gerard Gómez del Moral ha assegurat que el processament i suspensió dels diputats en virtut de la Llei d'enjudiciament criminal (Lecrim) no procedeix perquè "no hi ha violència, no hi ha individus de bandes armades ni són individus de bandes terroristes", com recull l'article 384 bis d'aquesta norma.

Inés Acostades ha reiterat que Cs presentarà una querella contra la Mesa i contra les ponents del dictamen per portar una resolució judicial a una votació del ple, el que considera un "atac a la democràcia", i per això el seu grup ha sortit de l'hemicicle abans de la votació.

El 'cupaire' Vidal Aragonès ha explicat que, amb votar el punt sobre si s'aplicava o no la suspensió, es deixaria clara la voluntat del Parlament, i s'ha oposat al fet que els diputats deleguin les seves funcions, perquè votar-lo a favor suposa "acatar i acceptar l'acció repressiva de l'Estat ".

Alícia Romero (PSC) ha exigit a JxCat i ERC reconèixer que estan acatant la sentència del jutge i ha advertit que una resolució judicial no es pot votar en un ple: "Només poden fer una cosa: complir-la".

Des dels comuns, Marta Ribas ha explicat que rebutgen la suspensió per entendre que és un punt simbòlic però donen suport a la delegació de drets dels diputats, per "tornar a posar en marxa al Parlament".

El popular Santi Rodríguez ha defensat que la resolució del TS suspenent als diputats és automàtica: "Podran sortir al carrer dient que el Parlament ens hem revelat contra la decisió de Llarena, i quedaran molt bé enganyats. La realitat és que estaran suspesos, com ja ho estan quan es va dictar aquella resolució ".

Els populars també s'han anat abans de la votació, en la qual hi ha hagut alguns problemes tècnics amb el nou sistema de votació que el Parlament estrenava en aquest ple.

VOTACIÓ SEPARADA

El dictamen que es votava té dos punts, que s'han votat de forma separada: l'apartat A demana a l'hemicicle pronunciar-se sobre la suspensió a través d'una votació, i el B proposa que els diputats afectats puguin delegar les seves funcions en un company de grup parlamentari.

Els portaveus de Cs, PSC i PP han posat en dubte que es pogués votar separadament perquè, en cas de rebutjar-se la suspensió del punt A -com ha succeït-, consideren que no té sentit votar un punt B que fa a com aplicar aquesta suspensió , perquè suposa votar la conseqüència d'una causa després haver-se negat aquesta causa.

El president del Parlament, Roger Torrent, ha explicat que ell no considera que existeixi la contradicció i que és potestat seva acceptar la votació separada d'un punt quan un grup ho sol·licita.

Votar separats aquests punts era necessari perquè el B tirés endavant, ja que l'A necessitava majoria absoluta -68 diputats- mentre que el B requeria majoria simple -ha sortit endavant amb 66-.