Borrell envia a les ambaixades un argumentari per desmuntar la campanya dels independentistes

 

Josep Borrell, ministre d'Afers Exteriors (Europa Press)

El document d'Antonio María Bueno Armijo, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Còrdova, circula per la UE des que aquest donés una xerrada informal, la passada setmana, al Servei Europeu d'Acció Exterior. Bueno està treballant en el fenomen de l'independentisme i en la seva relació amb altres moviments europeus.

Així, segons revela el diari digital 'El Confidencial', el document va arribar a mans del ministre d'Afers Estrangers, Josep Borrell. Es tracta d'un power point esquemàtic de 27 pàgines titulat "Espanya és (no tan) diferent". El professor se centra en desmuntar els principals mantres esgrimits pels governs de Carles Puigdemont i Quim Torra per justificar la seva desafiament a l'Estat, com la suposada uniformitat política dels catalans, la vulneració sistemàtica dels drets humans a Espanya i el 'Procés' com exaltació dels valors democràtics. A més, l'informe subratlla la dimensió populista de l'independentisme al comparar-lo amb el Front Nacional de Marine Le Pen i el fenomen britànic del Brexit.

"Les institucions europees, ni poden, ni han d'entrar en qüestions que són internes dels estats membres, però la meva ponència, la meva petita xerrada, tractava de posar de manifest que els moviments que s'estan donant en altres llocs d'Europa també s'estan produint a Catalunya, i ressaltar que no hi ha tanta diferència amb els discursos que proliferen al Regne Unit i França ", explica el professor. "El que passa a Catalunya és un problema d'àmbit europeu. Per això potser els va poder interessar tant", assenyala.

LA QUALITAT DEMOCRÀTICA D'ESPANYA

El treball es divideix en tres capítols. El primer se centra a desmentir que a Espanya segueixin prevalent els esquemes polítics del franquisme, una ombra de sospita a la qual s'ha aferrat el indenpedentismo per inocular la idea que l'independentisme és una espècie de minoria ètnica que lluita contra un Govern central autoritari i lliberticida. El document recorda que el 1978 es va aprovar una constitució que va col·locar a les Forces Armades sota el control del Parlament, va reconèixer els drets i llibertats dels ciutadans, va concedir a les comunitats autònomes un règim d'autogovern i va crear una cort encarregada de vetllar pel compliment de la Carta Magna (Tribunal Constitucional).

L'informe del professor Bueno també recorda que Espanya es va incorporar al Consell d'Europa el 1977, a l'OTAN el 1982 (ratificat en referèndum de 1986) ia la Unió Europea el 1986; i apunta que l'economia espanyola està alineada amb totes les grans potències del primer món en el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional des de 1958, l'Organització Mundial del Comerç des de 1963 i l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç des de 1994, entre d'altres.

El document dedica un apartat sencer a demostrar que Espanya ocupa les posicions més altes en els dos principals rànquings sobre qualitat democràtica. En el primer, Llibertat al Món 2018, realitzat per l'ONG nord-americana Freedom House, Espanya obté 94 punts sobre 100 possibles, situant-se al mateix nivell que Alemanya, Àustria i Regne Unit, només un punt per sota de Bèlgica i per sobre de França (90), Itàlia (89), Estats Units (86) i, a molta distància, Turquia (32), el país al qual suposadament més s'assembla Espanya en aquests moments, segons els líders del 'Procés'.

Bueno també recorre al informe que elabora una unitat d'investigació del setmanari britànic 'The Economist'. En el seu Índex de Democràcia 2017 Espanya obté 8,08 punts sobre un màxim de 10, tot just unes dècimes per darrere d'Alemanya (8,61) i el Regne Unit (8,53) i per sobre d'Itàlia (7,98), França (7,8), Bèlgica (7,78), Polònia (6,67), de nou molt per sota, Turquia (4,48).

