Empar Fernández: "1918 tenia tanta novel·la dins que s'havia de fer"

Empar Fernández retrata en la novel·la 'La epidemia de la primavera' (Suma) el conflicte social que va viure Barcelona el 1918 a causa de la fam i l'encariment dels aliments, així com l'aixecament de les dones de l'època. En paral·lel, narra el desastre humà de la Primera Guerra Mundial i com la grip va devastar Europa. Per a això, traça una història d'amor entre la jove i valenta Gracia Ballesteros i el soldat nord-americà Carter Irvine. Fernández és llicenciada en Psicologia Clínica i Història Contemporània i dóna classes d'Ensenyament Secundari i Batxillerat.

Retrates les revoltes de les dones a Barcelona el 1918. Per què es coneixen tan poc?

Aquestes revoltes van tenir lloc el gener de 1918 i van durar dues setmanes. Les dones van aconseguir el seu propòsit i, encara que va haver-hi aldarulls, no van ser de gran violència. Va haver-hi algun saqueig de comerç, trencament d'aparadors... No sé per què es coneixen tan poc, imagino que influeix que hi ha pocs noms destacats, solament una d'elles va aconseguir cert nom, Amalia Alegre. Crec que es deu al fet que va ser una cosa que, de sobte, va esclatar, i es va assossegar quan les autoritats van fer el que era just fer, que era respondre a les seves exigències.

Per què s'ha silenciat durant segles el paper de les dones en la Història?

Potser perquè en els llocs de màxima autoritat sempre hi havia homes, els exèrcits eren comandats per homes i, en principi, també ells van ocupar el protagonisme de la Història, però a poc a poc anem coneixent noms, personatges i accions de dones que van tenir veritable rellevància i , tot i això, van quedar silenciades. L'historiador gairebé partia de la creença que la Història la feien els homes.

Et vas documentar per escriure el llibre o ja coneixies l'època?

Per la meva formació, jo havia arribat a la conclusió que l'any 1918 veritablement era fascinant, era un any com hi ha pocs pel que passa i per com passa, però vaig haver de documentar-me sobre els símptomes de la malaltia, sobre la mortalitat, sobre com passava en 48 hores d'estar perfectament bé a morir de grip. També em vaig documentar sobre la vida a les trinxeres, el final de la guerra i sobre les revoltes, que no van ser espontànies però sí precipitades. Vaig estar molts mesos documentant-me per no cometre errors. És molt fàcil cometre errors quan no has viscut al moment.

Quins valors encarna Amalia Alegre, líder de les revoltes femenines?

El d'agrupar el poder de les dones aïllades i fer que surtin al carrer, el d'unir esforços, el de creure que moltes dones tenen molt a dir. Ella, que sí que va existir, formava part del Partit Republicà Radical, tenia una formació política que la cridava a la protesta i a la reivindicació, i en aquells moments, a l'Ajuntament de Barcelona també governava el PRR. Per tant, Amalia se sent forta, però a més és capaç d'arrossegar les dones.

Ser jove en temps de guerra, com els protagonistes, Gracia Balleteros i Carter Irvine, fa que s'estimi amb més intensitat?

Fa que la gent es necessiti amb més intensitat. La història de Gracia i Carter és una història que comença per la solitud, tots dos estan molt sols, estan molt espantats, són molt joves en una terra que no coneixen, en una ciutat que no han trepitjat mai, envoltats de gent que parla francès, una llengua que no entenen. Per tant, comença com una història de necessitat i després, a poc a poc, deriva en una història d'amor, però és una història de supervivència, es necessiten l'un a l'altre per creure que podran sortir de tot aquest embolic, d'una Primera Guerra Mundial.

Gracia personifica el coratge de tirar endavant malgrat tots els drames que l'envolten?

Gracia encarnaria la capacitat de sobreposar-se a la tragèdia, de tirar cap endavant i de sortir més forta del dolor, i també el fet de no considerar-se inferior en res als homes, però sobretot encarna el valor de la supervivència.

En el llibre, Gracia i Carter coincideixen poques vegades. Hi ha dies o moments que marquen les teves decisions per sempre?

És clar. Un és el suport de l'altre, per pensar que val la pena seguir. Carter, veritablement, viu moments de desesperació. Gràcia també viu moments dolorosíssims. Tenen l'esperança que en algun lloc potser poden reunir-se i això és un alè per a sobreviure.

Per Carter, sobreviure a un bombardeig massiu, al gas mostassa o veure morir els teus companys al teu costat, té un poder significatiu bestial però, a més, a mesura que s'acosta el final de la guerra, que s'intueix, perquè l'exèrcit alemany comença a retirar-se, es tracta de sobreviure a aquest final, d'aguantar uns dies més perquè això s'acabarà.

A les cartes dels soldats des del front parlen de persones aterrides per haver de combatre. Què els porta a allistar-se, en el cas dels voluntaris nord-americans que no coneixen ni el país, ni la llengua?

A la Primera Guerra Mundial funciona la propaganda i el país sencer s'omple de cartells amb imatges de l'oncle Sam que els assenyala amb el dit i els diu 'Et necessiten en l'exèrcit' per defensar els valors democràtics.

Comença a haver-hi una pressió social sobre els joves que arriben a creure que van a defensar allà uns valors democràtics. La família de Carter ho creu, el pare de Carter ho creu, però no espera mai que el seu fill s'allisti.

Carter considera que és el seu deure allistar perquè el món serà millor, perquè aquests valors són justos. Després, vénen aquí i es troben amb alguna cosa que ni sospitaven, una guerra terrorífica i la brutalitat de matar a algú que no t'ha fet res.

Guerra i fam van sempre de la mà?

A principis del segle XX és lògic pensar que vagin unides, moltíssims homes joves van a la guerra i, per tant, abandonen els camps. El menjar escasseja, els exèrcits saquegen per poder alimentar les tropes. Jo crec que potser fins a finals del segle XX la guerra va molt unida a la fam. En la Segona Guerra Mundial també hi haurà episodis de guerra i de fam brutals.

En aquest context, l'epidèmia de la grip va resultar més devastadora que les trinxeres.

La novel·la comença amb una cita d'Anthony Burgess, autor de 'La taronja mecànica', que explica que el seu pare va arribar a principis de 1919, quan encara hi havia grip a Gran Bretanya, i va trobar la seva mare i la seva germana mortes al llit ja ell bramant en un bressol. És a dir, el soldat arribava després d'acabar la guerra i trobava que a casa havia passat el que havia passat.

És que això de la grip espanyola va ser... Les xifres són hipòtesis, però hi ha textos que parlen de cinquanta milions de persones.

Després d'encadenar milions de morts per una Primera Guerra Mundial, ens trobem amb una grip atípica i veritablement devastadora. Per a un historiador, un any tan convuls com aquest, és veritablement fascinant.

D'aquí el títol de la novel·la.

Al principi anava a dir-se 'Influenza', que és com es va conèixer aquesta grip a escala mundial. És a la primavera quan sorprèn una grip tan letal, i a la primavera. Era tot tan curiós, 1918 tenia tanta novel·la dins que s'havia de fer.

Incorporar el personatge del metge ajuda a comprendre la magnitud de la tragèdia?

Afrontar la grip a Espanya va ser de deliri. Es prohibia a la gent anar als teatres, però es congregaven massivament per fer misses en les places i en les esglésies. No hi havia sacerdots per l'extremunció, no hi havia fusters per fer taüts... és que hi havia una novel·la dins d'aquest any.