Els Jordis ja porten un any de presó preventiva acusats de rebel·lió

 

Els 'Jordis' a la concentració del 20-S de l'any passat

L'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, compleixen aquest dimarts un any a la presó provisional per mobilitzar la ciutadania catalana a favor del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Uns fets que han servit després al magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per procesarles pel delicte de rebel·lió.

Els coneguts com els 'Jordis' van estar presents la nit del 20 de setembre de l'any passat a la Conselleria d'Economia de la Generalitat mentre estava sent registrada per ordre del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga la preparació de l'1-O. Els presidents de les entitats sobiranistes van demanar als manifestants des del capó d'un cotxe de la Guàrdia Civil que continuessin allà durant tota la nit.

Per aquests fets van ser citats a principis d'octubre per la ja exjutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, al costat de el més gran dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, imputant-los el delicte de sedició basant-se en els actes "tumultuàris" que es van produir durant aquesta nit. Aquest dia van quedar en llibertat fins que el 16 d'octubre van tornar a comparèixer davant la magistrada i va ser quan es va decretar la seva presó incondicional.

Des de llavors, Sànchez i Cuixart continuen a la presó -abans a la madrilenya Soto del Real i ara a Lledoners (Barcelona) -, ja que una vegada que la seva causa va passar a estar en mans del Tribunal Suprem, ni el jutge instructor, Pablo Llarena , ni la Sala Penal han acordat deixar-los en llibertat, malgrat les reiterades vegades que ho han sol·licitat. Fins i tot en el cas del president de l'ANC, tampoc li van permetre fer campanya a les eleccions autonòmiques del passat 20 de desembre, a les quals va concórrer com a número dos a la llista de Junts per Catalunya (JxCat), el partit de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

Es dóna la circumstància que els 'Jordis', al costat del exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, són els únics de tots els investigats en el 'Procés' que no han quedat en llibertat provisional en alguna ocasió durant tot el procediment. Junqueras i Forn van ser enviats a presó el 2 de novembre de l'any passat, també per la jutge Lamela i confirmat posteriorment pel Suprem.

LES CONCENTRACIONS DE L'20-S

La llavors magistrada de l'Audiència Nacional --ara a la Sala Penal del Tribunal Suprem-- va destacar llavors l ' "especial importància del paper" que Sánchez i Cuixart "van tenir en els fets, participant activament en la convocatòria de les concentracions, alçant-se a més com els seus principals promotors i directors, mantenint-se al capdavant de les mateixes durant tot el dia, portant la iniciativa en una pretesa negociació amb els guàrdies civils, encoratjant i dirigint l'acció dels congregats".

Després, a finals de novembre de l'any passat, el jutge Pablo Llarena va afirmar que era competent per investigar tot el relacionat amb l'anomenat 'Procés' i va arrossegar totes les diligències practicades a l'Audiència Nacional, emportant-se la causa oberta contra els 'Jordis' i els exconsellers de Puigdemont, qui finalment han estat processats per rebel·lió.

En el seu acte de processament, del 21 de març d'aquest any, el jutge Llarena fa especial èmfasi en la capacitat de mobilització dels màxims representants de l'ANC i d'Òmnium en el marc del procés independentista. Per a això, es va centrar en el que ha passat a la Conselleria i ha afirmat que hi ha hagut "una actuació violent", ja que les desenes de milers de persones que es van congregar allà tenien una intenció "exclusivament intimidatòria" contra la comissió judicial que va practicar el registre.

En les diferents declaracions tots dos han negat aquest extrem. De fet, davant tal insistència, Llarena va arribar a mantenir un 'picabaralla' amb Sànchez, al recordar algunes de les arengues que se li van escoltar durant la nit del 20 de setembre: "Davant d'això, ni Rajoy ni l'Estat espanyol ni el Constitucional ens podran aturar "; "Que no marxi ningú, tenim una nit llarga"; "He vingut aquí perquè tenim un objectiu, que és l'1 d'octubre".

LA VIOLÈNCIA DE GRUPS MINORITARIS

El jutge del Suprem manté que a causa de la concentració ni tan sols era "segur que els integrants de la comissió judicial sortissin de l'edifici en aquestes condicions" i recorda que la pròpia secretària judicial va haver d'abandonar la seu d'Economia i Hisenda de la Generalitat a través del terrat per passar a un teatre contigu i infiltrar-se entre els espectadors que abandonaven el local.

Com que la violència l'argument principal que sustenta l'acusació per rebel·lió --Llarena ha parlat en les seves actuacions que "cal una rebel·lió sense armes" -, les estratègies de defensa s'han dirigit sempre a desmuntar-lo, assegurant que mai va haver un alçament amb armes de forma violenta.

El mateix expresident de l'ANC va arribar a parlar d'una protesta fins i tot "festiva" i que en cap moment durant aquesta nit va percebre sensació de violència, a excepció dels danys en els vehicles de la Guàrdia Civil i per alguns grups "minoritaris".

Per demostrar el seu argument, la defensa Cuixart va recordar unes paraules que va dirigir aquell dia als concentrats: "Deixem que la nostra policia faci la seva feina. És la comitiva judicial. No ens serveix per a res. Deixem que s'en vagin. Han de marxar, no fan res aquí, deixem que s'en vagin", a més que s'ha aportat material videogràfic per sostenir aquesta tesi.