Per seguir desmuntant l'equiparació entre Espanya i Turquia que els dirigents independentistes llancen amb insistència, el dossier de Bueno també inclou una taula sobre les violacions de Drets Humans i Llibertats Fonamentals comeses per alguns dels països més importants. Des que Espanya va ratificar el 1979 la Convenció Europea de Drets Humans, ha estat condemnada a 151 ocasions pel Tribunal d'Estrasburg, una xifra ínfima en comparació amb les 2.351 reprimendes rebudes per Itàlia, les 1.948 de Rússia, les 985 de França, les 540 del Regne Unit i, fins i tot, per sota de les 229 de Bèlgica. Les xifres de Turquia són directament desoladores, amb 3.270 sentències contràries per la violació de la Convenció de Drets Humans.

PROPAGANDA INDEPENDENTISTA I MARINE LE PEN

En un altre punt, l'informe nega el caràcter democràtic del 'Procés', un mite alimentat insistentment per la propaganda independentista i que sol ser un denominador comú en el populisme d'extrema dreta. Per demostrar-ho, el document incorpora una cita de Marine Le Pen pronunciada a la cadena de ràdio RTL el 8 de març de 2017, en plenes eleccions presidencials: "El projecte del Front Nacional és el projecte que atorga el poder al poble, i és el més democràtic perquè es basa en el retorn de la sobirania nacional. (...) el projecte més democràtic que hi ha és el meu. Som d'alguna manera, en aquestes presidencials, els campions de la democràcia ".

En realitat, en el conjunt de Catalunya i l'Estat, recorda el power point, s'han celebrat desenes d'eleccions des de 1976, molt abans que el nacionalisme català s'arrogarà l'exclusivitat en la defensa de la democràcia. En aquest temps s'han convocat, exposa l'informe distribuït per Borrell, fins a 12 comicis al Parlament català, 13 eleccions generals, altres 7 al Parlament Europeu i 10 municipals. A més, els ciutadans han estat consultats en sis referèndums.

També els últims resultats electorals a Catalunya contradiuen als separatistes, ja que els partits contraris a la independència van obtenir més vots (2.228.421) que els que la defensen (2.079.340), tot i que l'assignació d'escons va afavorir a aquests últims. Així mateix, tampoc s'aguanta el mite d ' "un sol poble" oprimit ja que la independència seria l'objectiu de la burgesia acomodada. Per demostrar-ho, el professor recorre a un gràfic d' 'El País' amb dades del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de Catalunya. Entre els que cobren menys de 900 euros, el suport a la independència només collita un 32% enfront d'un 59% de contraris. En canvi, les majors adhesions al projecte de Puigdemont i Torra es donen entre els ciutadans que guanyen més de 1.800 euros i és més gran encara entre els que superen els 2.400, arribant al 55% enfront d'un 37% de contraris.

L'informe que ha enviat Borrell a les ambaixades i consolats també incideix que el secessionisme és majoritari en les zones rurals. A les 14 ciutats amb més població de Catalunya, només en tres van guanyar els partidaris de la ruptura amb la resta d'Espanya en els comicis del 21-D (Lleida, 50,36%; Girona, 62,16%; Sant Cugat del Vallès , 55,26%). En algunes, com Santa Coloma de Gramenet, la independència es va quedar en un 23,44%. A Sant Boi de Llobregat, al 28,49%. Segons el parer del professor Bé, alguna cosa similar va ocórrer en el referèndum del Brexit. En només tres de les 12 ciutats amb més habitants del Regne Unit, la continuïtat a la UE va obtenir menys d'un 50%, i va ser per dècimes. El document també estableix la comparació amb el suport a Marine Le Pen a les presidencials. La líder del Front Nacional va obtenir un suport del 33,90%, però, només va poder superar aquesta dada en dues de les 10 ciutats més poblades, Niça (39,85%) i Marsella (35%). A la resta, es va enfonsar estrepitosament.

"És evident que hi ha elements demogràfics en el perfil dels votants de l'independentisme que són coincidents amb els d'altres moviments que s'estan produint a Europa i m'atreviria a dir que també en altres parts del món, com passa amb els votants de Donald Trump ", sosté Bueno.

Borrell va lamentar el passat 18 de setembre que ja li agradaria "tenir els mitjans i recursos de Diplocat", i ha reconegut que havia de felicitar-los, perquè han estat "més hàbils i eficaços que el Govern". Sembla que ja s'ha iniciat una resposta.