Torra contra el PDeCAT: Enfrontar-se al Estat o convocar eleccions

 

Laura Borràs, Quim Torra i Artur Mas (Europa Press)

El president de la Generalitat, Quim Torra, aposta per un nou xoc de trens amb l'Estat després de la sentència del judici sobre l'intent independentista d'ara fa un any, prevista per al juliol de l'any que ve. Així ho apunten fonts pròximes a Palau i també del PDeCAT.

Torra no està sol en aquesta estratègia. En un document intern revelat per 'El Periódico', l'ANC apostava per "alliberar els presos", repetir la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) i tornar a aprovar la Llei de Transitorietat Jurídica, tal com ja va fer al Parlament fa un any. En comptes del "sanedrí" que coordinava tots els moviments fa un any, ara l'ANC proposa que es constitueixi un "consell de coordinació efectiva", del que la pròpia associació forma part. Aquest consell impulsaria mobilitzacions per assegurar el "control del territori" amb suport dels Mossos d'Esquadra.

Aquest document es va aprovar dissabte passat, tot i que l'ANC no ho va fer públic i va preferir, per boca de la seva presidenta Elisenda Paluizie, llançar un ultimàtum al Govern perquè fixés una estratègia per implementar la República abans del proper 21 de desembre. L'existència d'aquest document ha estat clau perquè Òmnium, l'altra organització de masses sobiranista, es desmarqui del mateix.

El nou desafiament unilateral que preveu Torra seria per d'aquí a un any, l'octubre de 2019, aprofitant una esperada indignació popular que podria provocar la sentència del TS en cas de resultar condemnatòria.

Així, segons publica aquest dissabte 'El Confidencial', Torra no té el suport dels seus socis d'ERC i càrrega amb la desconfiança del PDeCAT que no vol repetir el xoc de trens, i de bona part del grup parlamentari al Congrés que prefereix pactar amb Pedro Sánchez, que arriscar-se a una victòria de l'eix Cs-PP. Tampoc en el mateix Govern, Torra compta amb molts suports.

Fins i tot la responsable de Presidència, Elsa artat I, i els consellers que acumulen més poder prefereixen una via més pragmàtica de tornar a repetir un esquema de xoc frontal que ja s'ha demostrat condemnat al fracàs. Igual que la vella guàrdia del partit, encapçalada per Artur Mas, que també recela d'aquesta estratègia.

LAURA BORRÀS, EL PONT AMB LA CUP

En el si de l'executiu català, el principal suport de Quim Torra seria la consellera de Cultura, Laura Borràs, qui manté una excel·lent relació amb sectors de la CUP, que arribats a un punt de nova ruptura, "i l moment", en paraules de Quim Torra, se sumarien a l'estratègia presidencial.

Torra comptaria de nou amb suports extraparlamentaris, com els CDR i l'ANC. L'ultimàtum de Paluzie no era una amenaça a Torra sinó a ERC, res partidària d'un nou xoc amb el Govern espanyol. L'ANC compta amb milers de socis i gran capacitat de mobilització. Amb els CDR -amb prou feines 300 persones a tot Catalunya- el problema rau en frenar-fins a la sentència, que s'espera per al mes de juliol de l'any que ve.

Torra ho va avançar en la seva Conferència Política al TNC: "Tenim un objectiu clar. Insisteixo: Catalunya com a estat independent en forma de República. Tenim un mandat i ara cal superar tots els problemes que ens posin per fer-ho realitat. Aquestes últimes setmanes he anat explicant que cal crear un nou moment, l'he arribat a expressar dient que 'calia crear un nou primer d'octubre. Evidentment, el referèndum ja s'ha fet. No estem encallats en la mateixa pantalla. No parlo de repetir res a ja hàgim fet. Proposo que siguem capaços de recuperar la dinàmica d'empoderament popular i democràtic que ens va portar a l'èxit del primer d'octubre, i sumar forces amb tots aquells que el 3 d'octubre van sortir al carrer en defensa dels drets i de les llibertats civils i polítiques i contra la repressió. Tots junts compartim els mateixos valors republicans ".

SENTÈNCIA I ELECCIONS

Segons 'El Confidencial', Torra i els seus aliats creuen que si la sentència és condemnatòria, tindrà un efecte galvanitzador sobre l'opinió pública catalana que permetrà tornar a intentar trencar amb el Govern espanyol per la via unilateral.

Per l'altre costat, PDeCAT, Artadi i Artur Mas són més partidaris d'aprofitar les sentències per convocar noves eleccions i reforçar el seu poder a través de la C da per la República, el nou partit de Carles Puigdemón t. Aquests sectors advoquen per establir un horitzó més a llarg termini i seguir reforçant l'ocupació de l'espai. El nou punt d'inflexió el establiria una sentència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. Una sentència que trigarà alguns anys.