El Govern central es compromet a augmentar la inversió a Catalunya

El ministre de Foment, José Luis Ábalos, s'ha compromès a incloure en els pressupostos una inversió de més de 700 milions d'euros en infraestructures catalanes.

|
JosLuisabalos

 

JosLuisabalos


El ministre de Foment, José Luis Ábalos, s'ha compromès a augmentar la inversió que realitza el Govern a Catalunya i ha assegurat que així es veurà reflectit en els futurs pressupostos generals de l'Estat (PGE).


Ábalos ha enumerat un conjunt d'actuacions que pretenen recuperar el "ritme inversor" en aquesta autonomia, que, segons ell, va patir "una desacceleració" en 2016 i 2017. Això sí, ha apuntat que "per ser objectius" cal assenyalar que Catalunya en la sèrie històrica ha estat la comunitat "amb més inversió pressupostada i executada".


En la seva intervenció inicial, el diputat del PDeCAT Ferran Bel ha contradit això últim i ha garantit que a Catalunya "es pressuposta poc" i s'executa "menys" que a la resta del país, i ha afegit que el conjunt d'inversions a Catalunya en relació al percentatge del seu PIB són també menors que en el conjunt de l'Estat.


"Sap que al llarg dels últims 20 anys la inversió a Catalunya del conjunt de la inversió de l'Estat ha estat al voltant del 12 per cent, molt inferior al percentatge de població (16%), PIB i molts altres paràmetres", ha asseverat.


De fet, Ábalos ha reconegut que en els últims anys s'ha donat "una falta d'inversió de l'Estat en infraestructures i serveis" de Catalunya, i s'ha compromès a revertir aquesta situació en els futurs PGE.


"Agraeixo que reconegui que hi ha hagut un dèficit d'inversió en els últims anys a Catalunya. És un primer pas", Ferran Bel, després d'interpel·lar el ministre al Congrés perquè expliqués quina havia de ser la seva política d'inversió pública a Catalunya.


MÉS DE 700 MILIONS PENDENTS


Segons ha detallat el titular de Foment, en els futurs pressupostos s'han de recollir els més de 700 milions d'euros en infraestructures catalanes "pendents des de fa 10 anys". Per a això, ha instat a la col·laboració entre les administracions per "materialitzar l'acord assolit", i ha subratllat "la clara voluntat de diàleg de la Generalitat".


Bel, per la seva banda, ha afirmat que "evidentment" ha existit predisposició per part dels consellers del ram i ha admès que també ha apreciat la mateixa actitud tant a Ábalos com en anteriors ministres de Foment. No obstant, ha advertit a Ábalos: "El seu repte és que aquestes bones intencions es concretin".


El ministre ha coincidit amb el diputat català que "les concrecions són les que donen coherència a les intencions", però ha afirmat que per això el seu Govern necessita "una mica més de temps". En aquest sentit, ha recordat que només porten a l'Executiu "al voltant de quatre mesos", però ha assenyalat que tot i això, a 30 de setembre, ja han augmentat les licitacions un 125 per cent i les adjudicacions un 65 per cent .


Entre les polítiques a seguir a Catalunya, Ábalos ha abordat les diferents àrees del seu departament: en carreteres, ha destacat la duplicació de la Nacional 2 o la construcció de cinc rotondes a la N-340; en matèria ferroviària, ha subratllat l'impuls de les obres pendents del Corredor Mediterrani i els més de 3.900 milions d'euros previstos per a "actuacions importants" a la xarxa de Rodalies.


ELS MILIONS PENDENTS PER AL PRAT


També s'ha referit a la inversió en l'àmbit portuari, amb l'aposta per Barcelona com a primera en el "rànquing inversor" o la creació d'una nova dàrsena sud al port de Tarragona. Així mateix, ha celebrat la "modernització" dels aeroports catalans que, ha dit, ha permès convertir Catalunya en un "destinació turística mundial", i ha assenyalat que encara queden per executar a l'aeroport del Prat més de 110 milions d'euros per part d'Aena.


Això sí, ha rebutjat una de les peticions que li ha traslladat Bel des de la tribuna: el traspàs a la Generalitat de la gestió d'aquest últim aeroport. Segons ell, el fet que el 49 per cent de la mateixa correspongui a una entitat privada "té una importància més enllà dels interessos d'aquest Govern".


D'aquesta manera, ha refusat "alterar el model de gestió en el substancial" perquè "és complicat", però sí que s'ha obert a "escoltar propostes" ia estudiar una forma de donar-li participació a l'Executiu català en la seva gestió.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA