La Fiscalia mantindrà l'acusació per rebel·lió i demanarà 20 anys de presó per Junqueras

 

Oriol Junqueras a la presó d'Estremera (Europa Press)

La Fiscalia està ultimant la redacció de les conclusions provisionals sobre la causa de l'1-O que haurà de presentar en pocs dies davant del Tribunal Suprem i en el qual mantindria l'acusació pel delicte de rebel·lió i penes altes per als nou polítics presos. No obstant, la petició de penes no superaria els 20 anys de presó ja que la penes màxima de 30 anys es reserva per als que facin servir armes.

Així, la sol·licitud de condemna que estudia ronda els 20 anys de presó en el cas de Junqueras i serà més gran als 15, en funció del grau de responsabilitat, per a la resta de reclusos. També proporcional a la decisió que ha defensat el Ministeri Públic de mantenir-los en presó provisional fins a la celebració del judici motivada, en gran part, pels anys als quals s'enfronten.

L'escrit ha de tenir també el vistiplau de la fiscal general María José Segarra que ha evidenciat ja en aquests mesos el seu respecte per la independència dels seus fiscals. No s'oposarà al criteri de l'equip que porta en el procediment des de l'inici.

La versió definitiva d'aquestes conclusions, que poden modificar-se després de la celebració del judici, encara no està preparada però els quatre fiscals encarregats de la causa pel 'Procés' treballen des de fa setmanes amb la seguretat que l'obertura del judici oral està ja propera.

Segons avancen fonts judicials, les condemnes que es reclamaran es dividiran de manera proporcional a la responsabilitat dels processats en els fets. Per això, la més rigorosa recaurà en Oriol Junqueras. En l'arc proper es troben també els exconsellers que van impulsar mesures concretes a favor de la ruptura com Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa. Contra els presidents de les associacions sobiranistes Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, pesa també el delicte de rebel·lió però no el de malversació de manera que és previsible que la pena sigui menys alta. El mateix succeeix amb l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, a la qual no s'imputa l'ús de cabals públics per sustentar la independència.

Els arguments que fa servir l'equip fiscal demostren que les pressions des de la política no han fet efecte en la seva convicció que els fets encaixen amb el que recull l'article 472 i següents del Codi Penal. "Són reus del delicte de rebel·lió els qui s'alcin violentament i públicament" per, entre altres supòsits, declarar la independència d'una part del territori nacional. La malversació de cabals públics, que supera amb escreix els tres milions d'euros, pesarà com a agreujant.

La petició de penes s'ajustarà en funció de la responsabilitat. La norma estableix diferències entre els que "promoguin o sostinguin la rebel·lió", és a dir "els caps principals d'aquesta" i els que exerceixin un comandament subaltern. Les penes, per als primers, entre ells diversos dels polítics presos, van de quinze a vint i cinc anys i inhabilitació absoluta pel mateix temps. Els considerats com 'executors' d'ordres i no impulsors, s'enfronten a penes de deu a quinze anys i altres menors, de cinc a deu anys, si se'ls identifica com a mers participants.

En un altre grup hi seran els processats per delictes menys greus com Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila acusats de desobediència i malversació. En la tercera de les categories se situen els membres de la taula del Parlament que van desatendre, segons l'acusació, els requeriments que va formular el Constitucional perquè les resolusiones parlamentàries es declaressin nul·les. Aquí es troben Lluís Maria Corominas, Luis Guinó, Anna Isabel Simó, Ramona Barrifer, Joan Josep Nuet i Mireia Boya. Només s'imputa una desobediència, delicte que no porta aparellada presó sinó una multa.

L'Advocacia de l'Estat, personada per l'existència d'un trencament a les arques públiques, també se sumarà a l'acusació. Es baralla que es limiti a sol·licitar la persecució per la malversació tot i que, en el passat, remenava reclamar també condemnes per rebel·lió. Finalment, els 18 processats a Espanya hauran d'enfrontar també la sol·licitud que formuli l'acusació popular que exerceix Vox, que previsible es situarà en l'arc de les penes més greus.

Al marge queden els set investigats que es troben fora d'Espanya: Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Seret, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel. El jutge instructor va formar amb ells peça separada de manera que ni l'escrit ni el judici, que està previst comenci el proper mes de gener i s'allargui diversos mesos, els afecta. Només el seu retorn voluntari a Espanya en el futur provocarà la celebració d'una nova vista oral.